Salah i feina per acabar al Liverpool

Al Liverpool ningú deu tenir més ganes de jugar contra el Madrid que Mo Salah. Mitja hora va durar a la final de Kíiv del 2018 contra els blancs, blocat per Sergio Ramos amb una clau de judo (semblant a l’anomenada waki-gatame) que el va obligar a ser substituït. Va ser només el principi de la catàstrofe personal i col·lectiva que cauria sobre el Liverpool a partir d’aquest moment fins a consumar-se la derrota final.

Com va explicar Jürgen Klopp amb referència a una dita alemanya, l’atzar i els mèrits faciliten el retrobament del Liverpool i el Madrid quatre anys després. «Sempre et trobes dues vegades en la vida», va parafrasejar l’entrenador. Salah torna a la gespa, refet de les molèsties als adductors de les últimes setmanes. Però no hi serà Sergio Ramos, que va marxar al París Saint Germain, per reviure els mals records.

«Va ser el moment més dur de la meva carrera. Sortir del camp lesionat als 30 minuts és el pitjor que li pot passar a un jugador», explicava Salah aquesta setmana, oblidat el dolor físic de la subluxació acromioclavicular que li va causar el defensa madridista, amb una falta provocada amb «una astúcia gairebé diabòlica», com reconeixia en les seves memòries un altre central, l’italià Giorgio Chiellini, qui anteriorment ja havia vist com Ramos utilitzava aquest estratagema per frenar un davanter agafant-lo del braç per fer-lo caure a terra.

La decepció de diumenge a Liverpool, al veure escapar-se la Premier en l’apoteòsica remuntada del Manchester City, ha incentivat la motivació de la plantilla vermella. El títol no estava en les seves mans, sinó que depenia de l’error aliè. Conquistar la Champions, a la tercera final en cinc temporades, sí que ho està.

«Encara no hem acabat»

«Encara no hem acabat», va escriure a Twitter Mohamed Salah Hamed Mahrous Ghaly, nascut a Nagrig (Egipte) el 15 de juny de 1992, exhibint els dos trofeus que acrediten la seva excepcional temporada. A la mà dreta tenia el premi al millor passador de la lliga amb 13 assistències, una més que el seu company Trent Alexander-Arnold. A l’esquerra, el premi al màxim golejador del torneig, amb 23 gols, que ha obtingut per tercera vegada, empatat amb el sud-coreà Son Heung-min, del Tottenham.

Salah és el segon jugador de la Premier que s’emporta els dos guardons en la mateixa campanya, després que ho aconseguís Harry Kane, també del Tottenham. No es pot ser un futbolista més complet, un davanter més eficaç, que ser el primer a fer gols i donar-los als companys. També ha sigut escollit el mejor jugador de la Premier per l’Associació d’Escriptors de Futbol (FWA).

We’re not done yet. pic.twitter.com/IiBuC0d9WN

— Mohamed Salah (@MoSalah) 23 de mayo de 2022

A punt de fer 30 anys, amb només una temporada de contracte al Liverpool, Salah va foragitar el temor de la seva imminent marxa d’Anfield. Dissipada la preocupació que no pogués disputar la final, el davanter va netejar l’ambient de sospites. Sadio Mané, el seu company i rival (el va privar de conquistar la Copa d’Àfrica al vèncer el Senegal Egipte per penals a la final), està en el mateix cas.

«No em centro en el contracte, no vull ser egoista en aquests moments tan importants. Vull tornar a guanyar la Champions», va respondre, abans de l’aclariment definitiu: «Em quedo la temporada vinent segur». Una cosa, no obstant, que estarà en suspens fins que es tanqui el mercat per l’efecte cascada que produirà la continuïtat de Kylian Mbappé al PSG.

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

El Madrid comptava amb el fitxatge del francès, acomiadat Gareth Bale i perdut Eden Hazard, i necessita cobrir aquest flanc a la banda dreta per continuar sent competitiu. L’agent de Salah ha temptejat diversos clubs sobre la seva disponibilitat econòmica per fitxar el futbolista egipci, amb una cotització que s’ha disparat a Liverpool.

Va arribar el 2017 a canvi de 42 milions d’euros, després d’un llarg periple de formació i maduració que va transcórrer pel Basilea (2012-13), el Chelsea (Mourinho el va fitxar, però no el va fer servir i el va cedir), la Fiorentina (14-15) i la Roma (15-17), abans de consagrar-se amb Klopp a Anfield.