Guardiola, l’últim mur a l’èpica del Madrid

«No podem guanyar la història», va pronunciar Guardiola. El cert és que ja la va guanyar. El Manchester City, liderat pel tècnic català, arriba al camí europeu del Reial Madrid amb la ferma intenció de posar-li fi.

Primer, perquè a l’est de Manchester la gana per la Champions és potser més gran. Segon, perquè pocs especialistes hi ha al món del futbol capaços d’afligir el mal que ha fet Guardiola als de Chamartín.

El City persegueix el seu sant greal. L’estació somiada. El títol europeu més gran. Una Champions League que s’ha convertit en el gran objectiu per evolucionar definitivament com a institució. La van acariciar l’any passat, amb una final perduda a Porto davant el Chelsea. Són les seves segones semifinals seguides i en el club es veuen més madurs que mai, capaços d’afrontar i digerir moments de sofriment com el que els va tocar al Wanda Metropolitano.

Contra les remuntades

Al Madrid, en canvi, la sensació és que la seva religió són les remuntades. Després de tombar el PSG i el Chelsea, un gran favorit i l’actual campió, a cop de Benzema i èpica del Bernabéu, la parròquia blanca torna a sentir-se capaç de tot. Una percepció que dista a Manchester.

Anglaterra veu els ‘sky blues’ com a grans favorits, més veient que en el seu rival hi haurà un mínim de set titulars que ja van jugar en l’últim precedent davant tots dos: els vuitens de final del 2020 en què el City de Pep va imposar la seva llei.

Guardiola va sortir a l’entrenament previ pensatiu. Després de parlar distesament amb Txiki Begiristain i Manel Estiarte en el marge de la gespa, es va aïllar amb la saviesa de Juanma Lillo en un camp d’entrenament paral·lel.

A molts metres de la premsa que contemplava la sessió van arrencar la seva conversa, amb mirada clavada a terra de repartiment de gestos i teories. Allà s’havien de visualitzar algunes de les claus que desxifraran el partit de l’Etihad.

Sobre el paper, la més gran serà al sector dret de la seva defensa. Guardiola no té efectius, una cosa que potser no seria tan problemàtica si per allà no passés el punyal Vinicius.

Zíntxenko o Aké, les alternatives

Joao Cancelo està sancionat, mentre que Walker i Stones no van entrenar amb l’equip. Pep va admetre que fins al matí de dimarts no sabrà res. Si un dels dos ha de forçar, el més probable sembla ser Stones.

En cas que cap hi arribi, Zíntxenko o Aké hauran de ser l’invent a la banda dreta. Solucions d’urgència a un partit a ganivet, on no valdran excuses. Tot i que si hi ha algú que s’hagi mostrat capaç de neutralitzar la fe blanca amb els invents necessaris, aquest és Pep Guardiola.

Sterling 💬

🔵 #MCFCEspañol | #UCL pic.twitter.com/j0TRuJNwqM

— Manchester City (@ManCityES) 25 de abril de 2022

19 duels contemplen la trajectòria, a les banquetes, del de Santpedor contra el Reial Madrid. 11 han acabat amb triomf de Pep. Només hi ha dos equips als quals s’hagi enfrontat més vegades (Manchester United i Arsenal), i dos també als que ha derrotat amb més freqüència (Burnley i Arsenal). Té mèrit, tenint en compte que 15 dels 19 xocs de Guardiola contra el Madrid van ser quan dirigia el Barça.

Tot i que entre Pep i el Madrid no ha sigut tant el què, sinó el com. Des del 2-6 amb el naixement del Messi fals nou, passant pel 5-0 a Mourinho i acabant per set partits imbatut com a blaugrana al Bernabéu.

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

Un rècord gairebé impol·lut, que es va embrutar en el seu encreuament amb el Bayern. També en semis de Champions, també contra el Madrid d’Ancelotti, Pep va perdre el seu duel contra el Madrid, tot i que avui això sembla un passat molt llunyà.

Pep Guardiola 💬

🔵 #MCFCEspañol | #UCL pic.twitter.com/USQUtsmDyP

— Manchester City (@ManCityES) 25 de abril de 2022

En el present que li incumbeix, Guardiola es va mostrar pensatiu sobre la gespa i punxant davant el micròfon. No va donar treva davant la premsa madrilenya, potser recordant la imatge que es va traçar del partit del City al Wanda Metropolitano. Potser una faceta més de la imponent personalitat que ha convertit Pep en el gran antídot contra el Reial Madrid.