¿Per què Leo Messi faria bé a anar a un psicòleg?

Tres psicòlegs han acceptat reflexionar sobre aquest particular, evidentment sense conèixer en profunditat el cas de l’estrella culer, però perfectament conscients del que és i representa la seva figura, atents sempre a la seva trajectòria personal i professional (els tres reconeixen que, en el seu àmbit professional, que Messi portés aquest tema a col·lació ha provocat un gran enrenou en la seva professió) i, sobretot, intentant utilitzar el que ha expressa ‘la Pulga’ per reforçar la tesi, cada vegada més estesa al món de l’alta competició i en la vida diària, de la necessitat d’incorporar el psicòleg a la nostra agenda, com un professional que ens ajudarà a resoldre qualsevol tema que ens generi preocupació i inquietud.

El paper del psicòleg

«Fa temps que sembla clar que nosaltres no tractem gent boja, però, ¡tant de bo!, tothom decidís anar al psicòleg quan el necessita com va al dentista, al traumatòleg o al massatgista», assenyala Estefanía Buixó, del Gabinet Barón Buixó. «Un no ha d’estar desesperat per acudir al psicòleg. És, simplement, un tema de salut, d’ajuda. A mi la gent em parla de les seves emocions i sembla evident que Messi va decidir al seu dia recollir-se, tancar-se, aïllar-se en el seu cercle familiar, tement, potser, fallar-los, decebre’ls, si no està a l’altura del que esperen d’ell. Un psicòleg és una persona, un professional, que no et jutja, que t’ajuda i et fa dialogar amb un altre tipus de perspectives, molt més sanes, més lògiques».

«És molt bo arribar a l’extrem de reconèixer que necessites ajuda, ¡és clar que sí!, aquest és el primer pas», explica Javier Torres, degà del Col·legi de Psicòlegs de les Balears. «Però és evident que Messi s’hauria d’haver recolzat en un psicòleg al llarg de tots aquests anys. ¿Per què?, perquè quan un arriba al grau d’èxit que ha assolit Messi tan difícil és gestionar aquesta glòria com els moments de fracàs, de dubtes, d’incertesa. I tot sembla indicar que, ara, que ja no és el d’abans, o això sembla, pot ser que s’ho estigui plantejant de nou perquè la seva família, el seu entorn, ja no li dona respostes o, simplement, no té, com té el psicòleg, les eines per ajudar-lo».

«Messi està ficat en això des de petit. Va arribar a Barcelona amb només 13 anys i ha aconseguit l’èxit, ha triomfat en l’elit, s’ha convertit en ídol sempre de la mà de la seva família, sense conèixer-se veritablement, sense tenir clar quin és el seu autoconeixement», explica Xavi Lucas, psicòleg i exfutbolista. «¿Què passa quan arribem al cim i es mantenen allà durant anys?, doncs que el que creix és el seu ego, no creix la confiança en si mateix. I, quan ja no pots utilitzar l’ego, és quan et planteges acudir al psicòleg. Tinc claríssim que si Messi hagués anat al psicòleg abans, mai hauria enviat el burofax, que és una reacció a l’emprenyament que té amb Josep Maria Bartomeu, però no una acció meditada, estudiada, fruit d’una reflexió posant els pros i contra sobre la taula, que és una de les facetes en què et pot ajudar un terapeuta».

El final de Maradona

Ni Buixó, ni Torres, ni Lucas s’atreveixen a donar lliçons a ningú, tot i que la seva experiència en el món de la psicologia els hi permetria. Simplement reconeixen que Messi, en el moment actual, hauria de buscar ajuda i, en aquest sentit, fer cas a la seva dona, que, sens dubte, és qui més es preocupa pel seu benestar i salut. «La família», assenyala Buixó, «està molt contaminada per tot el succeït i tot i que intenti donar-te consells des de l’amor amb els típics “jo de tu...”, “jo faria...”, “el millor seria que...”, Leo és, des de fa ja molt temps, un adult que pren les seves decisions i, en aquest sentit, és el psicòleg, el terapeuta, la millor ajuda que puguis buscar i trobar per saber què vols, què t’interessa i com pots aconseguir-ho».

«És evident que per a algú com Messi, que, a sobre, ha viscut molt a prop el desastre que ha sigut la part final de la vida del seu ídol, Diego Armando Maradona, que mai va saber com gestionar la fama, la glòria, la seva fortuna, la seva família, el seu entorn, no és fàcil prendre la decisió de posar-se en mans d’un psicòleg», assenyala Torres. «És evident que a Messi, des de sempre, se li detecta un pànic tremend a relacionar-se amb la gent, a comunicar-se, i és clar que haurà viscut casos de gent que se li ha acostat, molta, per aprofitar-se d’ell, i això ha fet que cada vegada es fiï de menys gent. I tot això acaba passant-te factura, perquè ni els diners ni la glòria et resolen aquests dubtes».

