El futbol espanyol preveu més ajustaments salarials i greus pèrdues

Els jugadors són al camp, entrenant-se de manera individual sota unes estrictes condicions sanitàries per evitar el coronavirus, mentre Javier Tebas, el president de la Lliga de Futbol Professional (LFP), accelera al màxim perquè el futbol torni al juny. Si és el 12, millor que el 19 o el 26. És una necessitat econòmica perquè està vivint a causa de la pandèmia una situació tenebrosament desconeguda, que l’obligarà a fer ajustaments de tot tipus per garantir-ne la supervivència. Si torna la Lliga a porta tancada, les pèrdues seran de «300 milions d’euros», va recalcar el dirigent de la patronal futbolística. «Si no es torna a jugar, serien de 1.000 milions».

Pèrdues que arribarien per taquillatge, patrocinis i abonaments, augurant un futur catastròfic si no se sosté, almenys, la pota televisiva del negoci, encara que sigui a porta tancada. Per això els clubs treballen desesperadament, com va sostenir Tebas en una conferència virtual iberoamericana de dret esportiu realitzada la setmana passada, «a intentar disminuir la pandèmia econòmica que vindrà».

Les temporades de la Covid-19

No només pensen en el present immediat, sinó que estan elaborant ja els pressupostos del curs 2021-2022, marcat inevitablement pel coronavirus. I qui sap si la 2022-2023. Seran, com va dir Tebas, «les temporades de la Covid-19». Uns exercicis plens d’ajustaments econòmics perquè, com recordava el president de l’LFP, «no ha agafat els clubs amb la guardiola plena». Ni de bon tros. Per això, han hagut d’emprendre expedients de regulació temporal d’empreses (erto) per minimitzar-ne inicialment l’impacte. Però les seqüeles del virus tardaran molt temps a desaparèixer.

La primera, i més complexa, decisió és rebaixar la massa salarial de la plantilla, almenys en un 20%-25%. I cada club és un món. «No en queda cap altre remei, s’han de reduir els salaris», va apuntar Tebas. A Josep Maria Bartomeu, per exemple, li tocaria resoldre aquesta reducció l’últim any del seu mandat, obligat a abaixar com sigui el capítol de despeses. Bastants problemes va tenir el president del Barça perquè el vestidor blaugrana ho acceptés quan es va decretar l’estat d’alarma, cosa que va provocar la famosa crisi d’Instagram amb Messi acusant el club de no dir la veritat.

Grans en problemes

A Florentino Pérez l’ha agafat amb l’inici de les reformes del Bernabéu, necessitat, a més, com està d’alleugerir una plantilla superpoblada, amb 36 jugadors. L’Atlètic, que va ser, juntament amb el Barça, dels primers a acollir-se a l’erto, està pendent d’acabar la temporada per tenir opció d’arribar a la Champions. Ara n’és fora perquè ocupa la sisena posició, empatat a punts amb el Getafe (cinquè). I té en nòmina Simeone, l’entrenador més ben pagat del món, i una plantilla que no podria suportar econòmicament si no està en l’aristocràcia europea.

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

La bíblia de Tebas, que xifra en 600 milions d’euros les pèrdues si se segueix a porta tancada fins al desembre, per al futbol postpandèmia està ja clarament definida. Aquesta bíblia té diverses línies bàsiques: abaixar els salaris és el primer; després, segons el dirigent, «tocarà mirar moltíssim més el futbol base» perquè no hi haurà traspassos importants. El futbol, com és lògic, s’ha empobrit. «El mercat estarà profundament afectat», va dir recordant que la Lliga «va tenir l’any passat un saldo net, entre vendes i compres de jugadors, de 350 milions».

Això no hi serà, ara. «Aquests diners no fluiran», va alertar el president de l’LFP, recordant que «al futbol espanyol se li deuen encara uns 400 milions d’euros. ¿Què passarà? ¿Se’ls pagarà?». Tebas va admetre que «alguna de les pèrdues de la Covid-19 intentarem diluir-les per mitjà del finançament». Si el futbol espanyol perd 600 milions per temporada, haurà de buscar, almenys, 200 milions per aquesta via. En aquest panorama, ple d’incertesa, viu pendent que la Bundesliga li ensenyi des de dissabte el camí de l’esperança.