La Irlanda d'O'Neill, Henry i les dones

Mentre el catòlic Michael O’Neill dirigeix a la selecció d’Irlanda del Nord, un país amb majoria protestant, a la veïna República d’Irlanda hi mana un altre O’Neill, Martin, nascut a Kilrea, un poblet ubicat a l’Ulster. El 2013 va substituir el vell Giovanni Trapattoni i es va convertir en el primer seleccionador nord-irlandès del combinat del sud.

Aquest diumenge s’enfrontarà amb França (15.00 hores) en els vuitens de final a Lió, on no faltaran els 20.000 fidels irlandesos, entregats al seu tècnic, que va ser el capità d’Irlanda del Nord en el Mundial d’Espanya el 1982, a la qual van vèncer a València.

Aquesta connotació sociopolítica és només una pinzellada destacable de la figuren d’O’Neill, un dels tècnics més singulars de l’Eurocopa. Especialista a ficar-se en embolics, li sobra caràcter per enfrontar-se al que faci falta.

Abans del torneig, per exemple, es va ficar en un bassal monumental quan li van preguntar si permetria als jugadors portar les seves parelles a la concentració. «Depèn de com siguin de guapes. Les noies atractives seran benvingudes. Per a les lletges no hi ha lloc», va deixar anar el tècnic en to distès, sense calibrar el terratrèmol que causarien les seves paraules en els moviments feministes.

«No hi ha lloc per a aquests comentaris sexistes en el futbol irlandès. L’Eurocopa hauria de ser una oportunitat per incrementar la participació de les dones en el futbol», li va respondre Orla O’Connor, presidenta del Consell Nacional de les Dones Irlandeses.

FORA DEL MUNDIAL

En dos anys i mig, O’Neill s’ha guanyat el cor dels irlandesos, que aquesta tarda ompliran a vessar l’estadi de Lió amb l’objectiu de donar la sorpresa contra l’amfitrió. El matx remet irremeiablement a una imatge del 2009, la de la mà de Thierry Henry, una acció obviada pel col·legiat suec Martin Hansson que va deixar Irlanda fora del Mundial de Sud-àfrica.

L'exdavanter blaugrana es va acomodar la pilota de manera il·legal abans de cedir-la a Gallas, que va marcar a la pròrroga el gol que va enfonsar els verd. «La mà d’Henry genera polèmica, però es parla més d’això a França que a Irlanda. Hem decidit oblidar-ho», va comentar O’Neill sobre la famosa jugada.

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

L’extècnic del Celtic, Aston Villa i Sunderland, entre molts altres clubs, segueix vivint els partits com en els seus temps de jugador. Fins i tot més. És tan genuí que sempre porta unes botes, cosa que sorprèn entre tants vestits i corbates. «Ho faig per ser un més. I han de ser negres. Em poso les mans al cap quan veig les de colors», diu el mitjà de nou germans, cinc homes i quatre dones, que va guanyar dues Copes d’Europa com a centrecampista del Nottingham Forest, en el qual va estar una dècada.

Sobre el partit d'aquest diumenge, el seleccionador va comentar que la França actual li recorda la del 1998, quan els bleus van guanyar el Mundial al seu país. «Són favorits per guanyar el torneig. Intentarem tancar els espais», va afirmar O’Neill, un paio singular que buscarà avui la gran sorpresa. Amb les seves botes negres.