Mbappé, Messi, Neymar... Qatar sempre guanya

El 2017 va arrencar Neymar del Camp Nou executant la clàusula més alta de la història d’aquest esport (222 milions d’euros), firmant un xec mai vist abans. El 2021, quan Messi plorava desconsolat perquè volia quedar-se al Barça i no hi havia ni cinc a la caixa, també van aparèixer els diners qatarians per emportar-se’l al Parc dels Prínceps.

Ara, a la primavera del 2022, s’acaba de produir «el no-traspàs del segle», segons escrivia Jean-Philippe Leclaire al diari francès ‘L’Équipe’. Mbappé planta el Madrid i desarma Florentino perquè prefereix seguir al París SG. Encara no ha començat l’estiu i les dues estrelles ja han escollit destí: Haaland se’n va amb Guardiola i Mbappé no es mou de París.

En cinc anys, el Barça i el Madrid han descobert que ja no són el que eren. Almenys, en el capítol econòmic. Ni tampoc en la seducció esportiva que puguin exercir sobre les futures estrelles, capturades pel poder dels clubs Estat, com el PSG (Qatar) o el Manchester City (Abu Dhabi).

Bartomeu, per exemple, ni es va assabentar que li estaven traient a Neymar. No es va assabentar de tan fastuosa operació (és el jugador més car del món) i després, ja vestit amb la samarreta parisenca, quan va voler reclutar-lo va veure que no tenia liquiditat (havia malgastat la fortuna rebuda) ni capacitat d’entusiasmar-lo amb un projecte esportiu.

Cinc anys més tard, i després de mesos d’un festeig gens sigil·lós, Florentino té la mateixa frustració que l’expresident del Barça. L’estiu del 2021 va arribar a oferir fins a 200 milions per un jugador que una temporada després quedava lliure.

Qatar ni va valorar la descomunal oferta. ¿Per què? Els diners no són el més important. Ara, amb el davanter sent l’amo del seu destí des del gener passat, amb capacitat legal per firmar per qui volgués i quan volgués, va eludir qualsevol pacte escrit amb el Madrid, cosa que deixava Florentino pendent d’un compromís verbal. 

Però el president blanc hauria de saber que les paraules no tenen valor quan són negocis d’aquesta dimensió, que situen Mbappé (23 anys, 5 temporades al PSG i 171 gols marcats en totes les competicions) al cim dels més ben pagats de la història. Ara queden els salaris de Messi, Neymar, Cristiano o Haaland al City en terrenals per les xifres galàctiques que percebrà el francès fins al 2025.

Una prima de fitxatge de 130 milions d’euros, a més d’una fitxa anual, lliure d’impostos, per sobre dels 60 milions. O sigui, en global, i sense comptar acords publicitaris, Mbappé cobrarà el 40% més que qualsevol d’aquestes megaestrelles del passat (Leo Messi, Ney o CR7) i les que venen en el futur (Erling Haaland). 

Qatar se n’ha sortit. Guanya al camp, domina dictatorialment a França, però s’estrella a Europa, incapaç com ha sigut fins ara de guanyar una Champions. I Mbappé, parisenc com és, va néixer al suburbi de Bondy (Seine-Saint-Denis), ha esquivat la ruta que va dibuixar Kopa, que sí que se’n va anar al Madrid (1956), o la que van protagonitzar Platini (1982) i Zidane (1997), camí tots dos de la Juventus tot i que en èpoques ben diferents. Zizou va acabar després (2001) vestit de blanc, una samarreta que,de moment, no ha volgut portar Mbappé «També estic encantat de continuar jugant a França, el país on vaig néixer, vaig créixer i he fet el meu nom», va remarcar el davanter que li ha dit no al Madrid. 

I li ha dit que no, entre altres raons, perquè un país, i no és només França, no es podia permetre que la bandera del seu club marxés sis mesos abans d’acollir el Mundial. Qatar té poder i diners per tot.

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

Per emportar-se Neymar iniciant així el caos al Barça, un caos que encara continua, per donar després empara a Messi, que mai hagués volgut abandonar casa seva al Camp Nou, i per donar a Mbappé tot el que no li podia donar el Madrid. «M’agradaria agrair-li al president Nasser al-Kehlaïfi la seva confiança, entesa i paciència. Junts, i amb ambició, farem màgia a París», va proclamar Mbappé.

«Al comprometre’s amb el PSG, Kylian serà la base del futur del nostre club, tant dins com fora el camp. Per a la nostra afició i el nostre club, els capítols més importants del nostre futur estan per venir», va sentenciar Al-Khelaïfi, l’executor dels plans d’un país que té un club sense gaire història (va ser fundat el 1970), capaç de superar el Madrid i el Barça.