¿De veritat el necessitem?

Els pares no volen. Els seus fills estan amb ell a sac, l'estimen, creuen que els portarà a la independència. El Barça, el més que un club, La Masia, Oriol Tort, la idea sobre la qual gira tot, 100 anys d'història, diuen que aquest noi no pot portar la samarreta blaugrana. Hi ha debat per a tot. Fins i tot per assegurar que el Barça ha trepitjat una merda (perdó) immensa perquè no pot tenir més mala sort. Posa els ulls sobre Luis Suárez i comença a mossegar el rival. No és la primera vegada. Ni la segona. ¡És la tercera! Seguim. Necessitem un central. ¿Fitxaríem Pepe? No, perquè, a vegades, només a vegades, se li'n va el cap.

¿És vital Suárez per al nou projecte? Sí. Paguem, contractem cinc psicòlegs i cinc psiquiatres. Fem-lo jugar amb protector dental. ¿El fitxem perquè el necessitem o per treure-li 41 gols a un rival? Perquè, amics, pares, mares, fills, no siguem hipòcrites: si aquesta bèstia (i mai més ben dit) fitxa per un altre i aquest altre ens elimina de la Champions a mossegades, perdó, a golassos, farem cara de tontos. I si el fitxem tenint Neymar, Messi, Alexis, Deulofeu, Pedro, Rafinha i no tenim centrals, no ho sé, no ho sé.

Adéu Unicef, adéu

Notícies relacionades

Nou partits i quatre mesos de sanció a Luis Suárez

Mossegador reincident

Però, sobretot, decidim que no el fitxem perquè no el necessitem, perquè ens sembla un malbaratament (desenes de milions més Alexis), perquè no va amb el nostre estil, amb el nostre tarannà… I si el fitxem, diguem, sí, sí, diguem-ho ¡carai!, que volem guanyar, que només som un equip de futbol que vol guanyar, que ja no pixem colònia, que el més que un club és la bandera d'ERC, ¡que ens patrocina Qatar!, que el Neymargate ens té als jutjats, que el president ha fugit i potser el jutgen, que Unicef el lluïm al cul...

No és fàcil, papa; no es pot fer, fill. Jo no voldria que els meus fills mosseguessin a ningú. Però els meus fills no li solucionaran la crisi al Barça. ¿Luis Suárez sí? Doncs ja triguem a portar-lo. Al capdavall, tenim Neymar, que li va clavar un cop de colze a Modric que no vegis. Però és brasiler. I ídol. I un negoci. Juga amb la canarinha. És Brasil. ¡Va!, a veure si hi ha valor de sancionar-lo.