Espanya es menja un caramel amb Geòrgia (4-0)

Espanya torna a liderar el grup B, però de manera provisional i fictícia, amb dos partits més que Suècia. La visita de Geòrgia era un caramel tou i dolçot que només va costar mastegar molt al principi, quan s’havia de treure l’enganxós embolcall, i que es va acabar desfent a la boca del combinat de Luis Enrique.

N’hi va haver prou amb una mica de perícia per desembolicar el caramel. Els més joves, encara consumidors de txutxes, van saber com fer-ho. N’hi va haver prou amb un quart d’hora per començar a esmicolar una Geòrgia que va comparèixer entregada, acovardida, traient-se la pilota de sobre amb la mateixa por que tindria un equip d’amics enfrontant-se a un combinat d’estrelles mundials. José Luis Gayà va obrir el primer dolç, amb ajuda d’un defensa, i els altres van anar menjant totes les llaminadures que van poder.

La diferència de gols

Sent important la diferència de gols, que podria resultar decisiva en un hipotètic empat de punts final, era crucial assegurar el triomf aviat i treure’s de sobre l’acidesa de Suècia. Amb tres gols en el descans, la gana espanyola no va quedar satisfeta. Els jugadors que van entrar a partir de llavors van aportar l’ambició necessària per mantenir l’avidesa i que no decaigués la festa.

Luis Enrique va donar minuts a diversos suplents per preservar els veterans (Alba, Busquets, Koke, Morata...) per al duel més delicat de Kosovo de dimecres. No va canviar, fidel al seu estil, Eric Garcia i Laporte, a la picota de les crítiques tots dos per la seva actuació a Suècia, dolenta en l’evidència per la destacada actuació d’Isak i Kulusevski. Ahir a la nit van disfrutar d’una agradable nit enmig de la calor de Badajoz amb Espanya bolcada en atac i amb només un punta, el pobre Zaria, corrent d’una banda a l’altra en una voluntariosa, abnegada i inútil pressió, sens dubte insuficient per generar cap inconvenient.

Va marxar l’únic davanter visitant sense poder disfrutar d’una trista rematada a porteria. Sí que les van tenir Davitashvili, que va provocar l’error quotidià d’Unai Simón, i Mikautadze, que va donar al porter basc l’ocasió, també habitual, de redimir-se amb una notable intervenció. Arran de la relaxant jornada, Luis Enrique va promoure el debut del porter Robert Sánchez, la sorpresa sonada de la llista de l’Eurocopa i que ha mantingut per a la classificació mundialista. Abans va gaudir de la seva estrena Abel Ruiz,l’exjugador del planter del Barça que intenta guanyar-se la vida a l’Sporting de Braga. Luis Enrique se’n va recordar. No es va menjar cap caramel. A Espanya li van anul·lar dos gols en fora de joc.

La connexió valenciana

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

La connexió valenciana va conduir Espanya en la fase inicial. Gayà va ser el relleu d’Alba i va gestar amb Carlos Soler els primers i exitosos atacs, amb el lateral doblant Sarabia per centrar a l’àrea. Per aquesta via es va animar la selecció com si hagués estudiat (i descobert) la debilitat més gran de Geòrgia. Arribant des de darrere, van tenir la fortuna de marcar i evitar un possible embús, que es va descartar per complet quan van caure un altre gol de Gayà, anul·lat, i el de Marcos Llorente. Va passar en el moment que, a la banda dreta, Azpilicueta (ahir capità) i Ferran Torres, exvalencianista, van copiar els seus companys.

Espanya va prendre nota dels errors de Suècia i els va corregir contra un rival més dòcil i inofensiu que va ajudar a endolcir el camí cap a Qatar. Kosovo exigirà la mateixa dedicació.