Qüestió de confiança

En la seva primera tarda lliure des que treballen a Gniewino, la selecció espanyola i els seus tècnics van veure per televisió com Grècia arruïnava la festa als amfitrions polonesos (1-1), encara que els deixava vius perquè podria haver estat pitjor per als locals. Espanya en va prendre bona nota, així com del contundent triomf rus sobre la República Txeca (4-1), mentre prepara la seva estrena de demà contra Itàlia a Gdansk. Un debut que els jugadors espanyols ja esperen amb ansietat i també amb la intenció de fer tot el que calgui per començar a acostar-se a un títol que els coronaria com els protagonistes d'una gesta no aconseguida per ningú fins ara: guanyar tres grans campionats consecutius.

A uns els agrada més que a altres portar penjat el cartell de rival a batre, però tots són conscients que, fins i tot sense Puyol i Villa, Espanya té jugadors i arguments per aconseguir-ho. No es tracta, però, d'avançar esdeveniments. És el que va dir ahir Vicente del Bosque a un periodista que es va acostar a ell al centre de premsa, una vegada acabat l'únic entrenament del dia, per demanar-li una entrevista de cara a les semifinals. «Doncs no queda res per a això... El primer és que l'equip compleixi bé contra Itàlia, s'acosti al seu nivell i per descomptat que en tregui un resultat positiu per consolidar-se», va contestar el seleccionador mentre enfilava cap a l'hotel per dinar amb els jugadors.

ESPERANÇA / Un d'aquests, Piqué, acabava de fer gairebé una classe magistral als informadors sobre el que ha de ser transmetre il·lusió, seguretat i esperança a tothom: als companys de selecció, als aficionats i a tot el país, si això fos possible assolint un nou títol continental. «Sabem la situació, com està el país, com està tot de complicat. Jo només els demanaria que confiïn en nosaltres, que no els fallarem», va dir el central del Barça després d'aclarir una vegada i una altra que no existeix el més mínim problema de convivència dins del grup. Res de tibantors amb Ramos, sobre les quals no s'ha parat d'especular.

Era un missatge premeditat que va arribar disposat a propagar tantes vegades com calgués durant una conferència de premsa en què va posar en relleu una habilitat i una claredat d'idees excel·lents. Tots, fins i tot Fernando Llorente, el van escoltar encantats. «Amb Sergio hi ha molt bon rotllo. Al final, les coses es treuen una mica de lloc. També va passar quan, durant la temporada, van dir que no m'avenia amb Guardiola i no va ser així en cap moment. Ara passa amb Sergio. Des de fora s'exageren les coses. És veritat que durant una època ens vam enfrontar en molts clàssics, hi va haver molta tensió i pot ser que semblés que les relacions s'haguessin distorsionat, però ara no és així», va explicar Piqué, que va tancar l'assumpte personal amb Ramos posant la directa: «Estic orgullós de formar part d'aquest equip i que Sergio estigui al costat».

PUYOL, UN GERMÀ / Això no significa que no trobi a faltar Puyol. «Per a mi és com un germà. Fa quatre anys que jugo amb ell, però crec que tenim prou qualitat i els jugadors per substituir-lo i que no es noti la seva absència. El Carles i el Sergio són jugadors semblants, forts, molt físics, van al tall i van bé per dalt. És normal que amb el Carles connecti millor, perquè hem jugat molt junts i amb ell m'entenc només amb una mirada, però amb la qualitat que té Sergio serà fàcil adaptar-nos».

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

I, per descomptat, al central blaugrana no li costa gens admetre la condició de favorits i passejar-la per on faci falta. «Si ens veuen així és perquè tenim equip per guanyar. Potser afegeix pressió perquè totes les mirades estan posades en tu, però a mi m'agrada. Prefereixo anar amb aquest cartell. Podem viure amb la pressió perquè la tenim als nostres clubs dia a dia», va afegir Piqué, a qui tampoc el molesta gens ni mica l'eufòria que es respira al voltant de la selecció espanyola: «Si després de guanyar una Eurocopa i un Mundial no hi ha eufòria, deixem-ho estar. Però hem de mesurar-la i tenir els peus a terra. Haver guanyat tot això no et dóna absolutament res i per això començar amb un triomf seria molt important i a partir d'aquí jugar bé. Al final guanyarem si som nosaltres mateixos i podem implantar el nostre joc», va sentenciar.

Al seu costat, Llorente va acceptar el paper secundari que li va tocar jugar en la roda de premsa del dia. També tindrà un rol semblant en el partit de demà contra els italians. Tot i que ahir Del Bosque va anar molt en compte de no donar pistes fiables, la competència principal està entre Torres i Negredo, amb avantatge per al primer.