Bèlgica i Itàlia intercanvien els papers en la seva estrena a l'Eurocopa

Lió serà testimoni de l'estrena de dues seleccions que transiten rumbs absolutament oposats. La Bèlgica descarada d'Hazard, Courtois i De Bruyne, cridada des de fa uns quants anys a fer oposicions al triomf en un gran torneig, es veu amb la vetusta Itàlia de Buffon, etern líder d'un conjunt minvat que, a diferència de gairebé sempre, no llueix amb orgull l'etiqueta de favorita.    

L'equip belga aterra a França enfilat en la segona plaça del rànquing FIFA, estatus que li dóna lllustre alhora que augmenta les expectatives i la pressió sobre la millor generació que ha fet el país en les últimes dècades. «Els jugadors estan una mica nerviosos amb l'etiqueta de favorits», va advertir el seleccionador belga a la prèvia. La joventut ja no pot ser una excusa per als homes de Wilmotts, ja madurs i amb comptes pendents després de no classificar-se per a l'anterior Eurocopa i de caure a quarts de final contra Argentina en el passat Mundial.

Eden Hazard, líder i capità dels belgues, aspira a tancar amb bon sabor de boca una temporada discreta amb el seu club, el Chelsea, que a partir del pròxim curs dirigirà l'entrenador rival. «La meva generació arriba en el seu millor moment», va declarar l'extrem, que es posa com a objectiu assolir l'últim partit del campionat, «volem arribar a la final però som conscients que és molt complicat». Al seu costat tindrà homes desequilibrants com Lukaku i De Bruyne, capaços de trencar un partit en qualsevol moment. L'únic però per als belgues és la lesió de Kompany, el defensa més solvent de l'equip.

El quadro d'Antonio Conte, finalista en l'edició anterior, manté l'esquelet defensiu del Juventus, dominador incontestable del 'calcio' en l'últim lustre. La rereguarda formada per Bonucci, Chiellini i Barzagli és el gran aval d'una selecció amb un preocupant dèficit de qualitat al centre del camp i a la davantera. La defensa, com és tradició al país transalpí, serà el fonament sobre el qual s'edificarà una a selecció italiana alliberada per una vegada de la pressió de guanyar sí o sí.

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

L'absència per lesió de Marco Verrati, l'home sobre qui gravita el joc 'azzurro', deixa orfe de clarividència un centre del camp granític que formaran De Rossi i Thiago Motta. Els gols seran responsabilitat de Pellé o Éder, atacants discrets que no resisteixen la comparació amb il·lustres predecessors com Luca Toni o Mario Balotelli.

HAZARD, EL GRAN PERILL  

Wilmots no es fia del seu experimentat rival i alerta sobre la condició de «tapat» del seu rival d'avui: «Itàlia és molt més perillosa quan va al límit». A les portes de la seva quarta Eurocopa sota els pals d'Itàlia, Gianluigi Buffon adverteix que la principal amenaça dels belgues té nom i cognom: Eden Hazard.  «És el perill número 1», assenyala el porter, «és capaç de guanyar un partit amb un moviment». Conte apel·la al caràcter del seu equip per començar amb bon peu: «Serem uns guerrers»