Espanya busca la reconstrucció

Un cop estudiat tot al més mínim detall, inclosa la deficient posició corporal de David de Gea en el verinós gol de Perisic que el va enviar a l’autopista de la mort a l’Eurocopa, Espanya busca reconstruir-se. Necessita tornar a ser aquella selecció sòlida a la qual costava veure aparèixer a l’àrea de Casillas, capaç d’acabar tornejos com el Mundial 2010 rebent només dos gols, els mateixos que, curiosament, li han marcat ara amb tot just tres partits a França. Vicente del Bosque insisteix a fugir del dramatisme, acostumada com està Espanya a viure en els extrems, però conscient que ha de recuperar els equilibris defensius si no vol extraviar-se dilluns davant Itàlia.

    La selecció era una roca fins que va aparèixer Perisic, decisiu en l’empat croat amb un parell de fintes per superar Juanfran, a més a més de dibuixar un centre murri que va evidenciar la falta de diàleg entre Sergio Ramos i De Gea. Molt més cruel va resultar el 2-1 que col·loca Espanya a Saint-Denis dilluns que ve. Aquell gol és un catàleg d’errors defensius que culminen en el peu que no treu ràpidament el porter del Manchester United per desviar el xut de Perisic.

    No és només la derrota el que preocupa Vicente del Bosque sinó descobrir que en 90 minuts va rebre tants xuts (13) com en els dos primers partits davant la República Txeca i Turquia (14). O que els croats, el primer enemic d’entitat («és una de les millors seleccions del torneig», va advertir Del Bosque abans del partit) assetgés Espanya, revelant unes carències que es creien definitivament superades.

SENSE GOVERN / En moments estratègics d’aquell partit tan decisiu, la selecció va demostrar una falta d’ofici, denunciada fins i tot pel mateix tècnic, que li va costar una derrota caríssima. La defensa no es discuteix en cap moment. Almenys, els titulars: De Gea-Juanfran-Piqué-Ramos-Jordi Alba. Aquell parell de cruels i enormes desajustos no altera els plans de Del Bosque. Ni que l’empat arribés en l’últim instant de la primera part, quan Croàcia havia deixat d’intimidar ni tampoc el 2-1 quan Espanya havia de defensar-se amb la pilota a tan sols tres minuts del final. Ni una cosa ni l’altra va fer bé la selecció espanyola, malgrat que els jugadors estaven més que advertits sobre aquest assumpte.

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

L’AUTOCRÍTICA / «És clar que li hem donat voltes al segon gol de Croàcia. Hi va haver un excés de confiança, ho corregirem», va confessar Juanfran. Tots estaven on no havien d’estar. «Mentiria si digués que no hi hem donat voltes. Però és un error a nivell de grup», va afegir el lateral dret de l’Atlètic. Perisic es va colar pel carril del defensa com si es passegés per cal sogre. L’encant ofensiu d’Espanya se sostenia sempre per la seva fortalesa al darrere. Al Brasil, fa dos anys, el Mundial es va escapar des del primer dia quan l’Holanda de Van Gaal li va endossar cinc gols. D’aquella bufetada no se’n va recuperar mai, i va tornar cap a casa sense gairebé ni temps de desfer les maletes.

    Ara, l’objectiu del seleccionador és reconstruir els pilars defensius d’una selecció que va perdre amb Croàcia l’aire ferotge que va tenir el 2008, 2010 i 2012. Hi ha equips que disfruten quan no tenen la pilota. Itàlia, el rival de dilluns, sense anar més lluny. Espanya, en canvi, necessita la pilota per a tot. Per atacar i, al mateix temps, la necessita també per defensar-se. En tres partits, té els mateixos gols en contra (2) que en els set partits que la van portar a l’eternitat a Sud-àfrica o un més que els encaixats en els sis xocs li que van donar fa quatre anys l’Eurocopa. Per això ha de tancar la porta ara mateix.