L'incert futur del Girona després del cop de l'Elx

«Estem en el moment que no volíem ni imaginar». Les paraules del president del Girona, Delfí Geli, defineixen el grau de frustració que afecta el club de Montilivi poques hores després de la descomunal clatellada que va ser el 0-1 davant l’Elx. Sense temps material per reaccionar (la Lliga arrencarà el cap de setmana del 12 i 13 de setembre, tot i que és probable que al Girona li concedeixin alguns dies més de vacances), Quique Cárcel haurà d’activar el pla b, que era l’escenari que no volia contemplar i que ara és l’única realitat que té sobre la taula.

«El club és fort, persisteix i mai es rendeix. Hem de girar full, però ni abaixarem els braços ni abandonarem», va insistir el president, que va considerar com a «estranya» i que «va definir l’eliminatòria» l’expulsió a través del VAR del pitxitxi de la categoria, Cristhian Stuani.

Destinació llunyana

El davanter uruguaià és, precisament, un dels 22 jugadors de la plantilla que tenen contracte en vigor, tot i que el futur del davanter sembla lluny de Montilivi perquè la rebaixa salarial serà important: els 29 milions d’aquest curs (la plantilla més cara amb diferència de Plata) podrien quedar reduïts a la meitat tenint en compte que el club ingressarà 2,5 milions per Choco Lozano (opció de compra obligatòria per al Cadis en cas d’ascens) i en podria obtenir entre 4 i 5 si el Sevilla executa l’opció de compra de Bounou.

A aquesta xifra s’hauran d’afegir uns drets televisius que poden rondar els 10 milions. Difícilment, el Girona podrà retenir el jugador més ben pagat de la plantilla i futbolista referencial, ja sigui per una qüestió econòmica o perquè li arriben ofertes de Primera Divisió.

Complicada papereta

Sigui com sigui, Quique Cárcel té una complicada papereta davant seu. Només dos jugadors han acabat contracte (Asier Riesgo i Jonathan Soriano) i els sis cedits han deixat de ser futbolistes blanc-i-vermells (Ignasi Miquel, Brandon Thomas, Jordi Calavera, Pablo Maffeo, Brian Oliván i Cristian Rivera), però amb els futbolistes que encara tenen vinculació es podrien fer dos onzes. Juan Carlos, Suárez, Bounou, Bernardo, Alcalá, Aday (tots sis fins al 2021); Juanpe, Ramalho, Mojica, Maxi Villa, Granell, Borja García, Gumbau, Diamanka, Jairo i Kevin Soni (fins al 2022); Samu Saiz, Gallar, Valery i Stuani (fins al 2023) i Santi Bueno i Zeballos (fins al 2024). Aquesta àmplia llista quedarà reduïda perquè hi haurà algun traspàs i algunes rescissions de contracte o s’activaran fórmules de cessió. El director esportiu també haurà de cobrir buits amb noves adquisicions en funció de les baixes.

Els millors anys

Delfí Geli va insistir en el dolç moment que passa el club malgrat el sever revés de diumenge: «En els últims anys hem jugat tres ‘play-off’ i hem estat dos cursos a Primera. Estem vivint els millors anys del Girona. Una cosa que els que coneixem de tota la vida el club mai hauríem imaginat».

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

El president va tenir també paraules per a Francisco, que continuarà a la banqueta la temporada vinent: «Des de la seva arribada, l’equip ha fet un pas endavant i ha competit molt bé». I no es va oblidar de l’afició: «Tot i que no hagi pogut venir a Montilivi i no hem pogut estar en contacte, hem notat el seu afecte en les últimes setmanes. Els hem de donar les gràcies pel seu comportament i ens han demostrat que estem vius». «Això és un llarg camí, un projecte de llarga durada que consisteix a enfortir i estabilitzar el club. I intentarem començar el curs vinent amb totes les forces per intentar estar com més amunt millor», va afegir Geli.