Futbol i dones al Pròxim Orient: entre el vel, el veto i la fita

Quan Nivín Alkolayb acabava les classes a l’escola «deixava la cartera a casa i sortia a buscar els nois del veïnat per jugar a futbol», recorda. La gent al barri l’anomenava 'hasansabi' (paraula àrab per designar les nenes considerades poc femenines).

Als 16 anys va haver de deixar de jugar en espais públics perquè «no estava ben vist», explica aquesta palestina de 35 anys que va complir el seu somni de convertir-se en futbolista als 18. Primer, com a defensa a l’equip de futbol femení de la Universitat de Betlem (Palestina), després al club Diyar d’aquesta ciutat i a la selecció palestina de futbol.

Nivín, que porta els cabells coberts amb el l’hijab musulmà, es va començar a entrenar sense dir res als seus pares, per por que l’hi prohibissin. Però quan l’hi va explicar es va emportar una sorpresa: el seu pare la va animar a seguir endavant. Només un germà es va oposar que fos futbolista, tot i que amb el temps va acabar a les grades dels camps animant-la.

Els pares de Nivín eren més oberts que una bona part de la societat palestina, en què les crítiques els plovien per jugar a futbol i viatjar a tornejos sent petites i musulmanes, i en què pocs homes accepten casar-se amb una dona que es dedica a un esport considerat masculí. «Els nois em feien escollir entre ells i el futbol», afirma Nivín, que és soltera.

Malgrat les dificultats de moltes palestines per practicar alguns esports, en els últims anys s’han aconseguit avenços i l’Associació de Futbol de Palestina està potenciant els equips femenins.

Lliure accés

A Palestina, les dones entren als estadis al costat dels homes per a tota mena de competicions, com en altres llocs del Pròxim Orient: Jordània, Líban, Síria o Egipte.

En països com l’Aràbia Saudita, on les dones no podien practicar cap esport fins al 2012, es va permetre la seva entrada als estadis a partir del 2018, amb l’anunci que es crearia «un espai privat per a les famílies».

Fa una setmana es va iniciar a l’Aràbia Saudita la primera lliga oficial de futbol femení. Als camps només hi entren dones, així que els àrbitres i els equips mèdics són femenins, i cap partit es retransmet per televisió.

Als Emirats Àrabs Units i Qatar les dones poden assistir a esdeveniments esportius. A l’Iraq, compten amb equips de noies i una selecció femenina de futbol, tot i que la presència de la dona als estadis varia segons la província.

Final del conflicte

A la regió autònoma del Kurdistan iraquià (nord del país), de majoria kurda, les dones accedeixen als recintes esportius amb normalitat, però en altres zones de l’Iraq està mal vist el públic femení als estadis.

A Síria, on el primer equip de futbol de noies es va fundar el 1971, la presència de dones als camps és habitual, malgrat la guerra que va esclatar el 2011. El 2017, la lliga femenina va tornar a posar-se en marxa després d’estar suspesa pel conflicte.

A l’Iran, des del triomf de la Revolució Islàmica el 1979 fins ahir, les dones només havien entrat a l’estadi a veure partits de futbol masculins en un parell d’ocasions i per invitació, l’octubre i el novembre del 2018.

Però dijous, 3.500 dones van aconseguir accedir a l’estadi Azadi de Teheran per veure el partit de classificació per al Mundial entre l’Iran i Cambodja, que va acabar amb una contundent victòria dels iranians per 14-0. Una fita històrica.

Amenaça de la FIFA

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

L’entrada de dones als estadis a l’Iran arriba després que Sahar Jodayari, de 29 anys, morís per les cremades que va patir al calar-se foc davant del Tribunal Revolucionari el mes passat, després d’haver estat empresonada. La noia va ser arrestada quan provava d’entrar en un partit de futbol masculí. Algunes aficionades es vesteixen d’home per intentar-ho amb el risc que les detinguin.

La FIFA, màxim organisme de futbol, va advertir a Teheran que prohibiria la seva participació en competicions internacionals si no aixecava el veto a les dones als estadis.