Neymar es posa el Brasil a l'espatlla

Sentint-se ungit per la gràcia divina i l'entrega incondicional de Scolari, Neymar va agafar la bandera del Brasil, com va dir Alves a aquest diari, es va carregar a l'espatlla l'equip, la plantilla i tot el país, i va firmar amb dos gols la primera victòria. Valuosa per tancar la festiva jornada de la inauguració i imprescindible perquè el torneig transcorri amb cordialitat i no encrespi els ànims dels brasilers que estan en contra del Mundial, gairebé la meitat.

L'aportació del craque va resultar prometedora, i l'inici del Mundial va començar il·lusionant pel que fa a futbol perquè el Brasil es va veure obligat a remuntar el marcador molt aviat. Neymar va ser determinant en les accions definitives, i el seu millor aliat no va ser un company, sinó l'àrbitre, japonès, que es va treure de la màniga un penal simulat per Fred després d'exhibir un criteri molt desigual en les faltes.

LA MOTXILLA CREIX / La sobreexcitació (camp ple de samarretes grogues, himne a cappella, el debut...)  va perjudicar el Brasil en l'inici, que sense haver temperat els nervis ja es veia perdent. La motxilla d'emocions va agafar pes amb l'autogol de Marcelo, producte d'un desfasament local i global, nascut a la banda dreta d'Alves. Com tantes vegades al Barça, va tolerar un centre d'Olic sense assetjar l'extrem. Van quedar tots retratats: Thiago Silva no hi era, David Luiz no hi va arribar i Marcelo va completar la badada al no mirar la bola.

Que Croàcia jugaria sense complexos es va veure abans del minut, quan Jovacic, el més jove del partit, va firmar la primera rematada. No es va poder calibrar el grau de desinhibició dels balcànics, que immediatament es van veure més assetjats del que es podien imaginar.

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

EL GROC I EL BLAUGRANA / Desinhibició i responsabilitat van ser els atributs de Neymar, un desconegut comparat amb el que juga al Barça. Aquell blaugrana és un tipus cohibit, gairebé acomplexat, que no s'atreveix a sortir de l'extrem ni a extralimitar-se en les seves funcions per no ferir susceptibilitats. El de groc va fugir (amb permís) de la banda esquerra per continuar el joc d'atac, constant dels brasilers, que van defensar molt endavant per a tranquil·litat de Júlio César. En una prova del seu generós desplegament, va veure una targeta per una manotada a Modric i va patir una falta de Rakitic, els dos migcentres de Croàcia, un lloc natural en el madridista, però no de l'interior del Sevilla, que no està cridat a aquestes tasques si aterra al Camp Nou.

Croàcia no va atacar fins que es va veure ferida en l'orgull (després del penal) però Júlio César va aturar tot el que no va parar Pletikosa, amb unes mans de mantega que es van tornar a doblegar, per tercer cop, amb un xut d'Oscar que va suposar el 3-1 final.