Simeone: Deu anys partit a partit

Corren temps incòmodes per al tècnic, que veu com el Reial Madrid s’ha distanciat al capdavant quan encara no s’ha tancat la primera volta. Al ‘Cholo’ se li entravessa la gestió de la qualificada per molts com «la millor plantilla de la història de l’Atlètic». Una provisió de talent ofensiu en el qual es troben a faltar més Soldats de Simeone. Jugadors de cama dura i perfil stakhanovista com Gabi, Godín, Saúl, Juanfran o Thiago que van conformar la identitat futbolística de l’Atlètic de l’última dècada.

Debut a Màlaga

Simeone va debutar com a tècnic atlètic el 7 de gener del 2012 davant el Màlaga, agafant l’equip desè, per deixar-lo cinquè i guanyar l’Europa League. Va vèncer 19 dels 31 partits en la seva primera temporada a la banqueta matalassera, entre els quals tots els d’Europa. A La Rosaleda va arribar amb un equip depressiu que sumava 22 punts de 48 possibles, i més a prop del descens que d’Europa. A l’empat de Màlaga el van seguir tres victòries seguides i una ratxa de sis partits sense derrotes.

Avui no queda ni un jugador en el club d’aquell primer onze: Courtois, Perea, Godín, Domínguez, Filipe, Tiago, Juanfran, Gabi, Diego, Salvio i Falcao. I van saltar al camp Adrián i Arda en la segona part. Al davant hi havia un Màlaga amb presència amb futbolistes contrastats com Toulalan, Cazorla, Bounanotte, Isco, Juanmi, Van Nistelrooy o Duda. Aquell empat va marcar el primer dia de la nova vida atlètica, que des d’aleshores no ha tornat a negociar l’esforç.

Els reconeixements

Javier Irureta sap perfectament el que costa mantenir-se molts anys en una mateixa banqueta. Ell va dirigir durant set temporades consecutives el Superdépor, al qual va portar a dalt de tot. El basc, també un referent a la casa atlètica com a jugador, té clar que «Simeone ha canviat a millor la vida dels atlètics. Va arribar en una etapa erràtica del club, amb continus canvis a la banqueta, i ha aconseguit estabilitzar l’equip fent-lo competir per tots els títols. Això té molt mèrit».

Per a ‘Jabo’ la clau del seu èxit és «que va sempre de cara. S’ha guanyat el respecte del vestidor, la confiança dels despatxos i el carinyo de la grada. I això no és fàcil. És un entrenador que creu en el que fa i ha sabut reinventar-se en aquests anys. Si hagués de resumir en una paraula aquesta dècada seria confiança. Tots tenen confiança en ell i en les seves decisions. El ‘Cholo’ ha sabut guanyar-se-la i això és una cosa molt difícil».

Simeone està lluny encara de les 14 temporades que va passar ininterrompudament Miguel Muñoz a la banqueta del Reial Madrid, però el Cholo ja és considerat, sens dubte, el millor entrenador de la història de l’Atlètic després de collir dues Lligues, una Copa del Rei, una Supercopa d’Espanya, dues Europa League i dues Supercopes d’Europa.

No obstant, el veritable assoliment de l’argentí ha sigut desterrar la mediocritat que es va instal·lar en el club, espantant el fantasma d’‘El Pupas’, aquesta figura esperpèntica i resignada que va assumir l’entitat durant dècades deambulant esportivament i econòmicament sense rumb fix. Avui l’Atlètic és un equip competitiu amb una de les plantilles més completa de la Lliga i un rival temut a Europa, on el ‘Cholo’ l’ha portat a jugar dos finals de la Champions.

Guardiola i Cruyff

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

Per al músic Pancho Varona, culpable de la volença blanc-i-vermella de Joaquín Sabina, «Simeone és el Guardiola de l’Atlètic igual que Luis Aragonés és el nostre Cruyff. Dit amb tota la intenció i la distància del món». Varona, atlètic militant, agraeix al Cholo «que ens hagi tornat a posar al mapa perquè érem al purgatori. Habitàvem terrenys pantanosos com la Intertoto o la UEFA i ara ens envolta l’aristocràcia a la Champions. Per això quan veig que la gent es queixa sent els actuals campions, em sorprèn molt». Pancho acaba afirmant que «Simeone és com Calamaro, aquest argentí viu i ‘cabroncete’ que un dia estimes i al següent vols matar. El ‘Cholo’ és rock’n’roll, però no el de Joaquín (Sabina) o Leiva, és el de Calamaro o Los Rodríguez. El ‘Cholo’ ens ha fet profundament feliços».

Més enllà dels seus èxits esportius, Simeone deixarà un llegat a l’Atlètic i en el futbol. La seva particular filosofia futbolera, el ‘cholisme’, el primer manament de la qual, el «partit a partit», és mantra de molts atlètics (i no atlètics). Però, sobretot, com va recordar el dia que celebrava la seva primera Lliga conquistada al Camp Nou, Simeone deixa un ensenyament vital esperançador a què aferrar-se en temps difícils com els que vivim: «Si es creu i es treballa, es pot».