Joan Verdú i Sergio García: ¿l'última? aventura

No es pot parlar d’un retrobament pròpiament dit perquè no han deixat de veure’s ni de mantenir el contacte en una amistat que ve de lluny. En tot cas, es tracta d’una reunió futbolística a la Muntanyesa, de la Tercera Divisió catalana. Joan Verdú i Sergio García tornen a ajuntar-se al mateix equip per acabar la seva carrera, gairebé, gairebé com va començar. Sense que cap dels dos descarti que aquesta nova etapa que comparteixen vestits de groc i negre sigui l’última aventura d’una dilatada carrera en el futbol.

La història del fitxatge de Joan Verdú Fernández (5 de maig del 1983) i Sergio García De la Fuente (9 de juny del 1983), acoloreix la trajectòria dels dos futbolistes, que als 37 anys s’han convençut mútuament de jugar junts una altra vegada a la Muntanyesa. No cal dir que comparteixen agent. Van coincidir al planter del Barça fins al seu debut en el primer equip, després a l’Espanyol (entre el 2010 i el 2013) i tots dos van estar, abans i després, al Llevant i el Betis. Els seus camins tornen a confluir al final de la Via Júlia.

L’Horta i els encreuats

S’han ajuntat l’un per l’altre. Sergio García té relacions familiars amb la Muntanyesa, i aquests fils han acabat estirant-lo fins a Nou Barris. Continuava entrenant-se per no perdre la forma (últimament ho feia amb l’Horta del seu amic Víctor Valdés), amb l’íntima idea que algú, algun dia, el recordés quan necessités un golejador en cas d’emergència.

Un dels seus cunyats el va convèncer que res millor que mantenir el ritme competitiu a la Muntanyesa, que va ascendir a Tercera en la interrompuda campanya anterior. I Sergio va convèncer Verdú, la inactivitat del qual era més llarga i, a més, forçada. Va tornar de la seva etapa en el Qindao de China amb una ruptura de lligaments encreuats al genoll, de què ha tardat a recuperar-se més d’un any. El fitxatge l’ha culminat Pedro García, el director esportiu del club. Que també és jugador.

Amb aquests reforços de luxe, la Muntanyesa espera remuntar el vol a la Lliga. Sumaa dues derrotes i un empat en el grup A. Visita l’Europa al Nou Sardenya (diumenge, 12h). Verdú i Sergio, no obstant no debutaran; en el cas del centrecampista perquè espera la transferència internacional. L’estrena es reserva per al pròxim dimecres al Municipal de Nou Barris. A casa i en un esdeveniment: l’eliminatòria de Copa del Rei contra el CD Cantolagua navarrès.

El passat blaugrana

A la Copa precisament va debutar Verdú amb el primer equip del Barça. En una desgraciada eliminatòria el 29 d’octubre del 2004 contra la Gramenet (04-05), a les ordres de Frank Rijkaard. Va entrar en el minut 84 en lloc de Ludovic Giuly i la derrota es va forjar en la pròrroga. El sisè partit de la lligueta de Champions contra el Xakhtar Donetsk, amb el dorsal 31, va ser la segona i última aparició de blaugrana abans de començar el llarg camí que havia començat al Poble Sec i que després va continuar al Deportivo (06-09), Espanyol (09-13), Betis (13-14), Baniyas d’Emirats Àrabs (14-15), Fiorentina (15-16), Llevant (16-17) i Qindao (17-19).

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

Poc més dilatat va ser el recorregut de Sergio García, que va debutar dos anys abans (29 d’octubre del 2002) amb el dorsal 39, la mateixa nit que Andrés Iniesta, en la sisena jornada europea a Bruges (0-1, gol de Riquelme). Louis van Gaal era l’entrenador. Va substituir Geovanni. Uns 20 minuts més a Newcastle, reemplaçant Kluivert i ja amb Radomir Antic a la banqueta van tancar la seva participació, que es va reprendre la temporada següent amb Frank Rijkaard. Només va disputar 7 partits en tota la temporada, interromputs per la participació en el Mundial sub-20, també amb Iniesta, on Espanya va obtenir el subcampionat.

Complerts els 20 anys, va decidir volar, reprenent la seva carrera al Llevant (04-05), Saragossa (05-08) –on la seva gran temporada el va portar a la selecció de nou i a ser campió de l’Eurocopa 2008–, Betis (08-10), Espanyol (10-15), Al-Rayyan de Catar (15-17) i Espanyol una altra vegada (17-19). Sergio aterra a Nou Barris, molt a prop de l’antic camp del CF Damm, el punt de partida.