Espanya es complica la vida

Espanya es va complicar la vida quan ho tenia tot a la mà. Estava guanyant el partit amb certa comoditat, però es va relaxar i va permetre que Croàcia, o més ben dit Perisic, capgirés el marcador. I el que semblava un partit plàcid va acabar sent una tortura per a Espanya, que acaba segona de grup i s’enfrontarà als vuitens de final amb Itàlia. O sigui, el pitjor escenari possible per al campió d’Europa. Enfosquit Iniesta, Espanya va descobrir la penombra, submergida en el costat més fosc, incapaç de comunicar-se amb la pilota.

De sobte, 'la Roja' va perdre el control de tot. De la pilota, del partit i, sobretot, de la situació. A més, per perdre va perdre fins i tot la possibilitat de sentenciar el partit quan va tenir un penal, que no ho era, a favor seu. No se sap per quina estranya raó el va acabar tirant Sergio Ramos i el va fallar. El penal a Silva no va existir. Com tampoc va existir per al col·legiat holandès que Subasic, el meta croat, s’avancés de manera il·legal permetent una intervenció decisiva. Una altra prova més de la irreal selecció que es va acomiadar de Bordeus fent-se multitud de preguntes.  Per començar, el desgovern del partit. Va cedir l’empat a un minut del descans i va perdre el cap quan només en quedaven tres per acabar el partit.

AVANTATGE PERDUT

Als set minuts de partit, Espanya creia tenir el partit controlat. En una jugada exquisida, en què la pilota va viatjar en primera classe de l’avió des de l’àrea de la selecció de Del Bosque fins al cor croat, va emergir el talent de Silva per dibuixar una passada meravellosa. Una passada que veien tots a l’adonar-se que Cesc s’havia desmarcat. Però pocs són capaços de fer-ho. El futbolista de l’Arsenal va envair amb astúcia l’espai i Morata, fidel al seu ofici de nou, va disparar amb solvència. Set minuts i Espanya ja guanyava. No era aquella Espanya enlluernadora de les dues primeres jornades, ni de bon tros, davant una Croàcia que va revolucionar el seu onze.

Del Bosque, en canvi, va mantenir la seva aposta de sempre. Van jugar els mateixos de la República Txeca i de Turquia. Però no semblaven tampoc els mateixos. Es van detectar molts desajustos defensius, alguns d’intolerables com el de Sergio Ramos obligant De Gea a fer una bona intervenció per repel·lir el furiós tret de Kalinic. Però el minut tonto espanyol no es va acabar aquí, perquè el porter del Manchester United es va enredar amb les pilotes als peus. Es va enredar fins al punt que l’hi va regalar a Rakitic, que, amb un subtil toc va enviar la pilota cap a la xarxa si no s’hagués creuat al seu camí el travesser. 

Un minut, dos errors, dos avisos i Espanya desorientada. Ho va pagar molt car. Croàcia, malgrat que no tenia Modric, va entendre aviat que li tocava pressionar l’equip de gala de Del Bosque per generar-li desassossec. I ho va aconseguir.

D’ERROR EN ERROR

Perisic ho va fer de meravella en el gol de l’empat, obra de Kalinic, amb l’ajuda d’un apàtic Ramos. El central del Madrid es va despistar. També es va despistar la selecció, incapaç de sentenciar quan tenia el partit a la mà fonent-se en una segona meitat lamentable. No existia la llum d’Iniesta; Silva, el millor en els primers 45 minuts, es va apagar i Del Bosque, al comprovar que Espanya se li estava ensorrant, va treure el bísturi per curar el malalt.

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

No hi va haver remei. Va entrar Bruno, va sortir Aduriz, va jugar Thiago, però Espanya va morir dessagnada en un contraatac de Croàcia que la va deixar despullada en la calorosa nit de Bordeus sense l’ofici que se li suposava. Perisic va tenir més cames que Juanfran, el lateral que no estava al seu lloc quan tocava guardar la roba a l’armari, Piqué, que venia traient aigua desesperadament, no va poder interceptar el xut croat i De Gea, de manera inesperada, va abandonar el seu tresor més preat. Va deixar sol el seu pal dret i la pilota, juganera, es va colar per allà.

De sobte, Espanya es va quedar amb les mans buides, lamentant el penal fallat per Ramos –¿qui li manava tirar-lo?–, dolguda perquè va ser tan vulnerable que ella sola s’ha enredat en la pitjor ruta. Va pel costat més complicat de l’Eurocopa. L’espera dilluns a París la rocosa Itàlia de Conte. Si guanya la 'squadra azurra', l’espera Alemanya.