Les claus de l’FP: més connexió amb les empreses i un índex més alt d’inserció laboral

El mercat laboral a Espanya viu en una paradoxa: mentre que les xifres d’atur juvenil se situen entorn del 30%, moltes companyies estan tenint dificultats per cobrir llocs de treball especialitzats, sobretot en l’àmbit tècnic. I tot i que es tracta d’una qüestió que respon a múltiples factors, una de les vies que assenyalen els experts per reduir aquesta bretxa passa per la formació professional dual, una modalitat que combina l’aprenentatge a l’aula i a l’entorn real de l’empresa. I que, per tant, té la capacitat de donar una resposta immediata a les necessitats empresarials i, alhora, multiplica les possibilitats d’accedir al mercat laboral dels estudiants.

Per debatre sobre l’estat actual de l’FP dual, els seus avantatges i els reptes que té per davant, EL PERIÓDICO va organitzar dilluns passat, amb el suport de CaixaBank Dualiza, la taula rodona ‘L’FP: pont al mercat laboral’. Moderada pel periodista Alberto González, hi van participar Ricard Guillem, coordinador de CaixaBank Dualiza a Catalunya, les Balears, el País Valencià i Múrcia; Marta Fernández, cordinadora d’FP de l’IES Carles Vallbona; Lluc Pejó, director de l’Escola de l’Aigua i director de talent d’Agbar; Imma Pérez, representant del Programa SoyFrigo d’Unilever; i Salvador Campo, coordinador del programa InnovaFP de la Direcció General d’FP del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Per situar el context, Ricard Guillem va resumir què pot aportar l’FP dual al sistema educatiu: «Amb aquesta modalitat, l’alumne aprèn treballant i adquireix una experiència professional que incrementa la seva ocupabilitat. De fet, la inserció laboral dels graduats en FP dual ja és més gran que la dels universitaris. Aquesta modalitat educativa permet satisfer la necessitat que tenen les empreses de cobrir els seus llocs de treball de valor, per la qual cosa cada vegada té més reconeixement per part de la societat». Això sí, el coordinador de CaixaBank Dualiza apunta que un dels grans reptes és «superar part del desconeixement» que encara existeix entorn de la formació professional i els seus avantatges. 

En aquest sentit, Marta Fernández va confirmar que «falta visibilitat» perquè cada vegada més empreses s’afegeixin a l’FP dual. «Cada vegada tenen més informació, però cal continuar ajudant les companyies a afegir-se a aquesta modalitat, que els suposa una gran oportunitat de captar talent. Des dels centres educatius formem els alumnes partint de les seves necessitats i cultura empresarial». Un fil que va continuar Imma Pérez: «L’existència d’un espai mixt com l’FP dual, en què es combinen els coneixements tècnics amb les habilitats que s’entrenen en les pràctiques, fa que l’alumne es desenvolupi més ràpid, i això és bo per a ell i per a les empreses». 

24 reptes en 24 hores

Un bon exemple de tot el valor que poden aportar els graduats d’FP dual a les empreses del seu entorn es visibilitza en les 24h d’Innovació Barcelona, un esdeveniment organitzat pel Departament d’Educació i CaixaBank Dualiza, en què es troben més de 1.000 estudiants, tant de manera presencial com online per buscar solucions innovadores als 24 reptes que els plantegen diverses companyies. 

«L’aprenentatge basat en projectes sol ser habitual a l’aula, però quan l’alumne és a més el protagonista de la solució, la pel·lícula canvia completament i hi ha una gran implicació. En la segona edició, Agbar va plantejar un repte per moure grans bidons, i la solució trobada ja s’està aplicant. Això és un gran regal per als estudiants», va assegurar Salvador Campo, un dels responsables de l’organització de l’esdeveniment, que assegura que ha evolucionat de manera «espectacular» des dels seus inicis, el 2018, i que fins i tot la pandèmia va servir per fer-lo créixer i arribar a més alumnes gràcies a les eines digitals.

Agbar no només participa en les 24 hores, sinó que s’ha implicat en el desenvolupament de la mateixa FP dual des de fa més d’una dècada. «Vam entendre des del principi que era un bon instrument al servei de la qualificació professionalitzadora, l’ocupació de qualitat i el reciclatge continu. Tot i que soni a paradoxa, en aquesta societat tan tecnològica, creiem que l’anomenada última milla manual serà clau: necessitem professionals ben formats que facin el que mai podrà fer la intel·ligència artificial», va apuntar Lluc Pejó, que afegeix que en les 24 h d’Innovació Barcelona sempre presenten reptes que responen a les necessitats reals de la gestió de l’aigua en l’àrea metropolitana. 

