Diakhaby silencia el somni del València

Dos innocents regals de Mouctar Diakhaby en forma de penals a la primera part, el primer quan amb prou feines havia passat un minut i mig, van fulminar les mínimes opcions que tenia el València de remuntar el 4-1 de l’anada davant de l’Atalanta i el van obligar a haver de lluitar sense objectiu i sense xarxa, però amb orgull en una segona part en la qual Josip Ilicic va culminar el seu pòquer de gols a la contra i li va donar el triomf i el pas a quarts a l’atrevidíssim equip italià.

Tot això es va veure per la televisió perquè va ocórrer en un Mestalla buit per les mesures per provar de contenir el coronavirus i en el que els únics espectadors van ser els jugadors no convocats dels dos equips i els operaris que van obrir l’estadi. Una altra impactant imatge per a l’àlbum d’aquest virus.

Escenari fantasmagòric

Des que la pilota es va posar en marxa en aquest fantasmagòric escenari, l’Atalanta va demostrar que no pensava renunciar al seu estil ofensiu i va tancar el València a la seva àrea. En la primera arribada, Josip Ilicic va penetrar a l’àrea per la banda dreta amb la seva potent gambada i va enganyar amb una subtil finta Diakhaby que el va atropellar en un clar penal.

Amb prou feines va tardar un minut el VAR a validar-lo i el mateix davanter eslovè a enganyar Cillessen i batre’l amb un fort xut pel centre aprofitant que l’holandès es va decantar per llançar-se a la seva dreta.

Havien passat tot just 2 minuts i 47 segons, als jugadors amb prou feines els havia donat temps a llegir l’enorme pancarta que s’havia desplegat a la buida grada amb el lema ‘Els nostres cors i les nostres ànimes sempre són a Mestalla’. El que encara no havia ni sonat eren els càntics d’ànim gravats en altres partits que puntualment van anar sonant per la megafonia per provar d’empènyer els d’Albert Celades.

Els que sí que havien sigut en directe van ser els càntics dels gairebé dos mil aficionats que es van citar un parell d’hores abans de la trobada per provar d’insuflar ànims als seus.

Malgrat la necessitat de ficar-ne almenys quatre només per forçar la pròrroga el València no es va ensorrar. Va començar a jugar més llarg i a obligar a jugar al camp de l’Atalanta i en una d’aquestes un robatori va acabar als peus de Rodrigo que va servir en profunditat a Gameiro que va controlar amb un subtil toc i va batre Sportiello. La mínima esperança que havia recuperat la va tornar a perdre poc abans del descans, amb un altre penal infantil de Diakhaby, aquesta vegada per mans que va tornar a transformar Ilicic.

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

Amb el francès assenyalat per Celades i enviat a la banqueta, el València va reprendre la seva batalla. Atiat per la presència de Guedes i amb dos mitjos centre (Coquelin i Kondogbia) com a centrals va tractar d’embogir el partit i ho va aconseguir. Així van arribar l’empat de Gameiro i el golàs amb què Ferran va posar per davant l’equip i el miracle va tornar a planar per les grades buides de Mestalla.

Però el botxí de sempre va aparèixer per acabar amb aquest somni tot just quatre minuts després. L’empat va tancar definitivament l’eliminatòria i el quart gol en el compte d’Ilicic va suposar l’immerescut càstig afegit d’una derrota per a un València llastat per Diakhaby... i pel seu mal partit a San Siro.