Instagram fotografia l'Afganistan

De tots els militars que s’han desplegat a L’Afganistan, sens dubte són els legionaris els que s’han integrat millor al paisatge humà. No és cap tonteria, però la barba poblada de molts legionaris està molt ben vista en un país en què els talibans obligaven a portar barba, sinònim de respecte i autoritat. A la província de Badguis el paisatge és monocromàtic, d’un marró xocolata que només en alguns trams de les immenses valls que condueixen fins a Ludina comencen a reverdir. Són coses d’una primavera que a l’Afganistan regala flors de paper i roba con les quals als afganesos els agrada adornar els seus cotxes i motocicletes. De tant en tant, pel camí, apareix un grup de cases. Costa distingir-les perquè es mimetitzen en el marró del paisatge. Es tracta de construccions senzilles, quadrades, de tova, amb plàstics al sostre, portes que no tanquen, i sense finestres. No hi ha aigua corrent, no hi ha llum, no hi ha res.

1

8

La barba dels legionaris. periodico

Ruta Lithium. Afganistan. Dijous, 29 d’abril. Un afganès espera ajupit dalt d’un mur el pas d’un comboi de 39 vehicles militars espanyols de camí al control avançat de Ludina. ¿Què en pensen els afganesos de la presència militar? És difícil saber-ho. La majoria han nascut i crescut en un país ocupat. A Badghis, la província tutelada per Espanya, és cert que la insurgència, una barreja estranya de talibans i delinqüents, ha aconseguit durant anys sotmetre un poble que viu en condicions feudals. Cases de tova, sense llum, sense aigua.. sense res. Un color xocolata monocromàtic inunda un paisatge sense res més que turons impossibles. L’afganès és dur. Els 365 dies de l’any porta el mateix uniforme: xancletes, i ’shalwar kamiz’, una camisola llarga rematada en bombatxos per a ells. I vel amb túnica o burca blau cel per a elles.

2

8

Esperant el pas del comboi militar. periodico

Els legionaris del control avançat de Muqur, a l’Afganistan, van localitzar fa dos diumenges al migdia un IED (artefacte explosiu improvisat, en les seves sigles en anglès) a menys d’un quilòmetre de la instal·lació militar espanyola. Els insurgents l’havien amagat sota terra a 200 metres de les portes d’un col·legi que hi ha situat al peu de la carretera que condueix fins a Qala i Naw. En aquesta ocasió l’artefacte no era de contacte per pes, com els que han explosionat en els últims anys al pas de blindats, sinó que es tractava d’una mina que havia de ser accionada per control remot al pas d’un comboi militar espanyol. Els desactivadors van aconseguir neutralitzar-lo netament, sense necessitat de fer-lo detonar. El IED era de 10 quilos d’explosiu casolà. La troballa de l’artefacte va alterar tots els plans dels militars, que van haver d’ajornar més de 24 hores la sortida d’un comboi militar que es dirigia a Qala i Naw en què viatjaven un grup d’informadors.

3

8

Legionaris de Muqur. periodico

Espanya compta des de fa 10 anys amb presència permanent a l’Afganistan. Les seves tropes estan integrades a la ISAF, una coalició de diversos països. Sota la seva tutela hi ha la província de Badghis, al nord del país. Una de les zones més pobres del molt pobre Afganistan. El retrat va ser fet dijous a l’interior d’un blindat RG-31, camí de Ludina. El trajecte entre Qala i Naw i Ludina, de 35 quilòmetres, el vam fer en tres hores. S’ha de parar per controlar que no hi hagi explosius a la carretera. El legionari Jesús Morales, no aparta els seus gairebé transparents ulls blaus de la pantalla del seu lloc de tirador. Com si es tractés d’un comandament de videojoc, el tirador controla amb una visió perfecta tot el que passa a més mil metres de distància. Acosta i allunya la imatge. El zoom és perfecte. Es preocupa especialment dels turons, i al travessar els poblats, dels terrats de les cases. No para. La seva mirada està clavada a la pantalla.

4

8

Els immensos ulls del legionari Jesús Morales. periodico

Els musulmans acostumen a portar enroscat a la mà una espècie de rosari de boletes que repassen una per una mentre resen. La religió no té res a veure amb el fanatisme dels talibans. I a l’Afganistan l’anomenat enemic cada vegada té menys a veure amb el talibà. Els fustigaments a les tropes estrangeres, els trets contra els combois espanyols, les emboscades a les muntanyes les protagonitzen en moltes ocasions criminals que necessiten mantenir el seu negoci de tràfic de drogues a la regió i als quals la presència de tropes entorpeix l’enriquiment.

5

8

El res del musulmà. periodico

Al tinent barceloní Raúl Otero li toca tutelar una patrulla conjunta de la Legió i l’Exèrcit afganès al poblet paixtu de Sargar, que no té més d’un centenar d’habitants. Al costat d’Otero hi camina enganxat el tinent Maiwan, que ascendirà en dos mesos a capità i és nou a la zona. El tinent espanyol vol presentar-li els notables i ancians del poble. El passeig es fa a ritme accelerat pels carrers de terra, un fangar rere la tempesta de la nit anterior. Les cases són de tova, d’un marró uniforme, sense cap concessió al color. Hi ha plàstics als terrats per evitar les pluges. Els homes s’arremolinen a les portes. Observen el pas dels militars immòbils, en una posició permanent a la gatzoneta que els converteix gairebé en estàtues. Ni pestanyegen. Els nens corren al pas dels militars. Les dones no hi són. Han desaparegut del paisatge. Estan amagades a casa seva.

6

8

Raúl Otero tutela una patrulla. periodico

Vall de Muqur, a uns 35 quilòmetres de Qala i Naw.

7

8

Legionari al cim del turó. periodico

Estampa feudal. Pastors paixtus dalt d’un burro als turons del districte de Muqur. La primavera també ha arribat a l’Afganistan. Estampa insòlita. Amb pastures verdes després de les primeres pluges.

8

8

Estampa feudal. periodico

Inicia sessió 0 Comentaris