L’Espanyol, amb 10, aconsegueix un punt d’or i diamants contra l’Atlètic

Hi ha un lema que sempre s’aplica l’Atlètic. És el de «partit a partit»; la lluita, la constància, el combat per cada punt com si s’hi juguessin la vida; futbol físic, de força, de guanyar metres com si es tractés d’un partit de rugbi. Però si al Metropolitano hi va haver un equip que va formalitzar la teoria va ser l’Espanyol, amb toc d’heroïcitat, per sumar una mica més que un punt, «un puntàs», tal com ho va definir Sergi Darder, el futbolista periquito que va carregar amb el conjunt blanc-i-blau per aconseguir un empat lluitat amb força i amb constància.

Com si es tractés d’un riu revolt, contra un Atlètic que no aixeca cap, que genera debat a la grada, amb la seva afició més radical negant-se a entrar a l’estadi fins a la segona part, l’Espanyol havia de pescar, demostrar que eren capaços d’estar en la classificació de la Lliga molt més amunt del lloc que ara ocupen, per no patir i per no estar cada jornada pendent de què fan els altres equips que miren de sortir d’aquest pou que condueix cap a la Segona Divisió.

Gran defensa

L’Espanyol demostrava dir-se a si mateix que eren un bloc consistent en defensa, que no fallaven al darrere, que sabien protegir el seu porter parisenc, un Lecomte que va ser perfecte, per tancar qualsevol debat que parlés de fragilitat a la porteria blanc-i-blava. Va fer parades de mèrit, va saber ordenar la seva defensa i sobretot va evitar la derrota quan l’Atlètic més atacava, després que Joao es va incorporar al partit per donar més caràcter al conjunt de Diego Simeone.

Molt malament se li van posar les coses a l’Espanyol quan Cabrera va ser expulsat als 28 minuts. Terrible, cruel, com si el camp es convertís en una cel·la de tortura. Així se li va plantejar el partit a Diego Martínez quan va perdre el seu central per fer caure Morata, ja que era l’últim defensor blanc-i-blau. Ni s’havia complert mitja hora de partit. Moltíssim temps per evitar la derrota davant un Metropolitano, crítiques a part, entregat al seu equip. 50.000 persones cridant contra l’Espanyol.

A canviar de tàctica

Diego Martínez va haver de canviar de tàctica, res del que havia passat abans –sense un sol xut de l’Atlètic– valia. Començava un partit de resistència, de no entregar ni un metro a l’enemic, d’acollir-se al lema local del «partit a partit» per sortir vestit i no nu del Metropolitano tot i que fos amb un «punt amb gust de victòria», tal com ho va definir el tècnic blanc-i-blau.

L’Espanyol va moure la banqueta. Va entrar Sergi Gómez per Baré i va començar la resistència. Sense gols fins al descans. Primer acte acabat sense grans problemes. Però l’Atlètic, que va haver de canviar la seva parella atacant (Griezmann i Morata), continuava en plena ofensiva, amb l’Espanyol tancat a la seva àrea com si fos una trinxera.

El gol de Darder

I de sobte va aparèixer Darder, en contraatac, a treure petroli del pou, a sorprendre l’Atlètic en l’única ocasió de perill. Gol de l’Espanyol (m. 62). Simeone no s’ho creia. Era com un miracle periquito, en el seu millor partit lluny de Barcelona.

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

Va empatar l’Atlètic. I gràcies, per obra de Joao, el millor entre els locals, un gol aconseguit quan encara, ampliació inclosa, quedava un quart d’hora de partit. Molt temps per pensar que s’havia salvat un punt. Però ho van aconseguir, amb parada miraculosa de Lecomte. Va ser un punt d’or i diamants, que no aparta l’Espanyol de la zona de descens però que li serveix per agafar confiança i creure en si mateix.

La fitxa del partit

 Atlètic: Oblak (6); Molina (7), Savic (6), Giménez (5), Reinildo (5); Llorente (6), De Paul (5), Kondogbia (5), Carrasco (6); Griezmann (5) i Morata (6).Entrenador: Diego Simeone (6)Canvis: Correa (7) per De Paul (m. 46), Joao (8) per Carrasco (m. 65), Witsel (5) per Kondogbia (m. 65), Lemar (6) per Griezmann (m. 72) i Cunha (6) per Morata (m. 72).Espanyol: Lecomte (8); Óscar Gil (7), Calero (7), Cabrera (5), Brian Oliván (6); Vini Souza (5), Darder (8), K. Baré (5); Aleix (6), Joselu (7), Braithwaite (4).Entrenador: Diego Martínez (7)Canvis: S. Gómez (7) per Baré (m. 33), Puado (6) per Braithwaite (m. 55), Simo (6) per Oliván (m. 55), Omar (s.c.) per Gil (m. 87) i Lozano (s.c.) per Aleix (m. 87).Gols: 0-1, Darder (m. 62). 1-1, Joao (m. 789Àrbitre: Pulido Santana (canari) (6).Targetes: Cabrera (vermella, m. 28), Olivan (m. 33), Braithwaite (m. 52), Kondogbia (m. 58), Lecomte (m. 73), Giménez (m. 82), Aleix (m. 84), Joao (m. 86) Estadi: Metropolitano (50.007 espectadors)