Juan Carlos Unzué té ELA

Juan Carlos Unzué, de 53 anys, té esclerosi lateral amiotròfica (ELA), una malaltia neurodegenerativa per a la qual no hi ha cura ni remei. Molt sencer, l’exporter i entrenador navarrès ha anunciat la desgràcia que ha començat a patir en un acte a l’Auditori del Camp Nou, envoltat de familiars, amics i companys del món del futbol. «Pateixo l’ELA. En el meu cas està afectant les meves extremitats, braços, mans i cames de forma asimètrica», ha dit. «Ho porto bé», ha assegurat.

La malaltia l’obliga a retirar-se del món professional, però Unzué no es fa enrere ni es quedarà a casa. A partir d’ara, fidel al seu esperit vitalista, irreductible, concentrarà els seus esforços a lluitar contra l’ELA perquè la malaltia deixi de ser mortal com ho és ara. Tenia la idea de crear una fundació amb el seu nom, però ha decidit unir-se a una altra ja existent, la Fundació Luzon, guiant-se per l’esperit grupal dels esports d’equip: el futbol, al qual ha dedicat tota la seva vida, o el ciclisme, que ha practicat com a aficionat.

Un altre equip més modest

«Fitxo per un altre equip, més modest, però molt compromès: els malalts d’ELA», ha explicat Juan Carlos, que va estar acompanyat a l’escenari pel seu germà Eusebio i la metge Mónica Povedano, l’especialista que l’atén. Josep Maria Bartomeu, com a president del Barça, va introduir l’acte com a amfitrió. El club blaugrana és al que més anys va pertànyer Unzué, que es va donar a conèixer a l’Osasuna, primer com a jugador (va fitxar el 1988) i després com a tècnic en diverses etapes.

«Tindré molts companys, som uns quatre mil. El mercat de fitxatges té moviment, perquè desgraciadament sumem tres cares noves a l’equip, però al mateix temps perdem tres companys», va dir a tall de símil futbolístic de les fatals conseqüències que l’esperen. «És una malaltia que no té tractament», ha avançat, tot i que està disposat a lluitar amb els seus mitjans. Els que li proporcionen ser una persona pública i un esportista exemplar.

«Em sento un privilegiat pel que m’ha donat la vida i per les possibilitats que em dona a partir d’ara» per difondre la malaltia i buscar recursos. A la classe política l’ha instat, en general, perquè s’uneixi com un equip. 

A Unzué li van diagnosticar l’ELA fa uns mesos, tot i que els primers símptomes els va començar a acusar al principi de temporada, poc després de començar la seva etapa com a entrenador del Girona. Una etapa no exempta de dificultats, amb una altra malaltia afegida i l’erràtica marxa del conjunt que va acabar costant-li la destitució l’octubre de l’any passat (jornada 12). Al febrer li van confirmar els pitjors presagis a l’Hospital de Sant Pau.

Una malaltia molt desconeguda

«Podia haver seguit com a entrenador, perquè entenc que això no limitava les meves capacitats per exercir i estar actiu, però tinc un altre repte davant», manifestava Juan Carlos, que a l’abril va fer 53 anys.

Notícies relacionades

Magic, Ali, Ashe, Iniesta... el combat de grans esportistes contra les malalties

Francisco Luzón, malalt d'ELA: «Primer, una vida digna; i segon, una mort digna»

No està ni en el segment d’edat habitual (dels 55 als 75) en què es comença a manifestar la malaltia. Ni tampoc ha portar una vida poc saludable o de risc, sinó tot el contrari. Però l’ELA, que és de «complexa presentació i variable en la seva evolució», en paraules de la doctora Povedano, té encara molts misteris. A descobrir-los, amb recerca, i a la divulgar la seva existència –«és molt desconeguda», ha advertit l’extècnic– es dedicarà Unzué des d’ara.  Molt desconeguda en el seu origen –se sap que té un desencadenant genètic i molecular, entre altres factors– i en la seva repercussió social.  

A l’acte no hi va faltar Luis Enrique, de qui va ser ajudant al Barça i el Celta, ni Guillermo Amor, excompany del Dream Team. També hi havia Quique Setién, l’actual tècnic blaugrana, i diversos dels que van ser els seus deixebles quan va ser entrenador de porters i segon entrenador amb Frank Rijkaard i Pep Guardiola, com Carles Puyol, Gerard Piqué, Sergi Roberto, Jordi Alba i Sergio Busquets. Lionel Messi va ser l’únic dels capitans que no hi va ser.