La història del lideratge frustrat del Barça

Es fregaven les mans els culers amb la conquesta del lideratge. Es donava per conquerit per endavant, tantes eren les ganes, tanta era l’ansietat, tanta era l’espera, tan llarga havia sigut la persecució, tan indolent havia de ser el rival, un Granada que ja ho tenia tot fet...

Junts i amuntegats els ingredients per a una punxada sonada. Que es va donar perquè, durant el partit, el Barça també va caure en l’excés de confiança gronxant-se en la confortabilitat del gol de Messi, clar, com sempre. Anava jugant el Barça, tocant, agradant-se, recreant-se en el que es diu l’extra pass, un terme del bàsquet que també podria adoptar-se en el futbol com el del pivot, buscant embellir una nit culminant: la nit de la conquesta del lideratge.

Deu mesos per darrere

Conquesta. No reconquesta. Deu mesos fa des de l’últim dia en què el Barça no era primer de la Lliga. Pot ser que se’n compleixin molts més. Mirava els altres des de l’àtic el 15 de juny del 2020 després d’una victòria sobre el Leganés a la jornada 29. A la següent, un empat amb el Sevilla va permetre que el Madrid l’atrapés i se situés primer pel ‘goal-average’. Dues jornades després, ja no compartien res. El Barça s’endarreria dos punts després d’un altre empat contra el Celta.

Continua endarrerit. Dos punts, també. L’heroica recuperació dels últims mesos que havia de concloure contra el Granada, golejat a casa seva a la Lliga (0-4) i a la Copa (3-5), l’equip més batut del campionat, es va esfumar. Els mèrits de l’onze andalús es van resumir en aguantar el marcador mentre els blaugrana estaven d’esbarjo. Ni va buscar l’oportunitat. Se la va trobar regalada amb errors individuals d’abandonament de funcions, de falta de concentració, com va assenyalar Koeman. «Vam tenir molt la pilota, però cal estar al màxim pel que fa a concentració», es va queixar l’entrenador.

«Vam deixar molts espais que cal tancar, són jugades en les quals calia tallar la pilota», va denunciar, més enfadat pels errors defensius dels seus homes que per la seva expulsió. Els errors grollers van desviar l’atenció d’una alineació en la qual Koeman va introduir tres novetats (Umtiti, Sergi Roberto i Ilaix) i va superar el seu particular llistó de jugadors del planter a l’onze titular amb set jugadors. 

De simbòlic a emblemàtic

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

El partit simbòlic de la remuntada a l’Atlètic (11 punts de desavantatge al gener) va ser el partit emblemàtic del que és el Barça. Aquest híbrid que amalgama joves i veterans, capaç d’encadenar 19 partits sense perdre i, en canvi, caure a casa contra el Cadis i el Granada.

El Barça s’havia de col·locar primer de la Lliga, havia de dependre de si mateix i d’encarar els cinc últims partits depenent de si mateix i de tancar una etapa negra i... I al despertar-se continuava sent tercer.