Fira de Barcelona recorre als estalvis per capejar la crisi

El canvi de dates del Mobile World Congress (MWC) 2021, del març al juny (del 28 d’aquell mes a l’1 de juliol), el principal saló de Fira de Barcelona, obliga aquesta institució a mantenir els seus plans de contingència per superar la crisi provocada per la Covid-19. 

Els recursos propis gràcies als resultats dels exercicis anteriors són una de les eines que estan ajudant la institució a passar el temporal que durarà almenys fins a l’abril vinent, quan està prevista la primera edició del Seafood, el saló mundial més gran de productes del mar, que fins ara se celebrava a Brussel·les.

Per ara ja ha sigut la primera entitat firal d’Espanya que ha reprès l’activitat presencial amb BizBarcelona i el Saló de l’Ocupació, celebrats aquesta setmana. Però el nivell d’activitat no creixerà de manera substancial fins a ben entrada la primavera, segons les previsions.

El pes d’aquesta institució en l’economia de Barcelona i la de Catalunya és innegable, amb un impacte d’uns 4.600 milions d’euros, segons un estudi de la Universitat de Barcelona. Només el MWC, la celebració del qual a la ciutat s’ha allargat un any més, fins al 2024, en compensació per la cancel·lació de l’edició del 2020, aporta uns 500 milions d’euros anuals. 

Crèdit ICO i erto 

Mentre la tornada a l’activitat no es normalitza del tot, l’entitat ha de recórrer als estalvis obtiguts gràcies als resultats d’exercicis anteriors. A més va posar en marxa un expedient de regulació temporal (erto) de plantilla amb una rebaixa mitjana de sou i jornada d’entorn del 50% per als seus gairebé 400 empleats. I va demanar un crèdit de 30 milions amb aval de l’ICO malgrat  «una sòlida situació financera», per utilitzar-lo en cas de necessitat. El mateix que han fet milers d’empreses. 

«Molts anys de bons resultats i de bona gestió ens permeten aguantar aquesta situació», explica el director general de l’entitat, Constantí Serrallonga. A principis de l’anterior dècada, la facturació de la Fira se situava en uns 114 milions d’euros. La progressió no ha parat fins al rècord de 220 milions de l’any passat. I el mateix ha passat amb el resultat operatiu: dels 11 milions de principis de l’anterior dècada al 24,7 milions el 2019. El 2018 va arribar fins als 30 milions. Gràcies a aquesta evolució es pot cobrir la bretxa d’un exercici, el del 2020, que consideren de «transició» i amb uns ingressos que seran gairebé simbòlics, no només per a la Fira, sinó per a tot el sector.

Salons virtuals

A més de tornar a posar en marxa salons presencials, els salons virtuals són l’eina de què s’està valent la Fira de Barcelona per no estar aturada. «El món digital el tenim com un complement, però també com una palanca, ja que permet que l’audiència  sigui més gran de cara a guanyar participants l’any que ve quan siguin presencials», explica Serrallonga.

És el que ha aconseguit el Valmont Barcelona Bridal Week, dedicat a la moda nupcial; i que aconseguirà la fira del llibre Liber a l’octubre i l’Smart City Live, al novembre. A més es posen en marxa noves iniciatives per generar activitat i cobrir necessitats de sectors, com el FHG Fòrum aquest dilluns i dimarts mitjançant una combinació presencial i virtual, destinat a repensar el futur del sector alimentari, turístic i gastronòmic. 

Més locals   

I és que després de la cancel·lació de l’edició del 2020 del MWC el febrer passat es va produir la suspensió en cascada de tots els grans salons i congressos previstos, una cosa que va succeir arreu del món com a conseqüència de l’emergència sanitària. El MWC aporta a la Fira entorn d’un terç dels seus ingressos, però aquest pes s’ha anat reduint gràcies a una política de diversificació i nous salons que van de la internet de les coses a les ‘smart cities’ i activitat internacional. Aquesta aturada ha durat fins aquest mes, amb la celebració de BizBarcelona i el Saló de l’Ocupació, els primers salons presencials des del març.

Malgrat això, el nivell d’activitat seguirà baix, amb fires més locals i de menor envergadura durant la resta d’any. I el mateix passarà durant la primera meitat del 2021, fins que a l’abril el Seafood doni pas a altres grans salons que, si el virus no ho impedeix, permetran recuperar una bona part del negoci perdut des del març passat.

Notícies relacionades

La BWW enalteix la diversitat vinícola

La Cambra pot desbloquejar avui la renovació del consell de la Fira

I és que, a partir de llavors, després del Seafood a l’abril, seguiran l’Automobile, antic saló de l’automòbil el maig, així com Alimentària, que s’hauria d’haver celebrat l’abril passat. Al juny seguiran la fira audiovisual més gran del món, ISE, que abans se celebrava a Amsterdam i que ha hagut d’ajornar la seva estrena del febrer al juny, així com el MWC.

En aquest context, l’entitat no ha variat gens ni mica els seus plans d’ampliar el recinte de Gran Via i remodelar el de Montjuïc, amb una inversió total de 333 milions, segons va explicar recentment el seu president, Pau Relat. Les diferents institucions que formen part de la societat Fira 2000 (Generalitat, ajuntaments de Barcelona i de l’Hospitalet, Àrea Metropolitana, Diputació i Cambra de Comerç) han compromès les seves aportacions per al període 2022-2026 per un total de 157,9 milions. Al seu torn van firmar els compromisos fins a 576 milions per al període 2047-2051.