«És evident que has de ser molt humil per acceptar compartir les teves reflexions amb algú que, quan està amb tu, quan t’escolta, quan posa els seus coneixements sobre la taula per ajudar-te, l’únic que pensa és en el teu benefici, a donar-te un cop de mà, o en les dues coses», comenta Lucas. «És evident que quan aconsegueixes el grau de sinceritat plena, quan acaben reconeixent-te, fins i tot, que es fan pipi a sobre, com que no estan acostumats a compartir aquestes coses, acaben dient-te allò que et fa més mal com a professional: “Això, sisplau, no l’hi expliquis a ningú”. Pot ser, sí, per què no, que Messi cregui que obrir-se a un psicòleg li pot complicar encara més la vida, però, com els dic a aquests que, de vegades, em diuen aquesta barbaritat de “no l’hi expliquis a ningú”, de la meva confidencialitat, del meu secret professional, en mengen els meus fills. Si vens amb aquest temor, millor agafa la porta i ves-te’n».

Una situació delicada

«A Messi li aniria de meravella anar al psicòleg, sens dubte», insisteix Buixó. «Només cal veure’l, observar el seu comportament, viu gairebé amagat, li fa por parlar, la intel·ligència emocional no és el seu fort, té unes carències tremendes. S’expressa de forma molt simple, amb un escassíssim vocabulari. De vegades em recorda alguns dels joves que venen a la meva consulta i resolen qualsevol pregunta amb una resposta tan simple com “em fa pal”. ¿Perdona?, parla bé, ¿què significa “em fa pal”? ¿Em fa por? ¿M’avergonyeix? ¿Em provoca ràbia? ¿Em sento culpable? ¿M’infon respecte? Cal aprendre a posar- nom a les emocions. A Leo anar al psicòleg li permetria, sens dubte, identificar millor els seus sentiments i expressar-los amb claredat».

«És evident que és molt sa que reconegui que li aniria bé aquesta ajuda, però és horrible, per a ell, que digui que no pensa acudir a cap professional», afegeix Torres, que creu que la situació en què es troba actualment l’estrella blaugrana requereix l’actuació, l’assessorament i les eines que només li pot proporcionar un psicòleg. «Està en un bon embolic tot i que ell, potser, cregui que ho controla tot. Ha comès errors, ja no és el d’abans, ja no resol ell sol els partits, ja no juga sempre, necessita descansar, ha d’assumir un altre rol, i allò que fins ara et funcionava, ja no et funciona. El psicòleg no et dirà mai el que has de fer, t’ajudarà a reflexionar, a crear escenaris per acompanyar-te en els teus problemes i ajudar-te a què tu, i només tu, prenguis les decisions».

«Per què dic que la decisió d’enviar el famós i polèmic burofax en fa l’efecte, em sembla, intueixo que és una decisió errònia, equivocada: perquè és una reacció i no una acció. Tu reacciones quan et provoquen, et piquen des de fora i les teves emocions es descontrolen. Reacciones sense meditar el que fas. El burofax és la prova que, en aquells moments, a Messi el van vèncer les seves emocions. El que necessitava, en aquella situació, era reflexió, analitzar l’escenari, analitzar el que sentia, saber els objectius i, sobretot, controlar tu la situació: accionar, no reaccionar. Quan ets tu que acciona, estàs controlant el missatge, el que vols fer; quan simplement reacciones al que consideres una deslleialtat del club, del president, de qui sigui, no estàs actuant amb lògica».

Un nou Leo Messi

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

Buixó també comparteix la rebequeria del burofax com a reacció errònia i, sobretot, com a prova que, en efecte, com suggereix Antonella o el mateix Leo reconeix, l’assessorament d’un psicòleg en aquells dies hauria sigut de gran ajuda. «El burofax és una reacció de nen, no d’adult. Tornem a la falta d’intel·ligència emocional, situació típica de qui ha viscut i ha estat protegit sempre pels seus pares. A aquests nens els costa moltíssim créixer emocionalment».

Buixó insisteix que a Messi li aniria de meravella trobar un psicòleg que l’ajudés. «Tu veus Messi i de seguida t’adones que es fia de molt poca gent. Té por de parlar, de mullar-se sobre determinats temes, de respondre, del què diran, de l’opinió de la seva família, del seu entorn. Les primeres sessions, converses, amb Messi serien difícils. Aconseguir el que nosaltres anomenem ‘aliança terapèutica’ no seria fàcil, però, una vegada aconseguida, les possibilitats d’ajudar-lo són immenses. ¡Tant de bo! s’atrevís a fer el pas perquè tots els barcelonistes veuríem en ell un canvi impressionant. Si continua amb nosaltres, és clar».