Espanya, la utopia del campió

Vicente del Bosque va parar l’entrenament. I va venir corrent des d’una cantonada del complex esportiu de Saint-Martin-de-Ré, on treballa la selecció espanyola. Amb gest enèrgic, però sense cridar, va reclamar «ordre» al seu equip. 'La Roja' estava fent un rondo gegant amb la pilota com a vehicle comunicatiu quan el tècnic salmantí, de qui no se sap encara si se n’anirà al final d’aquesta Eurocopa o si prolongarà el seu recorregut fins a Rússia 2018, va ordenar parar la pilota. Volia emfatitzar la idea original (gens original d’Espanya) per defensar amb més vehemència que mai el títol conquistat a Ucraïna fa quatre anys. Espanya juga a partir de dilluns  que ve (15.00 hores, a Tolosa, contra la República Txeca) a la recerca d’una utopia.

Però tot ha quedat sepultat pel sisme provocat per la investigació a De Gea en relació amb un cas d’abusos sexuals, segons va revelar Eldiario.es. A De Gea, cridat a ser el porter titular de la selecció en aquesta Eurocopa, a Muniain, a Isco i a Javi Martínez quan compartien la selecció sub-21. Aquesta notícia ha sacsejat les entranyes d’Espanya i ha trencat la calma que s’havia instal·lat des de dimecres a l’illa de Ré. El paradís es va convertir, de cop i volta, en un infern, sobretot per a De Gea, l’únic dels internacionals implicats que està entre els 23 elegits per Del Bosque, però també per al grup, obligat ara el seleccionador a construir ponts per reconstruir l’harmonia amb l’objectiu de conquistar la utopia. 

Utopia perquè ningú ha encadenat tres Eurocopes consecutives com faria la selecció de Vicente del Bosque si el 10 de juliol que ve fes un petó al trofeu a Saint-Denis, l’estadi on el Barça de Rijkaard va acabar el 2006 amb la sequera de Copes d’Europa. Utopia perquè s’enfronta a la campiona del món (l’Alemanya de Löw) i utopia, a la vegada, perquè França creu haver trobat el camí que va fer el 1984, quan la pilota es va burlar d’Arconada al Parc dels Prínceps parisenc després de la falta llançada per Platini.

A LA RECERCA DEL ‘9’

A més, Espanya, per un ineludible motiu generacional, ha perdut l’essència del que va ser en aquestes dues últimes Eurocopes (ni rastre de Puyol, ja retirat; tampoc de Xavi, a Qatar; de Villa, als EUA, ni de Xabi Alonso, encara en l’elit amb el Bayern), però manté la idea bàsica. I això és tot un tresor. Un cop perduts aquells referents i sacsejada per l’estrepitós fracàs de Brasil 2014, on va perdre de manera terrible la seva corona mundial en la primera fase, Del Bosque ha completat una transició tranquil·la. 

Per més que es discuteixi la llista de 23 jugadors, el seleccionador ha elaborat un grup sòlid, on curiosament només s’admeten debats en dues posicions de l’onze inicial, estratègicament valuoses: el porter i el davanter centre. És a dir, l’origen i el final de qualsevol equip. El temps passa per a tothom, inclòs per a Casillas. I De Gea, aquell noi espigat, solvent i fiable que s’ha apoderat d’Old Trafford, fa mesos que estava cridat a la porta d’Iker. Ara, però, tot ha canviat. Potser són Casillas i 10 més. Potser.

INIESTA I BUSQUETS, AL COMANDAMENT

Notícies relacionades

De Gea, Muniain i Isco, implicats en un cas d'abusos sexuals

De Gea: "Tot és fals, és mentida"

Amb Villa ja disfrutant dels gratacels de Nova York i de la seva nova vida americana, Espanya continua sense trobar el davanter que empaqueti amb gols l’extraordinària producció de joc que té. Ha provat jugadors de tota mena  (per Diego Costa Del Bosque va comprometre fins i tot el sistema de la selecció al Brasil fa dos anys), però cap ha sigut tan rendible com el Guaje, reclinat a la banda esquerra per firmar gols que van donar a Espanya un Mundial. Ni tampoc tan profund i verinós com Fernando Torres, l’autor de la diana que va canviar el signe de l’Espanya perdedora. Aquell gol a Alemanya a l’Eurocopa del 2008, amb Luis com a arquitecte del pas de la fúria al toc, va iniciar el full de ruta cap al paradís, només interromput pel parèntesi brasiler. Morata és el favorit. És jove (23 anys) i inexpert (debuta en un gran torneig), però ofereix més recursos que Aduriz (35 anys).

Del Bosque no només té la idea (dominar els partits a través de la pilota), sinó líders per executar-la (Iniesta il·lumina, Busquets ordena), però s’ha trencat l’estany de la calma a l’illa. Es busca porter tranquil i nou decisiu. Déu n’hi do.