El revés més amarg per al City de Guardiola

«La màgia va guanyar al control», va titular ‘The Guardian’ en la seva reflexió de l’últim miracle madridista. «El Manchester City va ser l’equip més coherent de l’eliminatòria, però el soroll i la llum blanca van ser decisius en la semifinal», afegeix a la peça Barney Ronay. A ‘The Independent’, el periodista Miguel Delaney va destacar la quantitat de gols que els equips de Guardiola han encaixat en poc temps, en les seves pitjors derrotes europees. «Clarament és una cosa que va més enllà de la sort», sentencia.

Of Guardiola's 11 Champions League eliminations, EIGHT have seen decisive periods that were sudden collapses/flurries of goals conceded

2010 - 2 in 13 minutes
2014 - 3 in 18
2015 - 3 in 17
2017 - 2 in 8
2018- 3 in 19
2019- 2 in 3
2020- 2 in 8
2022- 3 in 6

— Miguel Delaney (@MiguelDelaney) 4 de mayo de 2022

A ‘The Times’, Henry Winter també es va centrar en el català: «Qualsevol petició de prescindir de Pep és estúpida i irrespectuosa analitzant com ha transformat el club. (…) No serveix per exonerar-lo. Va cometre errors i els diners invertits haurien d’haver donat més resultats europeus. Podria aprendre de l’actitud calmada d’Ancelotti».

Tan a prop...

En l’àmbit esportiu, perdre a quarts de final contra l’Olympique de Lió el 2020 va ser un retorn més decebedor. Fins i tot el cruel desenllaç que van patir contra el Tottenham l’any anterior, també a quarts i amb un gol guanyador de Sterling anul·lat en el descompte. O el desastre de Mònaco, en els vuitens del 2017. Però mai havien estat tan a prop com dimecres al Santiago Bernabéu, on van acariciar amb els dits un nou segell d’honor en la seva maduresa europea. En deu minuts, el Madrid ho va convertir en trauma.

¿Què li espera ara al City? Guardiola va reconèixer després del partit la tristesa de la seva plantilla, i que necessiten «temps per processar-ho». El problema és que no en tenen. En poc més de dues setmanes es juguen la Premier, no només l’únic trofeu que poden guanyar sinó un requisit imprescindible per evitar que el seu gran rival nacional, el Liverpool de Jürgen Klopp, opti a un quadruplet sense precedents. Això, a curt termini.

Haaland a la vista

A llarg, a l’est de Manchester es preparen per a un estiu crucial. El davanter Erling Haaland és evidentment el principal objectiu, que posaria fi a tres mercats buscant un nou sense èxit. Entre el descontrol en què el Reial Madrid va guanyar les semifinals, tenir un davanter amb l’eficiència del noruec ha de ser la següent evolució del projecte de Guardiola a Manchester. Arribarà també l’atacant argentí Julián Álvarez, i es parla de l’interès en un nou pivot defensiu per reemplaçar Fernandinho.

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

La gran prioritat, probablement, no haurien de ser noms. Més aviat tocar les tecles necessàries perquè el Manchester City no acumuli només talent, sinó també personalitat. Malgrat que durant 89 minuts van aconseguir adormir el Madrid d’Ancelotti, no va ser un partit brillant dels ‘citizens’. Els galons a la més gran de les places els va assumir només un pletòric Bernardo Silva, a qui no li cremava la pilota als peus. El portuguès va ser capaç de trobar llum a l’infern, pausa en el despropòsit. De Bruyne, que arribava en la seva millor forma i avalat per un notable partit d’anada, se’n va anar sense pena ni glòria. Rúben Dias, puntal el curs passat, va ser una ombra de la seva millor versió. I les fallades de Jack Grealish, que va provocar dues intervencions salvadores de Courtois i Mendy, van donar al Bernabéu l’excusa que va estar buscant durant 90 minuts.

«El Reial Madrid simplement sap com guanyar una Champions. El Manchester City, no», van sentenciar a The Athletic. Després de dimecres, els toca continuar aprenent.