Gol a la discriminació: així es queixen les campiones del Brasil
El Ferroviária d'Araraquara femení guanya cinc vegades menys que el masculí tot i que elles aixequen títols i ells estan a quarta divisió
ACOMPAÑA CRÓNICA: BRASIL MUJERES. BRA60. ARARAQUARA (BRASIL), 06/10/2019.- Las jugadoras del equipo de fútbol Ferroviaria de Araraquara celebran tras conseguir el campeonato de la liga brasileña de fútbol femenino, el 3 de octubre de 2019, en Araraquara (Brasil). Inspiradas en la selección femenina de Estados Unidos, las jugadoras del equipo de fútbol Ferroviaria de Araraquara, flamante campeón de la Liga brasileña, denuncian que ganan mucho menos que la sección masculina, que juega en la cuarta división y nunca ganó un título de envergadura. EFE/ Sebastiao Moreira /
Les jugadores de l’equip de futbol Ferroviária de Araraquara (campió de la Lliga brasilera), inspirades en la selecció femenina dels Estats Units, denuncien que guanyen molt menys que la secció masculina del seu club, que juga en la quarta divisió i mai ha guanyat un títol d’envergadura. «En matèria de sous i estructura, de comparació financera en general, nosaltres estem molt lluny del futbol masculí. Volem una millora substancial, perquè, com ells, també treballem, ens dediquem a aquest esport i en vivim», va lamentar en declaracions a Efe Ana Maria Barrinha.
La jugadora, de 31 anys, acaba de consagrar-se campiona de la Lliga brasilera al batre en els penals el Corinthians en la final de diumenge passat. Segons dades consultades per Efe, el sou mitjà de l’equip femení del Ferroviária, pioner en la modalitat al Brasil i el més guardonat al país, és de 2.500 reals mensuals (uns 625 dòlars). No obstant, la plantilla masculina, que disputa la sèrie D de la lliga domèstica –quarta categoria–, compta amb un salari mitjà cinc vegades superior.
En els seus 14 anys de carrera, Barrinha, exintegrant de la selecció brasilera, va asseverar que «l’esport ha evolucionat moltíssim» en matèria d’igualtat, tot i que va alertar que encara queden «molts obstacles». «Volem que els clubs donin estructura a les seves jugadores. No es tracta només de muntar el club, donar la samarreta i que cada una busqui les seves coses. Cal invertir-hi, recolzar la secció», va afegir la lateral esquerrana.
Exemple nord-americà
La lluita de les campiones brasileres succeeix en la línia de la de les integrants de la selecció femenina dels Estats Units, la més premiada mundialment i que a principis d’any va denunciar la federació de futbol del seu país per discriminació salarial respecte a la secció d’homes, que mai han guanyat cap títol de rellevància. A diferència de les nord-americanes, les integrants del Ferroviária no han portat les seves demandes a cap tribunal.
El club d’Araraquara ha sigut també exemple per les seves bones pràctiques, ja que va ser un dels pioners a oferir al Brasil contractes de treball formal a les seves jugadores. Actualment, el 50% de les futbolistes compten amb un salari fix i tots els beneficis previstos per la llei. Per l’entrenadora de l’equip, Tatiele Silveira, el futbol femení experimenta una corba ascendent des de l’any passat i la transmissió televisiva de competicions com el Mundial del 2019, que va trencar rècords d’audiència al Brasil, li ha donat «una ràpida ascensió».
«Però cal tenir molta més visibilitat, perquè així s’aconsegueix una xarxa que uneix més audiències, patrocinis i inversors», va emfatitzar Efe Silveira, que es va convertir diumenge passat en la primera entrenadora que es proclama campiona al Brasil. Malgrat tots els incentius i polítiques de foment que gradualment guanyen força a l’escenari esportiu mundial, la realitat de la majoria de les jugadores és bastant agra.
Referents esportius
«Les diferències encara són molt grans, des de l’estructura i del sou fins al nombre de patrocinadors. Però és un camí continu, que es construeix a poc a poc», va recalcar el Secretari Municipal d’Esports a Araraquara, Éverson Miguel. Miguel va afegir que, després de 19 anys de protagonisme històric en el futbol femení, les jugadores del Ferroviária es van convertir en «miralls» per a tota una nova generació de nenes que somien tornar-se jugadores professionals. «Des del 2001, l’equip femení és una prioritat de la ciutat. Nosaltres fem futbol femení per creure en el projecte i no per una imposició», va sostenir.
Notícies relacionadesEn poc menys de dues dècades de vida, les noies del Ferroviária van conquerir una Copa Llibertadores –màxim títol continental a Sud-amèrica–, una Copa del Brasil i, diumenge passat, el campionat brasiler per segona vegada. Un currículum cobejat per moltes seccions femenines que estan emparades per l’estructura de grans clubs del país, com ara el Flamengo, el São Paulo i el Corinthians. Les ‘Guerreiras Grenás’ (‘Guerreres Grana’), com es coneix les futbolistes del Ferroviária, integren un petit club regional fundat el 1950.
Aquest dijous, van ser homenatjades a la ciutat seu de l’entitat, Araraquara, de 210.000 habitants i a uns 300 quilòmetres de São Paulo, pocs dies abans de centrar-se en l’assalt a la Copa Libertadores. El record del campionat guanyat davant del poderós Corinthians continua encara fresc. «La final va ser especial, perquè va marcar la meva tornada a l’equip del meu cor. Vaig jugar amb el Ferroviária durant 12 anys, va ser el que em va llançar al món. Ara és allà on torno», va explicar Efe Andréia Rosa, subcampiona olímpica a Pequín 2008.