El Barça es juga el futur a la Copa

¿Què sent el capità d’un equip a l’aixecar una copa després de guanyar una final? Aquesta experiència encara no l’ha viscut Lionel Messi. Malgrat els 36 títols conquistats amb el Barça, mai ha disfrutat de la privilegiada emoció de ser el primer a exhibir el trofeu des que va heretar el braçalet d’Andrés Iniesta. La sensació més semblant que ha viscut va ser quan va rebre la Lliga del 2019 amb quatre jornades d’anticipació. 

¿I què sent un entrenador quan guanya una final amb l’equip de la seva vida, o al que més ha desitjat dirigir pel temps que l’ha esperat? Ronald Koeman ha de recordar vagament la Copa que va aixecar amb l’Ajax fa 19 anys i conserva poques connexions emocionals de la que va obtenir amb un València que mai va sentir seu el 2008, quan va batre el Getafe de Michael Laudrup. (Quin canvi el del Getafe, també...)

La quarta cita amb l’Athletic a la segona final de la temporada adquireix una rellevància crucial en el futur de Messi i Koeman, ja que pot marcar la seva continuïtat i la reconstrucció de l’equip. Amb o sense ells. Potser és la victòria del futur, el resultat que decanti la permanència de l’astre en el Barça, i condicioni la de l’entrenador per a la pròxima campanya, a qui un títol donaria credibilitat a la seva tasca. A l’expectativa del que s’esdevingui a la Lliga.

Sense barba a 75 dies del final

A tots dos els urgeix guanyar. Més a Messi, que es va presentar a Sevilla amb la barba afaitada, malgrat que acumula 36 trofeus. Les derrotes fan més mal a mesura que s’escurça la perspectiva de continuar obtenint èxits. En el cas particular del 10 blaugrana s’uneix l’immediat venciment del seu contracte: en dos mesos i dues setmanes, en 75 dies exactament. I després de veure Puyol, Xavi i Iniesta aixecar copes, ell encara no s’ha acostat a una llotja. Tampoc ha satisfet aquesta necessitat com a capità de l’Argentina després de perdre tres Copes Amèrica i un Mundial.

El paper de Messi és transcendental en cada partit definitiu i aquesta vegada amb un Barça amb febles nexes d’unió amb el passat més llustrós no serà diferent. L’astre va guanyar 16 de les 21 finals vestit de blaugrana: en aquestes 16 victòries va marcar 15 gols i va fer 9 assistències; en les 5 derrotes només va aportar un gol. Ningú el va socórrer.

L’Athletic coneix el paper fonamental de Messi. Ha patit el seu flagell a les tres finals perdudes, amb un gol en la del 2009 (4-1), en la del 2012 (3-0) i dos en la del 2015 (3-1). Va saber frenar-lo a la Supercopa, amb reiterades obstruccions, fins a forçar la seva primera expulsió en 753 partits. Villalibre li va tocar els nassos i després va tocar la trompeta. A La Cartuja, tancant el cercle de títols perduts en els tres estadis sevillans. Abans de la Supercopa contra l’Athletic de Marcelino van plorar la Copa d’Europa al Sánchez Pizjuán (1986) i la Copa al Villamarín (2019) contra el València… Marcelino. Aquesta vegada no hi haurà testimonis a les grades.

El fresc record permet foragitar algun signe de triomfalisme –tot i que l’estadística emeti el clar avantatge de 6-2 a les finals Barça-Athletic– des del costat blaugrana, un equip avesat als cops. L’últim el va encaixar dissabte. Un Barça ombrívol va viatjar a Sevilla després de la derrota del clàssic, però pitjor cara exhibeix l’Athletic, que arrossega sis partits sense vèncer i en què ha anotat només tres gols. 

El llibre de la història

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

Messi pot entrar en un altre capítol del llibre dels rècords acompanyat dels seus companys Piqué i Busquets. Tots tres han sigut sis vegades campions de Copa en les nou finals que acumulen: n’han guanyat tres a l’Athletic, dos al Sevilla i una a l’Alabès i n’han perdut dues contra el Madrid i una amb el València. De moment, els multicampions copers són dues llegendes blanc-i-vermelles: Jose Mari Belauste i Agustín Piru Gaínza, amb set títols.  

L’Athletic-Barça no és només la final més habitual del segle XXI, sinó que s’ha convertit en la més repetida de la història de la competició. La novena edició supera les vuit vegades que es va produir l’Athletic-Reial Madrid. L’última va tenir lloc el 1958.