PSG-City o l’enèsima batalla Pochettino-Guardiola

«¿Què passa, nano?», es podrien preguntar mútuament Mauricio Pochettino i Pep Guardiola igual que feia Bugs Bunny, cèlebre (i antic) personatge de dibuixos animats al seu insistent i frustrat caçador. Aviat farà 30 anys que s’enfronten, abans sobre la gespa i ara des de les banquetes.

Primer, des del 1994, com a futbolistes a les files de l’Espanyol i el Barcelona; després com a entrenadors. Aquesta vegada, en el duel de la rivalitat política soterrada que amaga la semifinal París Saint Germain-Manchester City, dos clubs tutelats i dirigits des de dos països del Golf Pèrsic com són Qatar i els Emirats Àrabs Units, i que miren de projectar-se al món a través dels èxits esportius, buscats amb avidesa mitjançant la incalculable i incessant riquesa dels dos països. Nasser al-Khelaïfi i Khaldoon al-Mubarak comencen a necessitar un gran triomf que justifiqui la, ja, milmilionària inversió realitzada.

Res personal

Però Pochettino i Guardiola no es preguntaran que què passa. En saben molt l’un de l’altre. Estan al corrent dels assumptes del veí per la freqüència amb què coincideixen. Malgrat la distància ideològica i esportiva que els va separar el primer dia i l’últim. «No és una batalla personal contra Guardiola», va assegurar l’exdefensa argentí.

«Parlem d’un dels millors entrenadors del món, si no el millor. L’admiro no només pels títols, també pel llegat que està construint en el futbol, i intento aprendre d’ell», va assegurar Pochettino, de 49 anys, i que acaba d’inaugurar al gener les seves vitrines com a entrenador amb la Supercopa de França, que va conquistar amb el PSG, des que iniciés la seva trajectòria com a entrenador a l’Espanyol (2008-2009).

Era també la primera temporada de Pep Guardiola (51 anys) al Barça –la segona segons els seus comptes, ja que sempre inclou la campanya iniciàtica amb el Barça a Tercera–, i el tècnic de Santpedor ha hagut d’ampliar el menjador. Ni més ni menys que 30 títols s’acumulen a les prestatgeries. L’últim el va col·locar diumenge a l’obtenir la Copa de la Lliga.

Victòries assenyalades

La història dels duels somriu clarament a favor de Guardiola, però hi ha hagut dos triomfs sonats de Pochettino: un amb l’Espanyol al Camp Nou (1-2) a la seva primera campanya que li va permetre eludir el descens i un altre amb el Tottenham al City en els quarts de final del 2019. Va guanyar 1-0 en l’anada i va perdre 4-3 en la tornada, amb un gol de Sterling en l’últim minut que va ser anul·lat pel VAR. 

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

Aquell amarg record no li fan perdre la son a Guardiola, que fa 10 anys contemplava la magna obra de Messi al Bernabéu (0-2) gestant l’eliminació del Madrid a la Champions. A Guardiola Neymar i Mbappé li fan perdre la son. «Dormo bé quan no hi penso», va fer broma ahir, dissimulant la preocupació que sent, tot i que parlava del «privilegi» de ser un dels quatre supervivents. «De Cruyff vaig aprendre a disfrutar de la situació: els millors guanyen perquè juguen com si fossin partits amistosos», va recordar.

«Hem d’ajustar coses, per descomptat», va explicar Guardiola. «Som en una semifinal de Champions, ¿què esperàvem? ¿un equip mediocre?», es preguntava per diluir la seva condició teòrica de favorit.