Mascherano anuncia la seva retirada definitiva del futbol

«No hi ha gaire més a dir». Amb cert laconisme, Javier Mascherano va anunciar aquest diumenge que es retira del futbol professional als 36 anys. El ‘Jefecito’, com li deien, va fer el seu anunci després de la derrota que va patir el seu equip, Estudiantes de La Plata, contra l’Argentinos Juniors, en la tercera jornada de la Copa de la Lliga Professional del Futbol Argentí. «Vull agrair a aquest club que em va donar l’oportunitat d’acabar aquí la meva carrera», va dir un dels jugadors emblemàtics de la selecció albiceleste, que va arribar al seu punt més alt en el segon lloc del Mundial 2014. Llavors, Mascherano va ser objecte d’una gran ponderació, que vorejava el deliri dels seguidors.  «Li dones un rifle i ell sol recupera les illes Malvines», deia un mem que al·ludia al seu coratge. Els elogis desmesurats van ser canviats per les crítiques implacables a Rússia 2018. Mascherano mai es va prendre seriosament la cascades d’apologies i menys els rebutjos posteriors.

«És el moment d’acabar la meva carrera, per les sensacions que tinc, per un munt de coses que m’han anat passant aquests mesos, que en l’àmbit personal, havent-ho pensat tot aquest temps, el més correcte és plegar avui», va dir a l’acabar la seva última presentació. De nen li deien ‘Popi’, perquè així en deia de la pilota.  Alguna vegada va ser nou en el futbol infantil. «Era ràpid, i per a la meva edat picava fort la pilota». Però un dia faltava algú al centre del camp i allà es va quedar molt temps. Ben aviat va passar a formar part del primer equip de River Plate.

Els seus dies a Barcelona

 Va acumular 21 títols en el seu palmarès: un amb el River, un altre amb el Corinthians i 19 amb Barcelona, club en el qual va jugar entre el 2010 i el 2018, i en el qual va trobar, de la mà de Pep Guardiola, una nova posició: de defensor central. ‘Masche’, com també li deien, ha relatat més d’una vegada com va ser la seva trobada amb l’entrenador culer. «Em va trucar per donar-me la benvinguda del club. Quan vaig arribar a Barcelona, el vaig anar a veure a la seva oficina a la ciutat esportiva per a la presentació. A mi em generava moltíssima inquietud conèixer-lo, no només per tot el que havia vista la televisió els dos anys que feia que ell estava a Barcelona, sinó perquè també tenia informació de Messi i Gabi Milito del que era Pep». Encara recorda aquella trobada. «L’especial per a mi va ser que em va rebre amb música clàssica molt alta i una pila de llibres per tots costats. Allà em vaig adonar que era un personatge que anava més enllà del futbol. És un paio que està sempre enriquint-se d’altres qüestions.

La selecció argentina

Va jugar 147 partits amb la selecció albiceleste. Va guanyar dues medalles olímpiques: Atenes 2004, juntament amb Marcelo Bielsa, i Pequín. José Pekerman el va considerar indispensable al seu equip. El mateix, Alfio Basile i Diego Maradona, que va arribar a dir que el seu equip es formaria amb «Mascherano i deu més». 

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

Per a Alejandro Sabella va ser intocable al mig del camp i des d’aquesta zona es va convertir en el pilar de l’equip que va perdre la final contra Alemanya. Si l’Argentina va arribar a aquesta instància va ser en part pel seu esforç, resumit en la manera en què va impedir que Robben se n’anés sol al gol. «Avui t’has convertit en heroi», li va dir el porter Sergio Romero. Mai li va agradar ocupar aquest lloc, i menys tenint Leo Messi com a company i amic. «És clar que la meva manera de jugar sempre va tenir més a veure amb les ganes que amb el talent, però, bé, també, per arribar fins on vaig arribar, una mica de talent dec tenir».  Tata Martino i Edgardo Bauza el van mantenir com a titular inamovible. Jorge Sampaoli va tenir dubtes sobre el seu rendiment però el va portar al Mundial de Rússia quan ja jugava a la Xina. Alguns comentaristes el van lapidar pel seu fluix rendiment. «No hi ha pitjor crític que jo mateix». Aleshores, ja era evident que li quedaven pocs anys de futbol.

Final anunciat

«De vegades un no elegeix el final, s’acaba donant per si sol», va dir el també exjugador de Corinthians de Brasil, West Ham i Liverpool d’Anglaterra. La pandèmia ha accelerat el seu desig de dir prou. «Es fa molt difícil entrenar-te a casa teva, sol, sobretot perquè al final acabes fent cada dia el mateix, coses que t’acaben avorrint».  Als 36 anys, Mascherano creu haver viscut la seva professió al 100%. «Vaig donar el màxim que podia. I avui em trobo que fa un temps que em costa i no vull faltar el respecte ni a l’Estudiantes, que va ser el club que va confiar en mi per al meu retorn a l’Argentina, ni als meus companys ni a aquesta professió».