Així juguen els rivals d’Espanya al Mundial de Qatar-2022

Alemanya ve d’una mala època. Va arribar al cim a Maracanà fa vuit anys. I des d’aleshores va entrar en depressió perquè l’obra construïda amb paciència i estima per Joachim Löw es va desintegrar. Manté l’essència d’aquella selecció simbolitzada en Neuer, però el retrat d’aquesta caiguda ve en la caiguda en primera fase del Mundial 2018 a Rússia. Una vergonya perquè va ser incapaç de defensar la corona conquerida al Brasil.

Hansi Dieter Flick va abandonar el Bayern de Munic després de portar-lo a la conquesta del sextet, entossudit en la reconstrucció d’una Alemanya que es va ensorrar. Neuer, Kimmich i Müller formen la columna vertebral de l’Alemanya regenerada, que té en Gnabry i Sané a dos bòlids per les bandes per donar vol al tradicional 4-2-3-1 que sol fer servir Flick quedant com a referència ofensiva a Kai Haverz, el davanter del Chelsea.

Hi ha quatre precedents als Mundials, amb dues derrotes, un empat i una sola victòria. Derrota al Mundial del 1966 (2-1); derrota també al Mundial que va acollir Espanya el 1982 (2-1), empat al Mundial d’Estats Units-94 amb l’Espanya de Clemente (1-1) i amb un triomf que va obrir el paradís de Sud-àfrica a La Roja amb aquell cop de cap de Puyol per donar-li el triomf a la semifinal del Mundial 2010 (1-0).

El Japó no falla. No brilla als Mundials, però acudeix fidel a la cita amb els millors del planeta. Des del 1998, la selecció nipona no ha errat en aquest torneig, alternant tres cites en què queia eliminada a la primera fase (França-1998, Alemanya-2006 i Brasil-2014), amb aparicions més esperançadores com Corea i el Japó (2002) i Sud-àfrica-2010 on va quedar en novena posició, mentre que a Rússia-2018 va acabar en quinzè lloc.

El Japó es caracteritza per un futbol tant dinàmic com desordenat, incapaç com és de governar els partits, malgrat la injecció que ha rebut en els últims temps del futbol europeu on habiten jugadors com Tomiyasu, el defensa de l’Arsenal, o Minamino, el davanter del Liverpool, a més de Kyogo Furuhashi, l’extrem desequilibrant que va brillar al Vissel Kobe amb Iniesta abans de ser fitxat pel Celtic de Glasgow. 

Aquesta selecció japonesa emergent està dirigida per Hajime Moriyasu, que va assumir el comandament després d’exercir d’assistent d’Akira Nishino al Mundial de Rússia-2018. El seu ascens a la banqueta com a màxim responsable tècnic era un procés natural perquè havia col·leccionat bons resultats amb les categories inferiors del Japó. 

Només existeix un precedent de la selecció espanyola contra l’equip asiàtic. Va ser el 2001 quan Camacho era seleccionador i va guanyar ‘La Roja’ (1-0). Era abril del 2001 i el gol va ser marcat per Rubén Baraja a l’últim minut.

El tercer rival d’Espanya que serà el primer per calendari sortirà del guanyador del duel entre Nova Zelanda i Costa Rica. Una repesca que es farà a mitjans de juny. I fins aleshores Luis Enrique no sabrà amb qui s’enfrontarà en el duel inaugural del grup E del Mundial-2022. 

Nova Zelanda jugarà la quarta repesca consecutiva a la recerca de repetir l’èxit que només va aconseguir a la primera, quan li va permetre arribar al Mundial-2010, on va quedar enquadrada al grup F amb el Paraguai, Eslovàquia i Itàlia. No va guanyar ni un partit. Ni tampoc el va perdre. Va firmar tres empats, que li van donar tres punts i la tercera plaça que el va enviar a casa. Ara, en canvi, s’ha passejat per la zona d’Oceania de la mà de Chris Wood, el davanter precís del Newcastle. Nova Zelanda va jugar també el Mundial d’Espanya-82 i no va passar tampoc de la primera fase.

Costa Rica ha tingut molts problemes en el grup de la Concacaf, on va quedar igualada als Estats Units per punts, però va acabar per darrere. És la gran favorita davant Nova Zelanda sustentada en la seguretat que li proporciona Keylor Navas, l’exporter del Madrid que ara juga al Paris SG. Si guanya la repesca, seria el seu tercer Mundial consecutiu, el cinquè de la seva història. Queia eliminada en la fase de grups de Rússia-2018, després d’assolir notorietat i fama a Brasil-2014, on va quedar primera d’un grup on eren Uruguai-Itàlia i Anglaterra i va arribar fins als quarts de final.