Espanya lluitarà per l’or del futbol

Un segle i un any després d’obtenir la primera medalla olímpica de futbol, Espanya s’ha assegurat, com a mínim, la mateixa plata que va conquerir a Anvers-1920 o la que va tancar el segle a Sydney-2000, tot i que l’objectiu sigui el recordat or de Barcelona (1992). Té equip per aspirar al premi màxim, tot i que s’enfrontarà a un rival d’envergadura. Al vigent campió, ni més ni menys.

A la final, que es disputarà dissabte (13.30 h) a Yokohama, l’espera el Brasil, que va vèncer Mèxic en els penals (4-1) després de l’empat a zero en el temps reglamentari. El Brasil del veteraníssim (38 anys) i premiadíssim (44 títols, rècord mundial) Dani Alves, capità i un dels líders, per edat i carisma, de l’equip.

El primer gol

La classificació va arribar per la via agònica, en la segona pròrroga seguida, i amb un gol als cinc minuts de la conclusió del temps afegit. El va anotar Marco Asensio en un xut parabòlic que va deixar aclaparat el Japó i sense poder reaccionar, quan el partit s’havia obert. L’extrem mallorquí va marcar el seu primer gol del torneig, que va tenir un valor incalculable.

Ni serà fàcil la final ni ho va ser la semifinal, tot i que el Japó no tingui el llustre futbolístic del Brasil. L’amfitrió va quallar un torneig impecable, preparat molt a consciència, a la recerca del metall que li va arrabassar Espanya, tot i que li quedarà la consolació del bronze que lluitarà davant Mèxic. Igual que el 1968. Va aguantar fins a la pròrroga conservant la porteria a zero, la segona seguida per als nois de Luis de la Fuente.

Rafa Mir, titular

La Rojita va mantenir els problemes que tenia amb el gol, resolts breument en l’explosió realitzadora contra Costa d’Ivori (5-2) en els quarts de final. Aquests problemes serien més grans contra el Japó, la millor defensa del campionat amb només un gol encaixat. El seleccionador va creure solucionar-los atorgant la merescuda titularitat a Rafa Mir, el triomfador en l’eliminatòria anterior, eliminant Marcos Asensio de l’onze inicial. El madridista va entrar després per Pedri, esgotat després de 72 partits en 12 mesos.

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

L’altra novetat, menys rellevant, va ser l’entrada de Marc Cucurella com a lateral esquerre en lloc de Juan Miranda. A la dreta, lesionat Óscar Mingueza, va jugar Gil, i va ser substituït al descans amb una groga; l’àrbitre li va estalviar l’expulsió en l’última jugada del primer temps, on Espanya només va tenir un parell d’ocasions: un cop de cap molt forçat d’Oyarzabal i, sobretot, un mà a mà de Rafa Mir sol davant el porter Tani que va estavellar al seu cos, acció que després es va repetir a tres minuts del final.

El domini espanyol va ser més acusat davant un rival que se sentia còmode reclòs enrere i cada vegada més lluny de poder embastar el contraatac guanyador. Takefusa Kubo era una ànima en pena defensant en el seu propi camp, cosa que va semblar més un pla de partit. El de la pròrroga era un altre, ja que el Japó va retirar el seu principal referent.