La tornada de Suárez al Camp Nou (i com s’assembla a la de Villa)

Només faltava la designació d’Antonio Mateu Lahoz perquè la comparació es repeteixi fins a nivells tenebrosos, tot i que hi ha una diferència substancial, bastant rellevant, a més de la solitud d’un estadi buit. El Barça-Atlètic del 2014 era l’última jornada i el resultat dictava sentència definitiva. Sense apel·lació possible. L’empat (1-1) va servir als matalassers perquè preservessin els tres punts d’avantatge. El triomf brindava la victòria als blaugrana per la millor mitjana de gols.

L’equip de Gerardo Tata Martino, en una altra similitud amb el de Ronald Koeman, va estar aspirant i acomiadant de la Lliga cada setmana víctima dels seus errors. En les últimes set jornades, només va guanyar dos partits: a l’Athletic i al Vila-real. Va perdre amb el Granada abans (1-0), i va empatar els tres últims a casa amb el Getafe (2-2), a Elx (0-0) i contra l’Atlètic que, per acabar-ho d’adobar, va patir les lesions de Diego Costa i Arda Turan, els seus homes més perillosos, en el primer temps.

Alexis va avançar el Barça amb un golàs (m. 33) i Diego Godín va igualar (m. 49) amb un cop de cap en un córner. L’equip blaugrana, amb Xavi i Neymar de suplents, va marcar un gol que va ser mal anul·lat per Mateu Lahoz. El VAR l’hauria validat.

Enmig d’aquelles jornades, la plantilla es va reunir com a mínim tres vegades en dinars o sopars de comiat, ja que es creien morts abans d’hora. Aquesta vegada, només hi ha hagut una reunió multitudinària. Que se sàpiga.

Negoci ruïnós 

El negoci amb Villa va ser ruïnós. No només pel dèficit que va tenir l’operació, sinó per les conseqüències esportives. El Barça l’havia fitxat del València el 2010, pocs dies abans del Mundial de Sud-àfrica per 40 milions, i va estendre al davanter asturià (Tuilla, 3 de desembre de 1981) un contracte per quatre temporades i una cinquena opcional.

A la tercera el va traspassar a l’Atlètic, en una venda inexplicable, tot i que venia Neymar: el màxim golejador de la selecció va ser traspassat per 2,1 milions. El Barça de Sandro Rosell va voler camuflar la ridiculesa del preu amb el fet que cobraria 2 milions més en variables en la segona temporada de Villa a l’Atlètic i un més en la tercera.

Una trucada breu

Villa només va jugar una campanya de blanc-i-vermell, abans d’anar-se’n mig any al Melbourne City (2014) com a pas previ a quatre anys en el New York City (2014-18) i un comiat al Vissel Kobe del Japó (2019). Però en aquella temporada amb l’Atleti, Villa va birlar al Barça la Supercopa (amb un gol) i la Lliga i el va eliminar de la Champions en els quarts de final.

Luis Suárez no causarà tants mals. Només pot fastiguejar la Lliga al seu exequip, descartant-lo virtualment amb una distància de cinc punts amb nou en joc. Però segurament el futbolista uruguaià (Salta, 24 de gener de 1987) reapareix en la que va ser casa seva amb el cor més dolgut. Va ser una baixa assenyalada per la junta de Josep Maria Bartomeu, abans de ser consultada –i avalada– amb Ronald Koeman. La trucada per telèfon de l’entrenador holandès va ser protocol·lària i breu. Va durar el que dura una mala notícia mal encaixada. Sense ornaments i sense explicacions.

Messi, entre els comiats

L’Atlètic el va comprar per 6 milions d’euros, segons va anunciar el Barça, amb unes variables no aclarides, en una operació tan fosca com l’examen d’italià que va afrontar Suárez per fitxar pel Juventus. Ho va aprovar tan fraudulentament que no li va permetre anar a Torí. Un mes (del 25 d’agost al 24 de setembre) va durar el procés del comiat entre la trucada i l’adeu telemàtic a la sala de premsa del Camp Nou. Un mes en què es va gestar una altra catàstrofe.

  

Entre el comiat anunciat i l’efectiu, Leo Messi va enviar un burofax a Bartomeu exigint la seva sortida del club. L’endemà que el seu amic uruguaià i veí de Castelldefels tingués la certesa que el volien acomiadar. Messi volia acomiadar-se per si mateix. I la porta oberta de Bartomeu a Suárez es va tancar davant el capità de l’equip, en una crisi que va fer tremolar els fonaments del Camp Nou.

El doble de gols 

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

Villa va continuar marcant gols a l’Atlètic (15 en 47 partits) fidel a la seva mitjana, de la mateixa manera que Suárez no ha perdut instint ni olfacte amb la samarreta blanc-i-vermella (17 gols en 32 partits); això sí, no ha pogut corregir la síndrome d’haver complert una altra temporada (la sisena) sense marcar un gol fora de casa en la Champions. Va costar el doble (81,25 milions) i es va mantenir el doble de temps fins a situar-se com el tercer golejador de la història blaugrana.

Però avui Suárez, absent en el partit d’anada, confinat pel coronavirus contret pels seus companys de la selecció ‘charrúa’ (Villa va jugar els cinc anteriors duels contra el seu exequip), sortirà a emportar-se la Lliga per instal·lar-la a casa seva, a Madrid.