El colossal repte de Marc Roca al Bayern

En quatre dies mal comptats es va forjar el traspàs del migcampista periquito al Bayern de Munic, que el seguia des del 2019. Va començar la temporada amb l’Espanyol a Segona. Va jugar contra l’Albacete i el Mallorca, i llavors va ser traspassat. Un mes després debutava a la Bundesliga, al camp del Colònia. Un any no exempt de contratemps, es diria que farcit de contratemps, malgrat els èxits grupals, ha tardat Roca a sentir-se un més d’aquest tren devastador, que arriba amb l’empenta de l’1-4 endossat al RB Leipzig.

«El 2-8 està oblidat»

Amb joves com ell prepara el Bayern la remodelació d’una plantilla veterana que va arribar al zenit amb el Mundial de Clubs al desembre, en què va igualar el sextet que només el Barça de Pep Guardiola havia conquerit (2009). Futbolistes com Dayot Upamecano (22), Josip Stanisic (21) i Jamal Musiala (18), com abans Alphonso Davies (19), Leroy Sanné (25), Lucas Hernández (25) o Benjamin Pavard (25), són el relleu generacional de la plantilla amb un entrenador també nou i jove: Julian Nagelsmann (34 anys), nouvingut aquest estiu després d’impressionar per la seva tasca al RB Leipzig, del qual no es va apiadar en el seu primer enfrontament de dissabte.

Roca va arribar començada la competició, sense parlar ni una paraula d’alemany i sense cos per al futbol intens d’Alemanya. Sense haver fet tampoc la pretemporada en un equip que feia mesos que estava de competició i que havia destrossat pel camí el Barça a Lisboa. «Aquí a Munic el 2-8 està oblidat, pertany al passat», adverteix Roca, que ja s’expressa en alemany i ha concedit les primeres entrevistes en aquest idioma.

Aprendre l’idioma ha sigut una de les necessitats de l’exfutbolista periquito, tot i que anteriorment va passar pel Barça sense que creguessin molt en ell; ni per ser el potencial relleu de Busquets, sent com és migcampista, ni es va explorar el seu recorregut com a lateral o interior esquerrà. Al’Espanyol va créixer durant 12 anys.

Roca ha hagut d’invertir tota la seva dedicació per arribar a ser un dia titular a Bayern i reduir l’avantatge que tenien Goretzka, Kimmich i Tolisso sobre ell. Cap, no obstant, té el que té Marc: la seva esquerra. Encara avui afegeix un suplement de treball físic amb un preparador particular entre tres i cinc hores setmanals als entrenaments de l’equip.

Renúncia als Jocs de Tòquio

Si li queda temps lliure, el comparteix bàsicament amb Lucas Hernández, l’únic espanyol que queda després de les marxes de Thiago Alcántara i Javi Martínez, tot i que s’ha avingut molt amb Pavard i Serge Gnabry. Llegir i descansar, i les converses amb un ‘coach’ formen part de l’aprenentatge i el sacrifici que exigeix el propòsit de triomfar al Bayern. «Tinc la sensació que estic millorant, em veig pel camí correcte», explica.

La primera temporada es va saldar amb només sis partits jugats de Bundesliga, dos a la Champions (va ser expulsat en el debut), dos de Copa (eliminat pel Kiel, de Segona, als penals, després d’un penal fallat per ell) i dos al Mundial de Clubs. Acabada la temporada, es va veure induït a renunciar als Jocs de Tòquio pel relleu tècnic, amb l’arribada de Nagelsmann i la necessitat de dedicar-se exclusivament a preparar la segona temporada. La majoria dels integrants de la seva quinta, de la selecció sub-21 que es va proclamar campiona d’Europa el 2019 (Unai Simón, Mikel Oyarzabal, Dani Olmo, Fabián Ruiz, Carlos Soler...), han debutat ja en l’absoluta o van acudir als Jocs.

Sense recompensa

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

Ell ho va veure per televisió. La recompensa continua sense arribar. Una lesió al lligament extern del turmell esquerre a mitjans de juny l’ha tingut aturat fins la setmana passada. Ja s’entrena amb el grup.

«La seva capacitat com a futbolista, sobretot la seva tècnica, intel·ligència i verticalitat, ens enriquiran», va destacar d’ell Hasan Salihamidzic, director esportiu del club, quan el va fitxar. Va trobar en Roca característiques que trobava a faltar al Bayern. Però, alhora, el jugador català necessitava transformar-se físicament en un futbol molt atlètic: adquirir musculatura al tronc superior i augmentar la potència a les cames. Primer, per guanyar duels en les disputes i, segon, per resistir el joc vertical i de transicions d’Alemanya. No només es juga amb pilota. També sense.