Radiografia al PSG de Pochettino

Mauricio Pochettino va estar menys de dos mesos a l’atur després de ser acomiadat del Tottenham Hotspur al novembre. Al gener ja es va instal·lar a París per ocupar la banqueta on s’asseia Thomas Tuchel, que tampoc va tenir problema per trobar una nova feina. Va fer el camí invers. L’alemany va volar cap a Londres, però al sud: al Chelsea.

El PSG és una cadira elèctrica. És el club amb més pressió del món. El seu president, Nasser al-Khelaïfi, només es conforma amb la Champions, cansat de col·leccionar lligues (set de les últimes vuit). El dirigent va ser esbroncat a la seva arribada a Barcelona amb l’expedició pels seus flirtejos per fitxar Lionel Messi. L’argentí seria un nou cromo a la seva col·lecció de davanters en vistes que no n’ha tingut prou per ser encara campió d’Europa. És l’encàrrec que ha rebut Pochettino. «És un objectiu obvi del PSG», ha notat el nou tècnic. «És una obsessió», va afegir.

1. Pochettino busca un estil

L’acomiadament en el Tottenham no ha reduït el crèdit acumulat per Pochettino durant cinc temporades. El seu passat en el PSG (2001-03) va ajudar en la seva contractació. «Jo no era un nom glamurós però gràcies a com som els argentins, la nostra manera de competir, la nostra personalitat, crec que vam establir una bona relació amb tota la família del PSG molt ràpida», reconeixia l’exdefensa central sobre la seva tornada vint anys després.

Una tornada com a entrenador i acompanyat amb el seu cos tècnic: amb Jesús Pérez, Toni Jiménez, Michel d’Agostino i el seu fill Sebastiano Pochettino. A mitja temporada, l’antic defensa de l’Espanyol ha d’anar modificant a poc a poc els hàbits tàctics de l’equip per acomodar-los a les seves idees i sense que produeixi (negatives) repercussions en els marcadors. Dels deu partits dirigits, n’ha guanyat vuit, empatat un (el debut davant el Saint Etienne, 1-1) i n’ha perdut un: davant el Lorient (3-2). «Els projectes nous necessiten temps», va al·legar Pochettino en el seu favor. I en el de Koeman, un altre fill pròdig que va tornar, en el seu cas al Barça, a principis de temporada.

Les baixes han condicionat els plans del tècnic, molt poc dogmàtic i permeable a utilitzar diversos sistemes de joc, en funció, esclar, dels seus efectius ofensius. L’atac és, amb diferència. La línia amb més qualitat de l’equip. El pes de la davantera propicia que, de vegades, l’equip es parteixi en dos. Com li succeïa al Barça del trident. «Necessito temps per implementar el funcionament d’un equip», va dir.

2. Mbappé, el nou líder

L’absència de Neymar pot ser rellevant en el desenllaç de la convocatòria. El PSG perd el seu futbolista més important, el més decisiu, el més mediàtic per sobre de Kylian Mbappé, sobre les espatlles del qual recaurà ara la responsabilitat de l’èxit. ¡Com no s’ha de notar la influència de Neymar, un davanter que ha marcat 83 gols en 101 partits! En porta 6 en l’actual edició de la Champions, els mateixos que la resta de l’equip: dos de Mbappé, dos de Kean, un de Di María i un de Marquinhos.

L’equip ha hagut d’aprendre a jugar sense Neymar, que sol perdre’s gairebé un terç de cada temporada per les lesions. O musculars (l’última va ser una estirada a l’adductor esquerre) o traumàtiques, com la penúltima: una forta entrada al turmell esquerre.

La quota de llibertat que té Neymar no l’ha heretat ningú. Ni Mbappé disfruta d’aquest privilegi, tot i que no se li exigeix treball defensiu perquè pugui explotar la seva velocitat en l’atac. És el màxim golejador de la Lliga (16 gols) i de la plantilla parisenca (18, amb els dos de la Champions). Neymar i Kean en sumen 12.

Dissabte, davant el Niça, Pochettino va alinear tres puntes. La temptació al Camp Nou és reduir-les a dues, o que la tercera sigui un jugador més procliu al treball defensiu. En aquest cas, Moise Kean podria ser el sacrificat en benefici de Pablo Sarabia. Seria, l’ariet italià, una bala de recanvi en el segon temps per si es torcés el marcador.

3. La inestabilitat defensiva

«M’he trobat un grup fantàstic, amb una obertura mental increïble per seguir les nostres instruccions i per construir una idea i una identitat junts», va comentar Pochettino sobre l’esperit amb el qual afronta l’aventura francesa. Les circumstàncies no l’han ajudat, com no han ajudat cap entrenador en una campanya tan estranya per culpa de la pandèmia.

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

Al PSG se li ha lesionat fins i tot el porter. Dues vegades ha caigut Keylor Navas, que va reaparèixer dissabte després d’haver encadenat dos contratemps. Mbappé és el jugador amb més participacions de la plantilla en els 33 partits disputats. Juan Bernat, el lateral esquerrà valencià, ha sigut esborrat de la llista per al que queda de competició. Marco Verratti, un dels fixos, reapareixerà avui.

Aquesta inestabilitat ha sigut comuna en la defensa i el centre del camp. L’avantatge d’un club gran i ric, com el PSG, és que té totes les posicions doblegades, triplicades al centre del camp. Els freqüents canvis han impedit que quallin les relacions entre els futbolistes. L’equip no tanca bé, entre altres raons per l’acusat afany ofensiu que té. L’ús dels doble pivots quan els exteriors són davanters concedeix massa espais al rival.