Bogeria per Islàndia

Els últims dies s’han fet tota mena de comparacions i s’han donat dades per demostrar una evidència, la gesta d’Islàndia, el país més petit que mai ha disputat una Eurocopa o Mundial. Amb 332.000 habitants (hi ha 12 ciutats a Espanya amb més població), el conjunt víking ha aixecat l’admiració de tot el món.  la gesta contra Anglaterra.

Avui jugarà a Saint-Denis els quarts de final contra França, un privilegi que s’ha guanyat a base de cor. Ningú sap exactament quants islandesos hi haurà finalment pels carrers de París, però es preveuen uns 20.000 víkings en un matx històric que serà seguit per televisió pel 99,8% de la seva població, els mateixos que no es van perdre la gesta contra Anglaterra.

EL LEICESTER DE L'EUROCOPA

Comparar la dimensió d’Islàndia amb l’amfitriona seria com equiparar un elefant amb un ratolí. Per exemple, l’equip titular que presentarà avui Deschamps tindria un valor de 345 milions en el mercat, el de Lagerback no arribaria als 22, cosa lògica en un país amb més volcans (126) que jugadors professionals (100), com va dir Gary Lineker. 

 

És una bogeria el que ha fet aquest grup de col·legues, amb un porter director de cine, l’imponent Halldorsson; un tècnic dentista, Heimir Hallgrimsson, el relleu de Lagerback; i un capità, Aron Gunnarsson, especialista en serveis de banda quilomètrics, que va jugar a l’handbol fins als 15 anys. És el triomf de la unió, el Leicester de l’Eurocopa.

 

SAMARRETES ESGOTADES

A Holanda deuen respirar un pèl més alleujats al veure Islàndia a quarts. Van perdre contra els víkings els dos partits de la fase de classificació. «Alguna cosa deuen tenir, en el futbol no hi ha casualitats», va dir ahir Deschamps. França no se’n fia. Ja va viure desastres en altres èpoques, com la derrota el 1992 contra la Dinamarca de Peter Schmeichel o l’eliminació el 2004 contra Grècia, totes dues futures campiones. 

«Estem flipant. Hi ha 20.000 islandesos per tot França, és el moviment de població més gran de la nostra història», diu el jove Runar, amb la samarreta blava de la seva selecció, una preça preada, ja que se n’han esgotat les existències. El seguidor disfruta de l’ambient del torneig al bar Belushi’s, a 200 metres de la Gare du Nord de París. El 7% d’islandesos s’han desplaçat a l’Eurocopa. Si a Espanya s’apliqués el mateix percentatge, haurien viatjat a França tres milions.  

Bromes al marge, l’èxit islandès comença en un bon treball des de la base. La construcció de 150 camps d’herba artificial en dos anys i la formació de tècnics qualificats han sigut els pilars per a l’avanç del futbol al país. 

«UN EQUIP DE GERMANS»

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

El camí islandès ha aixecat múltiples elogis. «Islàndia, com Gal·les, ja ha guanyat la seva Euro. Quan els veus tens la impressió que és un equip de germans disposats a batre’s com braus», explica l’exblaugrana Emmanuel Petit. «Som una família», proclama Eidur Gudjohnsen, un altre ex del Barça, que s’acomiada per la porta gran de la selecció als 37 anys. 

Si fos per Cristiano Ronaldo, el bloc de Lagerbarck no hauria guanyat ni un partit. L’astre portuguès en va criticar la «mentalitat petita» i va dir que no arribarien gaire lluny. De moment són a quarts. Si perden, no tornaran de seguida. Dilluns celebrarien una barbacoa de comiat a Annecy, el seu lloc de concentració, envoltats de muntanyes, prats i llacs. Com a casa.