Un gol de Braithwaite dona a l’Espanyol la seva primera i soferta victòria

Efe

Després d’una mala primera meitat, l’Espanyol es va recompondre en la segona meitat firmant un triomf espectacular sobre l’Athletic gràcies a l’enginy de Darder, gran passada la seva, i la punteria de Braithwaite. El partit de San Mamés va tenir de tot, amb Diego Martínez sent valent a l’apostar per un nen (Simo) de 17 anys, a qui va fer debutar a la nova ‘Catedral’, i un altre de 18 (Omar), a més d’acabar el partit amb dos lesionats (Keidi Bare i Calero) que van ser tres perquè Lazo es va trencar en el temps afegit.

El club estava, i està, en crisi. Però va aparèixer Braithwaite per injectar una mica d’alegria entre tant mal rotllo, pendent, a més, l’Espanyol de recuperar, si és possible, el rebel Raúl de Tomás. L’Espanyol va guanyar a San Mamés. Va ser la seva primera victòria i molt més.

I això que acabada la primera part de San Mamés, l’Espanyol va respirar alleujat. S’havia deslliurat d’un bon disgust, com va quedar reflectit en el xut, ja en el temps afegit, de Berenguer que va escopir el travesser d’Álvaro Fernández, el porter que debutava amb la samarreta blanc-i-blava. Havia salvat 45 minuts davant un Athletic que va governar el partit amb intel·ligència, però sense rematada.

L’equip de Valverde manava a totes les zones del camp, però sense definir. Les carreres de Berenguer, que va torturar un desassistit Óscar Gil, per la banda esquerra basca van ser el millor argument ofensiu. Va semblar que San Mamés, en un ambient festiu i tarda assolellada, es va inclinar cap aquesta banda. Va tenir més influència Berenguer que Nico Williams, destinat al rol d’extrem dret.

49 minuts, cap xut a porta

De l’Espanyol poca cosa. Molt poca. Si de cas una excel·lent passada de Darder, l’únic amb sentit i astúcia en els 45 minuts inicials, que va esguerrar Joselu, amb un xut que se’n va anar a la grada. L’Athletic, en canvi, dominava gairebé tots els registres. ¿Tots? No, perquè si hagués estat lúcid i precís en la rematada final hauria liquidat el partit abans d’anar-se’n al descans.

A l’equip blanc-i-blau no li durava gens la pilota. Semblava un estrany objecte no identificat. Va estar imprecís i erràtic. Eixelebrat fins i tot, mentre Berenguer, el millor del conjunt basc, sembrava el terror en la defensa periquita. No era només responsabilitat d’Óscar Gil. Ni de bon tros.

Va debutar Braithwaite

Era un problema col·lectiu i Diego Martínez, que també va fer debutar Braitwhaite –un parell d’entrenaments i al camp–, no va trobar remei. Va acabar suplicant primer que arribés la pausa d’hidratació a la mitja hora de partit.

Era pausa per reflexionar i evolucionar. No ho va fer. Va acabar suplicant al travesser, el millor aliat de l’Espanyol, per anar-se’n al descans amb el 0-0 amb què va arrencar el partit.

Valverde, en canvi, es desesperava. El seu Athletic produïa futbol (va monopolitzar la possessió amb el 62%), però no estava encertat amb el gol. Fins a 12 rematades va fer en els 49 minuts que va durar la primera fase del partit. I només dues a porta, prova de la seva ineficàcia.

Tan malament ho va veure Diego Martínez que va intervenir al vestidor modificant el dibuix tàctic aprofitant el canvi de Keidi Bare per ajudar que Óscar Gil no es trobés tan sol amb l’endimoniat Berenguer. Un simple canvi va modificar la cara de l’Espanyol, que va començar bastant millor la segona meitat. Tampoc era tan díficil.

Lesions de Keidi Bare i Calero

Però en només vuit minuts es van entreveure trets més prometedors en el futbol blanc-i-blau. Immediatament, Valverde se’n va adonar i va entrar en acció traient un invisible Nico Williams per fer entrar Guruzeta, el davanter que va jugar al Sabadell, conscient que el duel s’estava equilibrant.

A Diego Martínez, a més, se li van acumular els problemes perquè va haver de canviar Keidi Bare, que va patir una lesió muscular a la cama dreta. Amb prou feines va ser un quart d’hora a San Mamés. I va entrar Simo Keddari, un central juvenil, de 17 anys, nascut a Terrassa, que debutava a Primera Divisió.

Com que no li van arribar els fitxatges que va demanar, al tècnic periquito no li va tremolar el pols per treure el jove hispanoalgerià en un temple del futbol espanyol com San Mamés. No hi havia millor notícia per a l’Espanyol que haver-se connectat a l’exigència que reclamava el partit, tot i que pel camí perdia dos jugadors per lesió: primer Keidi Bare; després, Calero.

El tècnic gallec va tornar a intervenir apostant per un altre jove (Omar en té 18) ajustant l’estructura defensiva a una línia de tres centrals, tot i que prèviament ja havia aconseguit el més valuós. Desactivar l’Athletic. I és que en la segona meitat els locals no es van assemblar gens a l’equip de la primera. I això va correspondre al treball solidari del conjunt blanc-i-blau, projectant molta més energia en el seu joc.

Un xut a porta de Braithwaite, un gol

Notícies relacionades

I llavors, Darder, sempre Darder, va detectar un forat entre els dos centrals de l’Athletic. Aquí va entrar en acció Braithwaite, jugador amb ofici però rovellat de no jugar gens al Camp Nou, entossudit a sortir-se’n sempre. Ningú l’havia de poder moure de Barcelona. A més, entre Vivian i Yeray es van destorbar prou perquè el davanter danès s’emportés el tresor de San Mamés.

Primer xut a porta de Braithwaite, primer gol. Un esclat d’alegria va sacsejar la banqueta periquito a San Mamés, abraçat tothom al voltant de Diego Martínez, el guia d’un equip desorientat a qui Braithwaite li va obrir la porta de l’esperança.