FUTBOL

Les claus de l’amenaça de vaga al futbol femení

«No sabem qui és el culpable. A ningú li agrada arribar a la vaga, però sembla que és l’única solució», sentència Amanda, capitana de l’Atlètic

Les claus de l’amenaça de vaga al futbol femení

AFE

3
Es llegeix en minuts
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’amenaça de vaga torna a planar sobre el futbol femení. Les jugadores han dit prou després de veure que, tres mesos després de l’anunci de la professionalització de la Primera Iberdrola, el projecte continua aturat. «No sabem qui és el culpable. A ningú li agrada arribar a la vaga, però sembla que és l’única solució», va sentenciar aquest dimarts Amanda Sampedro, capitana de l’Atlètic, en la roda de premsa de les jugadores a la seu de l’AFE. Aquestes són les claus del conflicte.

Tercera amenaça de vaga en dos anys

El novembre del 219 les jugadores ja van fer una històrica vaga per reclamar un conveni col·lectiu. En altres països hi va haver protestes o reivindicacions, però mai abans es va aturar una lliga femenina amb aquesta finalitat. El futbol femení va parar una jornada i, al veure que la situació es tornava a enquistar, van posar sobre la taula una altra aturada tres mesos després. Al final la van desconvocar ‘in extremis’ el 14 de febrer del 2020, cinc dies abans que es firmés el conveni que fixava, entre altres coses, un salari mínim de 16.000 euros bruts anuals i la possibilitat que les jugadores que acabin contracte i es quedin embarassades puguin renovar per una temporada més en les mateixes condicions. En aquesta ocasió l’amenaça de vaga és per l’alentiment en la posada en marxa de la primera lliga professional femenina, anunciada el 15 de juny. «Estem cansades de no tenir les condicions que mereixem. El cap de setmana passat vam fer aturades de 30 segons, aquesta setmana un comunicat i aquesta, roda de premsa. Si és necessari caldrà fer una vaga», ha sentenciat Silvia Meseguer, vicepresidenta de l’AFE i jugadora de l’Atlètic.

El detonant

L’Associació de Clubs de Futbol Femení (ACFF) va qualificar com «un nou acte d’abús i persecució» de la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) les sancions imposades a clubs de la Primera RFEF per no lluir el seu anagrama en els partits, entre les quals, la resta de tres punts a Llevant, Reial Societat i Vila-real, i les multes a Rayo Vallecano, Betis i València per no portar tampoc la identificació. «L’RFEF ha d’assumir una vegada per sempre que la Primera Divisió de Futbol Femení és, des del passat dia 15 de juny, una competició oficial de caràcter professional, i que el seu paper durant el procés de constitució de la lliga professional es limita a assumir de manera provisional i limitada certs aspectes de gestió i coordinació de la competició», va valorar l’associació de clubs.

Falta de consens

Les jugadores de la Primera Iberdrola van realitzar aturades durant els primers 30 segons dels partits el cap de setmana passat «en protesta per la situació que estan vivint» davant el bloqueig del procés de professionalització de la competició. En l’actualitat, 12 equips de Primera defensen una proposta davant la que plantegen Barça, Athletic Club i Reial Madrid. Aquests tres equips no tenien representants en la roda de premsa en la qual l’AFE ha fet pública l’amenaça de vaga, tot i que segons l’associació les jugadores d’aquests tres clubs havien sigut informades en una reunió prèvia. El Madrid CFF de moment es manté al marge dels dos bàndols, mentre el CSD reclama una posició unànime.  «Els clubs han de presentar una única proposta d’Estatuts per a la seva validació. Per la nostra part, s’han desplegat totes les facilitats», va comentar la setmana passada sl Senado el Secretari d’Estat per a l’Esport, José Manuel Franco.

El Rayo com a símptoma

Fa setmanes que les jugadores del Rayo denuncien que les seves condicions laborals «continuen sense ser dignes d’un equip de Primera». L’AFE, que ja va denunciar a principis de temporada el club per no pagar el lloguer de les cases on residien les jugadores, ha denunciat també el club per no complir el pla de riscos laborals després que la xilena Camila Sáez es va fer una profunda bretxa al cap i hagués de ser atesa pel cos mèdic rival perquè el Rayo no en tenia cap. «El que hem viscut no pot passar, no tenim uns mínims que si es fa la Lliga professional tindrem. Ho volem i ho demanem. Podria haver sigut una aturada cardíaca en un partit o entrenament i no tenim ni ambulància», ha apuntat Pilar García, capitana del Rayo.