Casillas i Cesc, un cop més

Una vegada més, Cesc. Una vegada més, quatre anys després, Cesc Fàbregas va assumir la responsabilitat de tirar el penal més difícil, el definitiu, el que va col·locar Espanya en la final de l'Eurocopa en una tanda de desempat que va començar amb una parada de Rui Patricio a Xabi Alonso, a la qual va respondre Casillas amb una altra aparició miraculosa per tornar la tranquil·litat als altres llançadors espanyols. Cristiano Ronaldo no va arribar a temps d'executar ni tan sols el penal que tenia assignat, el cinquè. Espanya va guanyar així un partit en què només es va deixar anar en la pròrroga, precisament quan se suposava que el desgast físic li podia passar més factura que a la més descansada Portugal.

Un partit en què Negredo va ser aquesta vegada l'opció escollida per Del Bosque en lloc de Cesc com a primera referència ofensiva. Res de fals nou, sinó un davanter centre de veritat per baixar a l'arena a plantar cara a dos rocosos centrals i intentar baixar també la pilota i aguantar-la per a les arribades dels companys. El problema va ser que la primera ocasió que el sevillista va tenir de fer-ho va ser al cap de mitja hora, quan va lluitar una pilota llarga, la va guanyar i la va enviar a Xavi, que va obrir perquè Iniesta rematés lleugerament amunt. Va ser la segona ocasió espanyola després d'una primera d'Arbeloa, que també va disparar alt en una posició immillorable després d'una gran jugada entre Alba i Iniesta.

INCOMODITAT / Entre les dues accions, la selecció espanyola no va poder imposar el seu futbol combinatiu i es va moure molt incòmoda davant la potent pressió de Portugal, que va plantejar un partit valent, va pujar la defensa a l'atac mitjà quan va empènyer Espanya a la seva parcel·la i es va agrupar bé al darrere perquè els jugadors espanyols no trobessin espais i socis cap als quals enfocar.

Els inconvenients que va trobar la Roja van quedar reflectits en l'alternativa que va haver d'utilitzar molt més sovint del que és habitual: el joc en llarg. Una forma d'actuar que va destil·lar imprecisió i no va servir per solucionar l'embús. Xavi va haver de baixar massa per intentar canalitzar el joc però en comptadíssimes ocasions va connectar amb algú en condicions d'aprofundir. Espanya no va tenir fins al descans ni domini, ni ritme ni continuïtat per esquerdar un rival que es mostrava físicament un esglaó per sobre.

De Cristiano, afortunadament, no hi va haver gaires notícies en tota aquesta estona. Arbeloa li va concedir pel seu costat una arribada en què l'estrella va arribar a la línia de fons, però el seu centre va ser interceptat per Casillas. Més perill va crear després d'una pèrdua de Xavi per l'altre costat, però el seu xut va anar fora per poc. No va aparèixer més fins al tram final del xoc, en què va disposar de dues faltes des d'una bona distància que va desaprofitar i, sobretot, d'una ocasió monumental per decidir el partit. Una contra de llibre amb què Veloso i Meireles van portar la pilota cap a l'entrada del madridista, que va tirar als llimbs.

EQUILIBRI / Era el minut 89 i podria haver estat el final del recorregut d'Espanya, que havia millorat notablement després de l'entrada de Cesc per Negredo. Va començar a reconèixer-se, va trobar cert equilibri i amb la incorporació de Navas també profunditat per la dreta. No va tenir eficàcia, no obstant, per la seva escassa presència a l'àrea. Fins al punt que el primer tir entre els tres pals no va arribar fins passada una hora. Va ser un tret de Xavi després d'un robatori que Rui Patricio va aturar sense problemes. Llavors, Pepe ja havia embrutat amb la seva agressivitat el bon cartell que fins ahir a la nit havia lluït en la competició, amb una sola falta en quatre partits. Va fer una entrada bestial a Alonso a prop de la línia central i més tard va fer teatre del pitjor per una falta de Cesc.

CONTROL A LA PRÒRROGA / Es temia l'arribada de la pròrroga i va ser llavors quan per fi Espanya va tenir arribada, va prendre el control sense titubejos i fins i tot físicament va estar per sobre d'un rival que va començar a tremolar. Patricio va evitar que Iniesta marqués després d'una jugada d'Alba, es va interposar també en el camí de Navas i Pedro va triar l'opció dolenta a última hora. I en la tanda de penals van tornar a decidir els mateixos de fa quatre anys.

Vegeu el vídeo d'aquesta

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

notícia al mòbil o

a e-periodico.cat