Acord total entre Getafe i València per Bordalás

Acord tancat. José Bordalás serà entrenador del València CF la temporada vinent. El conjunt de Mestalla ha arribat a una entesa tant amb el tècnic com amb el Getafe, conjunt amb què fins aquest mateix dilluns tenia contracte en vigor, tal com va avançar la cadena SER. Després de l’OK de Peter Lim per tancar l’operació, faltava que els clubs tanquessin els últims serrells. A última hora de la tarda de dimarts, ja s’estan tramitant els papers per formalitzar el contracte, que es firmarà de manera imminent.

El president del conjunt blau, Ángel Torres va matisar al migdia que el tècnic «no està en venda», si bé les seves declaracions han sigut part estratègica d’una negociació que es va tancar durant la tarda amb una comunicació a tres bandes: el representant del tècnic, Ángel Torres i Anil Murthy, com a responsable de la negociació per part del València CF.

El València CF no pagarà clàusula de rescissió pel preparador, malgrat els intents que van arribar des del Coliseum, on es pretenia que paguessin els 1,5 milions establerts. Finalment les parts han acabat per tancar l’acord sense intercanvi econòmic. Sí que hi haurà compensació mitjançant la utilització de jugadors, però el València s’ha estalviat la inversió per tancar la incorporació del preparador alacantí.

La pissarra del nou cap

La pissarra del nou capLa figura de Bordalás entra en l’ecosistema València i més enllà del nom la sensació és que la seva filosofia i identitat encaixen amb el que és l’entitat de Mestalla i la seva història. El tècnic va aparèixer en el Getafe com una solució a les urgències d’un equip que era fins i tot a prop de posicions de descens a Segona B i que uns mesos més tard celebrava un ascens a la màxima categoria. Un any després la classificació a l’Europa League, arribant fins i tot als vuitens i deixant fora l’Ajax. Tot això amb un joc reconeixible: combinar en fase defensiva pressió alta i en camp propi (aquesta segona amb ràpides sortides), joc per fora i grapa per dins, davanter amb joc aeri i ‘guerrillers’ i competitivitat total sigui com sigui el context o la competició.

Bordalás ha mostrat en repetides ocasions que no és partidari de separar atac i defensa. L’equip ha de ser un tot. En un 4-4-2 (i les seves diferents variants), sistema que a València ja ha donat èxits, els davanters són els primers defenses quan es defensa amb un bloc alt. El tècnic té com una de les seves prioritats que no rebin els homes interiors. Si el rival juga amb pivot i creador, la pressió ha d’orientar el joc per fora o que rebi el pivot, no el ‘8’. Depenent del sistema del rival, el tècnic també aposta per una pressió en rombe/diferents altures. Si Jaime Mata i Jorge Molina (exemples reconeixibles en la 2019/20) acudien a dificultar sortida als centrals, Arambarri saltava i Maksimovic guardava darrere fent dues altures diferents entre els homes del doble pivot propi. Mentrestant, els homes de banda han d’estar atents a dues missions: evitar un passada per dins i ‘saltar’ immediatament contra el lateral rival en cas que arribi la pilota a aquesta zona.

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

L’altura de la línia defensiva també és important. Més enllà de ser un tècnic defensiu, per noms i per filosofia, el tècnic és valent en l’altura dels centrals i laterals. Si l’equip va alt, la defensa acudeix per estar sempre tots junts i evitar passades a zones intermèdies. El mateix passa quan hi ha defensa en camp propi. L’equip no s’ha d’enfonsar en excés cap a la seva porteria. Per a això, Bordalás ha apostat durant la seva etapa en el Coliseum en moltes ocasions per un doble lateral, més el Maksimovic-Arambarri al mig, jugadors capacitats per a la pressió i atac ràpid. Aquest va ser un dels secrets del Getafe en la 2019/20 i és que va ser un dels equips que més percentatge de passades donaven en camp contrari. També s’explica gran part d’aquest èxit en la capacitat que tenia l’equip a no rebre xuts. Més enllà dels gols encaixats, el quadro de Bordalás era sempre un dels quals menys rematades a porteria rebia en cada jornada, una cosa que pràcticament no ha passat a Mestalla des de la sortida de Marcelino García Toral.

En el seu cas, Bordalás ha apostat en gran part de la seva etapa pel Coliseum Alfonso Pérez pel doble lateral, amb diferents perfils, això sí. L’Olivera-Cucurella al costat esquerra va ser dominador en la 2019/20 i una de les millors bandes de la Lliga Santander. Per la seva banda, en dreta el Damián Suárez-Nyom tenia un altre aire. Menys estètic amb pilota, una mica més ‘guerriller’ i amb menor superioritat quan tocava mostrar certa originalitat.