«La inversió sostenible ha de ser també rendible»

En els últims anys, pandèmia a part, s’han fet evidents dues coses: que el planeta es troba en una situació d’emergència climàtica i que l’economia ha d’encarar una transició cap a un model més verd. I aquí tothom ha d’aportar el seu gra de sorra, també des de la comunitat inversora.

Per això, Prensa Ibérica i Bestinver van organitzar la setmana passada la taula rodona ‘Descarbonització: inversió sostenible i rendible’ per analitzar el present i el futur de les inversions amb impacte positiu tant a nivell mediambiental com social.

Moderat pel redactor econòmic d’El Periódico Pablo Allendesalazar, en el debat van participar quatre experts del sector, com són Jorge Fuentes, gestor de renda variable internacional de Bestinver; Claudia Antuña, analista d’inversions d’Afi; Gonzalo Rengifo, director general de Pictet AM a Iberia i Latam, i Francisco Javier Garayoa, director general de Spainsif. Tots van aportar diferents matisos, però tots van estar d’acord que la inversió ISR és clau per avançar cap a una societat més avançada. Això sí, sempre que sigui rendible.

«No es tracta d’anteposar unes fites socials i mediambientals a la responsabilitat fiduciària amb els nostres clients. S’han de conjugar les dues coses: les inversions han de ser rendibles i a un preu adequat i a més, han de crear un impacte positiu a la societat», va resumir Jorge Fuentes.

En aquest sentit, Claudia Antuña va considerar que cada vegada hi ha una sensibilitat ambiental «més gran per part de la societat», que demanarà més solucions a les companyies a nivell de desenvolupament sostenible, ètic i social, cosa que es tradueix també en una exigència més gran per part de l’inversor, que «exigirà a les companyies que les seves estratègies concordin amb aquests valors».

Millors decisions d’inversió

És el que Gonzalo Rengifo va definir amb el concepte de ‘pensar en verd paga’: «La inversió ISR significa que tens dues capes de gestió de riscos: la financera i la que analitza els criteris ASG (ambientals, socials i de governança) d’una empresa. I això fa que prenguis millors decisions d’inversió, perquè un mal govern corporatiu o una mala gestió mediambiental redueixen la rendibilitat». És a dir, que ha arribat un punt en què el compromís social i ambiental d’una empresa ja no pot considerar-se una despesa, sinó un actiu clau per al seu creixement.

I aquí Francisco Javier Garayoa va introduir de nou el concepte de ‘rendibilitat’: «Les inversions han de ser responsables a nivell social i ambiental, però sobretot han de ser rendibles. En aquest sentit, m’agrada aquesta frase que diu que el benefici permetrà canviar el món. Això sí, hem de ser flexibles en aquest període de transformació, perquè no totes les companyies estan en el mateix nivell per adaptar-se a la normativa europea».

Una regulació de la UE sobre finances verdes que Antuña va considerar que ha sigut «molt positiva per alimentar l’actual onada d’inversió ISR», si bé Rengifo va avisar que s’ha d’anar amb compte de no asfixiar les empreses tradicionals: «Han de tenir un full de ruta per descarbonitzar, però això no pot ser d’un dia per l’altre».

Evitar el ‘greenwashing’

És cert que les inversions ISR estan vivint un moment àlgid i que moltes empreses han començat la transició verda, però Fuentes va alertar que és millor avançar amb calma: «Preferim que les coses vagin a poc a poc i no hi hagi un ‘boom’, perquè amb tant soroll costa distingir quan es tracta de ‘greenwashing’, que podríem definir com a postureig mediambiental, o quan es tracta d’una estratègia autèntica per generar valor a llarg termini. Cal treballar bé i analitzar en profunditat per separar el que importa i el que només és aparença».

En qualsevol cas, els quatre participants en la taula rodona van coincidir que la inversió sostenible i responsable és una eina clau per al progrés de la societat. «Poques vegades és tan clara l’alineació d’interessos entre governs, empreses i ciutadans, i serà així en les pròximes dècades», va remarcar Gonzalo Rengifo.

«La sostenibilitat s’impregnarà en l’epicentre de les companyies, en els nuclis de decisió», va afegir Claudia Antuña. «Unes empreses més sostenibles fan una societat millor, sens dubte. Però cal invertir amb sentit comú: anàlisi, gestió del risc i estratègia a llarg termini», va matisar Jorge Fuentes.

I aquestes paraules de Francisco Javier Garayoa serveixen de conclusió: «tot l’ecosistema de la inversió sostenible no és fruit d’una casualitat sinó d’una necessitat: l’emergència climàtica. No es pot continuar amb el model econòmic i social actual, perquè els recursos naturals s’esgoten i es posa en risc l’estat del benestar. És urgent i crec que la clau de moltes inversions serà a partir d’ara la seva contribució a la societat».