Històries del futbol: Aquell Osasuna de Barcelona fundat el 1934

Ja el 1924 apareix a Barcelona un equip de futbol anomenat Denak Bat (‘tots un’, en eusquera), format per estudiants del Solar Vasco Navarro, fundat el 1922 i conegut com Laurak Bat (‘els quatre en un’), situat al passatge de la Pau, 2. Segons recull un diari de l’època, «aspiren a representar en l’ordre esportiu com en els altres els sentiments característics del País Basc, s’ofereixen a cooperar amb els equips catalans i ja han portat a terme entrenaments». Participant en petites competicions locals, van jugar al camp del Tarragona i a la Colònia Güell. Aquell mateix any, el 21 d’abril, un jove Osasuna visitava les Corts per primera vegada i s’enfrontava al FC Barcelona. Un any abans, en vigílies de Sant Fermí, l’Espanyol capitanejat per Ricardo Zamora i el bilbaí Patricio Caicedo visitava Pamplona.

Deu anys després, al setembre del 1934, es crea a Barcelona l’Osasuna Sport Club, entorn de l’Hogar Navarro, a partir del canvi de nom de la Peña Goiburu, la presidència honorària de la qual requeia en Severiano Goiburu. El jugador internacional navarrès jugava al FC Barcelona des del 1929, però al fitxar pel València FC, la penya es va veure obligada a canviar de nom.

Pocs mesos més tard, en els primers dies del 1935 s’anunciava a Barcelona el partit entre Osasuna Sports Club i l’Iruña CD (Pamplona, en eusquera). I, el 7 de juliol, Sant Fermí, una missa oficiada pel bisbe Irurita, a què seguirien una visita als presos, un banquet, danses i una cursa ciclista, a més d’una Copa en què jugaria l’Osasuna contra el FC Fort Pienc al seu camp. Curiosament aquest equip tenia el mateix uniforme que el de l’Osasuna.

Política, repressió i guerra a l’Osasuna

El 29 de març del 1936, amb motiu del partit entre el FC Barcelona i l’Osasuna corresponents al Campionat de Lliga de Primera Divisió a les Corts, organitzen un partit entre els ‘amateurs’ del Centro Navarro i el Barça. Tres mesos després, el 7 de juny del 1936, l’Osasuna venç el FC Barcelona per 4-2 a Pamplona, en presència d’Emilio Mola, el nou governador militar de Navarra i futur colpista. Són les semifinals de la Copa de la República, i en el partit de tornada l’Osasuna resultarà estrepitosament eliminat el 14 de juny a les Corts, per un contundent de 7-1.

 El mes que transcorre entre l’eliminació de Copa i el cop del 18 de juliol, l’entrenador de l’Osasuna, Emilio Urdíroz, amb diversos jugadors s’entrenen amb esforç per acudir a l’Olimpíada Popular de Barcelona; mentrestant, alguns dirigents del club es dediquen de ple a la conspiració juntament amb Mola, preparant el cop feixista contra la República que desencadenaria una Guerra Civil amb unes conseqüències funestes que van conduir el país a un escenari social i humà dantesc que també va afectar el món del futbol.

Història rescatada

Una història de l’Osasuna desconeguda fins avui i posada al descobert gràcies a recents investigacions, parla d’assassinats, detencions, empresonaments i exili de persones vinculades amb el club, fundadors, directius, jugadors i socis, en què destaca el cas del seu president durant deu anys, Natalio Cayuela, nascut a Barcelona el 1891 i afusellat a la Bardena navarresa amb el seu germà i cinquanta companys més, a qui va poder sobreviure Honorino Arteta, que, malferit, va aconseguir escapar-se a França i va poder explicar la matança molt temps després. L’Enrique, un altre germà de Natalio, aconseguiria escapar-se després d’amagar-se durant mesos en el forat del rellotge de l’estació d’autobusos de Pamplona.

La relació entre l’Osasuna i Barcelona es va mantenir durant la guerra, quan alguns dels integrants del club navarrès que es van poder escapar de la ratera en què s’havia convertit Pamplona –com les famílies de Bengaray, Villafranca, Montsó, Rey, Urdíroz, entre moltes d’altres– van buscar refugi a Catalunya.

En plena contesa, el 30 d’agost del 1936, mentre Enrique Cayuela estava amagat al rellotge de l’estació de Pamplona, el diari ‘La Batalla’ es feia ressò d’un curiós partit entre el POUM i l’Osasuna en benefici dels hospitals de sang i de les milícies antifeixistes per aglutinar forces en un escenari de guerra. L’Hogar Navarro de Barcelona tornava a ser-hi.

Memòria, salut

 Alguns dels represaliats osasunistes continuen desapareguts, les seves restes no han sigut recuperades. «No es pot mirar al futur amb els morts amagats», declarava recentment el papa Francesc. La justícia restaurativa pot trobar en el futbol un eficaç element visibilitzador per a la qüestió memorialista. No obstant, en el cas de l’Osasuna quan el club ha sigut interpel·lat per aquesta qüestió, sempre ha evitat respondre.

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

Familiars, investigadors i activistes per la memòria han impulsat amb el seu treball col·lectiu el projecte Osasuna Memòria, que ha creat desenes d’articles en premsa i xarxes socials, tres llibres, i diverses conferències i homenatges. Recentment, una carta firmada per diversos familiars d’osasunistes represaliats sol·licitava al club una sacada d’honor a tall de reconeixement per part de l’entitat i davant la seva afició. Amb aquest simple toc de pilota, Aurea Jaso –filla i neboda de represaliats–, amb 94 anys, tindria l’oportunitat de donar la millor passada en profunditat, desbaratant l’embolic teixit amb injustícia, ostracisme i oblit per transformar-lo en reconeixement públic cap a aquestes víctimes de la repressió, ignorades durant massa temps.

 Mikel Huarte, autor de ‘Rojos. Fútbol, política y represión en Osasuna’, promotor de publicacions com ‘Bengaray’ i ‘Y el tiempo se detuvo. Natalio Cayuela, Osasuna y justicia’.