La Lliga femenina de futbol ja té estatuts professionals: ¿I ara, què?

«Ara ja no depèn de nosaltres», responien aquest dilluns al Consell Superior d’Esports quan es preguntava què passaria a partir d’ara amb la Lliga femenina de futbol, una vegada aprovats els estatuts que ratifiquen la històrica professionalització de la competició. Un fet que tots els agents implicats van celebrar, tot i que gairebé cap d’ells està plenament satisfet amb la redacció final. Tots han hagut de cedir en alguna cosa.

Aquesta aprovació era una estació ineludible perquè el Govern central complís la seva promesa d’igualar l’estatus de les principals competicions de futbol d’homes i dones (també amb la Lliga ACB, l’altre torneig que compta a Espanya amb aquesta consideració), però encara falten moltes tasques pendents abans de la primera edició d’aquesta Lliga professional, la que començarà després de l’estiu.

El CSD passa ara a un segon pla, tant per voluntat pròpia com perquè és el paper que li correspon. Les negociacions durant els últims nou mesos han sigut complexes i durant molt temps amb por que poguessin saltar pels aires, donat l’enrocament de les parts implicades. El Govern, amb José Manuel Franco al capdavant, es va entossudir a arribar a unanimitat als estatuts, una cosa que per moments semblava gairebé impossible, i ho ha aconseguit.

Viabilitat

Ara bé, el que ve per davant en els pròxims mesos no apunta a ser un camí senzill, ja que encara falta que s’assoleixin molts acords entre agents no sempre ben avinguts i amb diferències substancials. «Els estatuts reflecteixen molta voluntat, però ara cal veure com es concreta en fets i com aconseguim una competició viable», resumien aquest dilluns des d’un dels 16 clubs de la competició.

El primer pas que s’ha de fer ara és la creació, per part d’aquestes entitats, de la societat que gestionarà la lliga professional, a imatge de LaLiga o de la Lliga ACB, així com triar una seu social (la lògica convida a pensar que serà a Madrid) que l’aculli.

Aquest pas no hauria de provocar gaires maldecaps, però el següent sí que ho farà: l’elecció d’una junta directiva. El CSD pressiona perquè la presidenta sigui una dona i així sembla que serà, però no està ni de bon tros clara quina serà.

Ainhoa Tirapu va ser la primera precandidata que ha saltat a l’arena i aquest dilluns ho va fer Maria Teixidor, directiva del Barça entre el 2015 i el 2020. Els noms de María Tato i Ana Muñoz, totes dues amb àmplia experiència en la gestió del futbol femení, sonen des de fa setmanes, però cap ha fet un pas al capdavant fins al moment.

Divisió

Arribats a aquest punt, és rellevant que els clubs s’han associat en dos bàndols diferenciats en els últims anys, a imatge del que passa en el futbol masculí. D’una banda, el FC Barcelona, el Reial Madrid i l’Athletic; de l’altra, tota la resta excepte el Madrid CFF, que va per lliure. Aquests últims són majoria i bé podrien imposar una presidenta a la resta si arriben a un acord en aquest punt.

Una vegada es resolgui el procés electoral, la nova Lliga femenina se submergirà en dues negociacions diferents. Una amb la RFEF per acordar un conveni de coordinació entre els dos estaments i una altra amb els sindicats per pactar un nou conveni col·lectiu.

Sobre la primera, Luis Rubiales ja va deixar caure dilluns que la federació recolzarà amb lleialtat la Lliga «sempre que s’ajusti a les normes de la RFEF, la UEFA i la FIFA». Un subtil avís a navegants sobre la determinació de l’organisme que presideix de conservar intactes les seves competències, tot i que ara en siguin menys, ja que deixa de ser l’organitzador de la màxima competició de futbol femení espanyol.

Aquest conveni de coordinació regula matèries capitals del torneig, com el nombre d’ascensos i descensos, l’aprovació del calendari, el preu de les llicències, el nombre d’extracomunitàries permès o els pagaments que haurà de fer la nova Lliga per serveis prestats per la RFEF, com la designació d’àrbitres per als partits.

Sindicats

L’altre gran front que s’obrirà davant els clubs és el relatiu als drets laborals de les jugadores. Actualment està en vigor el que va ser el primer conveni col·lectiu de la història del futbol femení, que es troba en període d’ultraactivitat. Al seu dia va ser una gran fita, però tot just any i mig després ja ha quedat desfasat en molts aspectes.

Les eleccions sindicals de finals del desembre van concedir la majoria sindical a Futpro, el nou sindicat que presideix Amanda Gutiérrez i que està format íntegrament per dones. Tenen sis seients al banc social, per quatre de l’AFE i un per a Futbolistes ON, UGT i CCOO.

L’acord original va ser negociat amb l’Associació de Clubs de Futbol Femení, però ara haurà de ser acordat amb la Lliga que es constitueixi. La seva professionalització permetrà que s’acabi amb la parcialitat (prohibida per llei en lligues professionals), un recurs que alguns clubs aprofitaven per pagar a les seves jugadores un sou inferior al Salari Mínim Interprofessional. La conciliació familiar i els drets d’imatge seran altres dels punts capitals del nou text.

Televisió

El nou conveni ha de partir de la premissa d’un increment significatiu dels ingressos dels clubs. I més enllà dels 31 milions d’euros procedents dels fons europeus que aportarà el CSD per a la millora d’infraestructures, la mare dels ous estarà en la capacitat de la nova Lliga per firmar un contracte de televisió que cobreixi les seves expectatives.

En l’actualitat, a causa de la guerra entre clubs, la Primera Iberdrola és una competició gairebé clandestina en el terreny mediàtic, amb Teledeporte com a única pantalla no privada (hi ha clubs que ofereixen els seus propis partits a Youtube) gràcies a un acord arribat per la RFEF a què es van incorporar Barça, Athletic, Reial Madrid, Alabès i Madrid CFF, però amb Mediapro fora de joc després d’anys d’aposta pel futbol femení.

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

A falta de conèixer la lletra petita dels estatuts, ja s’ha filtrat que Athletic, Reial Madrid i Barça han aconseguit una mena de dret de veto per als acords comercials, consistent en l’exigència d’un 90% de vots favorables (15 de 16, a la pràctica) per segellar-los.

En definitiva, les pròximes setmanes hauran de demostrar si les mostres col·lectives d’alegria i satisfacció exhibida durant l’acte en el CSD van ser postureig o realitat. Queden molts capítols per escriure abans que es jugui el primer partit de futbol femení professional a Espanya i cap d’ells sembla que sigui d’escriptura senzilla.