Un carrer per a la futbolista obligada a jugar com a home

Una hora i mitja de conversa amb Hurtado dona per introduir-se en la vida de Nita, a qui anomenaven ‘Veleta’, i perquè la imaginació recreï les imatges de la noia xutant la pilota, camuflada entre homes, amb benes al pit per amagar la seva fisonomia femenina i amb un gorro per tapar-se la cara i perquè les pilotes, rudes i tallants, no li arrenquessin la pell amb un rebuig de cap.

La fotografia original

És la història també d’una fotografia, la que va arribar a mans d’Hurtado quan es disposava a escriure com a periodista la història del Vélez Málaga. Mostrava als pioners, jugadors que treballaven en el camp, i que en aquella època, cap a 1927, se’ls coneixia més pels seus sobrenoms que pels seus cognoms. Allà estaven ‘El Manco’, al qual li faltaven tres dits d’una mà; ‘Pepillo, el Monstruo’, que de fet es deia Cesáreo, tot i que no li agradava; ‘El Tarama’, ‘El Sillero’, ‘Batatero’, ‘Rafaelillo, ‘El Boina’, ‘El Galán’, que era el guapo del grup; ‘El Patacañón’, un torpede donant-li a la pilota, ‘El Pescaíto Frito’ i ‘Veleta’.

A finals dels anys 90 encara quedaven diversos futbolistes d’aquella generació vius. Hurtado els va anar identificant, però sempre al preguntar per ‘El Veleta’ canviaven de tema. «Al principi creia que era algú amb algun delicte de sang». Fins que en un àpat nadalenc, amb el canvi de segle, amb els veterans asseguts en una taula, algú va comentar una cosa així com «hòstia, el ‘Veleta’ era una dona». Amb aquesta frase es va trencar el que els pioners del Vélez Málaga van considerar un ‘pacte de cavallers’. Mai a la vida havien de revelar que van jugar amb Nita Carmona, la que millor tocava la pilota, la Iniesta del grup.

«Ningú es va adonar mai d’un detall: Nita era l’última en sortir al camp. En aquella època no hi havia vestidors, ni es dutxaven després dels partits. Però sí una habitació en la qual els jugadors es canviaven. Quan tots se n’anaven ella entrava i mentre escalfaven s’incorporava al grup».

Hurtado va anar indagant. Va trobar les dues úniques fotos que existeixen de Nita, la de grup i la que es va fer en un estudi fotogràfic de Màlaga. Allà va començar ella amb el futbol, esport de què es va enamorar veient jugar els mariners britànics que feien escala al port després d’embarcar a Gibraltar. I va descobrir també l’existència d’un capellà gallec, que va voler educar els nens malaguenys a través de l’esport i que va crear l’Sporting de Málaga, que va veure la llum molt abans que ho fes el genuí Màlaga. L’home es deia José María Míguez i va morir el 1936. Li van fer la ‘passejada’, injust final, en una ciutat que cremava, presta per a la matança de la ‘Desbandá’.

Va morir pel ‘Piojo Verde’

«Mossèn José María va ser qui va recomanar a Nita que se n’anés a jugar a Vélez perquè allà estaven formant un equip potent. Ell sempre la va protegir». La va protegir de les pedres que li tiraven alguns espectadors, dels insults, que l’escopissin. Però quan la van envoltar i la van rapar després d’un partit la situació es va fer insostenible. «També la defensava la seva àvia». Allà se n’anava a adormir quan els pares la feien fora de casa, farts de la ‘vergonya’ per tenir una filla futbolista.

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

Ja als anys 30 es perd el rastre de Nita. Ja no jugava com a ‘Veleta’ i només se sap que va morir a causa del ‘piojo verde’, com van denominar popularment l’epidèmia de tifus del 1942.

La iniciativa d’Unides Podem

Hurtado va descobrir la seva tomba i el grup municipal d’Unides Podem va reclamar un carrer per a la primera dona que va jugar a futbol a Espanya. L’equip de Govern, entre Populars i Ciutadans, segons va revelar el diari ‘Marca’ la setmana passada, ha donat el vistiplau, tot i que sense data. Però si Nita o ‘Veleta’, com es prefereixi, va tardar 70 anys a sortir de l’armari del futbol, pot esperar una mica més per veure el seu nom en la llista de carrers malaguenys.