Un esdeveniment d’aquestes característiques permet, tal com va destacar Guillem, evidenciar que «la innovació també sorgeix de l’FP, que té la capacitat de ser molt a prop de l’empresa». Una cosa que va corroborar la representant d’una companyia tan rellevant com Frigo: «Actes com aquest ens permeten ser molt propers al talent jove, el que canviarà el món a través de la innovació i el compromís ambiental. Per això, volem teixir aliances amb ells, per exemple per pensar en mesures d’economia circular que puguem aplicar, i promoure una manera de treballar molt orientada a la transformació». I això és molt positiu també per als alumnes. «Treballar amb casos reals que han de resoldre resulta molt motivador per a ells i els permet adquirir nous coneixements», va revelar la responsable de l’IES Carles Vallbona.

Connexió local

La formació professional dual permet incrementar la capacitat d’innovar de tota mena d’empreses, per petites que siguin, i això és clau per enfortir el teixit empresarial local. De fet, la connexió entre els centres educatius i les companyies del seu entorn és una cosa vital per a tots dos. «Hem de ser capaços d’identificar les necessitats que tenen les empreses i veure què podem fer des dels centres per cobrir-les a través de la formació», va continuar Marta Fernández. «L’FP ajuda a mantenir el teixit productiu i fomenta el creixement de les economies locals, a més de donar oportunitats a les zones despoblades», va afegir Ricard Guillem.

En aquest sentit, Lluc Pejó va explicar que per a una empresa tan vinculada al territori com Agbar és fonamental «desenvolupar el talent al lloc concret on ho necessites», i per això l’FP dual té un impacte local tan potent. «Ha d’existir una bona col·laboració publicoprivada entre les empreses i les administracions per generar valor a la societat i al territori local», va reclamar Imma Pérez. Per la seva banda, Campo va recordar que l’FP no només serveix per formar les noves generacions, sinó que també «ofereix moltes possibilitats» als professionals en actiu que es vulguin «reciclar cap a altres perfils».

Camí per recórrer

La formació professional, especialment la dual, es troba en un moment de creixement i cada vegada és més valorada per la societat, i abandona d’una vegada per totes els estigmes que l’han acompanyat durant molt temps. No obstant, tots els participants en la taula rodona recorden que encara queden molts reptes per davant per equiparar la seva importància a la d’altres països europeus, com Alemanya. 

Ricard Guillem va apuntar el que és el gran desafiament del sistema educatiu i, en especial de l’FP: «Cal elevar el nivell de qualificació de la societat, perquè necessitem més ciutadans amb formació intermèdia per respondre a les necessitats del teixit empresarial i les economies locals». Per a això, considera fonamental millorar l’orientació acadèmica als joves i també durant tota la vida laboral. Per la seva banda, Marta Fernández va apuntar la necessitat que a l’FP es treballin també les anomenades habilitats toves per adaptar-se als canvis vertiginosos de la societat, si bé Imma Pérez va matisar que s’han de combinar amb els coneixements tècnics. «El repte que tenim per davant és formar professionals capaços de resoldre problemes complexos de manera viable», va afegir. 

Notícies relacionades

Dirigir el camí de l’èxit professional: Màster EMBA d’UVic-UCC

Grau en Gestió de la Societat Digital: Preparar els professionals per liderar la transformació digital

I, en aquesta mateixa línia, Lluc Pejó va comentar que queda una gran feina per davant per identificar i formar els alumnes en competències tècniques partint del que necessiten les empreses de la mà de l’FP dual. «Cal ser molt àgils en identificar la demanda i planejar quin ha de ser l’aprenentatge en els centres». D’aquesta manera, es continuarà enfortint aquesta connexió directa tan necessària entre la formació professional i les empreses, i s’aconseguirà el que en termes empresarials es coneix com un ‘win-win’. Tots guanyen: alumnes, empreses i societat. 

Això sí, perquè sigui així, tots els participants en la trobada van estar d’acord que cal continuar visibilitzant i difonent el valor que aporta l’FP a la societat.