Sevilla-Betis: derbi calent, derbi fred

La Primera Divisió torna a la vida amb un Sevilla-Betis que s’hauria hagut de jugar el 15 de març davant de 45.000 espectadors i ho farà tres mesos més tard davant de zero aficionats. El derbi més calent d’Espanya s’enfronta a l’ambient més fred de la seva història, però, no, a la falta d’incentius. Els eterns rivals no només combatran entre si. També lluitaran contra les seqüeles anímiques i físiques de l’aturada provocada per un virus mortal, contra el silenci d’un gran estadi... i contra la prohibició d’abraçar-se en cas de gol o triomf.

Tres dijous hi ha l’any que resplendeixen més que el sol i en un d’aquests, el del Corpus Christi, es juga el derbi de Lliga (Primera més Segona) número 112. En aquests temps d’emergències, el 112; quines coses. També ha sigut declarat d’alt risc, però no de contagi, sinó de xocs entre els més radicals. Més de 600 policies vigilaran que no hi hagi desacords fora de l’estadi.

Han passat 95 dies des de l’últim partit i l’últim gol abans de l’estat d’alarma. En tots dos va ser protagonista el Betis, que va guanyar aquell duel (al Reial Madrid) i va marcar aquell gol (el 2-1 definitiu, Tello). Va ser el famós 8 de març. Aquesta nit hi haurà 50.596 espectadors menys que llavors, però serà el derbi més vist de sempre, Javier Tebas dixit. Gairebé 200 cadenes el transmetran.

Els protocols de seguretat obliguen a celebrar aquesta festa a porta tancada. Com aquell derbi coper enviat a Getafe el 2007 per culpa del cop d’ampolla que un il·luminat va clavar al llavors sevillista Juande Ramos i que va forçar la suspensió del xoc, la clausura del Villamarín i la disputa de la mitja hora final a porta tancada a 500 quilòmetres del lloc dels fets. Va guanyar el Sevilla, per cert.

Aquesta vegada, per no haver-hi, no hi haurà ni àpat oficial. A la llotja s’asseuran quatre directius del Sevilla i dos del Betis... amb el seu escut a les mascaretes. Ells hauran de guardar la distància de seguretat. I les formes. A la gespa no passarà el primer i s’haurà de veure què passa amb el segon. Els missatges oficials han sigut d’exquisida i política correcció, però a la gespa acostumen a caure les caretes i potser allà es revifen els calius altisonants i viscerals que han anat deixant il·lustres ex de les dues cases: Del Nido, Caparrós, Lopera...

La principal baixa del derbi, l’escalf de les bufandes i els càntics, també es va estendre als últims entrenaments dels contendents i no hauria de reaparèixer a la porta dels hotels de concentració. Una altra cosa és que els seguidors facin cas als clubs i al Govern, és clar. De moment, seguidors del Betis van dibuixar dimarts un gran castell de bengales al costat del Guadalquivir. Sevilla és passió i no hi ha virus que infecti aquest sentiment.

El virus ho condiciona gairebé tot, però no s’ha de perdre de vista que això és futbol i que, fins i tot sense la seva essència d’espectacle de masses, és a dir, sense masses, hi continua havent punts. Només en queden 33 i tots dos els necessiten. El Sevilla, per reforçar el seu privilegiat lloc en la carrera per ser el millor de la Lliga darrere dels dos gegants. El Betis, per curar part d’una temporada mediocre.

Julen Lopetegui, a la recerca de la Champions amb el dubte del seu pitxitxi Ocampos i la baixa de Gudelj, a qui el confinament futbolístic se li farà uns dies més llarg per sanció, creu que la tornada del futbol «mereix una enhorabona», perquè «fa uns mesos era una utopia». També avisa del contrapunt del silenci: «Se sentirà tot; s’haurà d’anar amb compte».

Rubi, amb un braç en cabestrell després d’haver-se’l fracturat en un entrenament i a la recerca de qui sap què, potser guanyar mèrits per renovar, perquè divisa molt lluny tant Europa com, toquen ferro els bètics, el descens, qualifica el derbi com a «històric». «El marcador es recordarà sempre», augura el català, que té a tots els seus fixos disponibles, inclòs Joaquín, el nou avi de la Lliga.

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

I així, amb tot just una desena d’entrenaments normals en cada bàndol, arriba aquesta cita en el quinzè aniversari de l’últim títol del Betis, la Copa del 2005. Un derbi precedit d’una pandèmia mundial, 27.000 morts a Espanya, un erto i una festa inapropiada de quatre futbolistes en el Sevilla (Banega, Ocampos, Mudo Vázquez i De Jong) i tres casos de Covid-19 (Joel Robles, Pedraza i Juanmi) en el Betis. Va bé que comenci la normalitat, nova o vella.

Ve bé que comenci la fase final de la Lliga. I va molt bé que el Sevilla i el Betis, per superar aquests mesos infernals i invertir el signe de la vida, vulguin donar positiu en el test. El test del futbol.