La selecció, en mans del psicòleg de capçalera de Luis Enrique

Però tant els tècnics com els jugadors oferien rostres de derrota seriosa, molt seriosa i, sobretot, de no entendre què els havia passat. Ja en l’últim quart d’hora del xoc amb Alemanya, el seleccionador va assenyalar que als seus jugadors els havia faltat un punt de pòsit, d’experiència, de pausa, de fermesa, de saber què fer i com fer-ho. La nit del Japó, és a dir, dijous a la nit, va parlar d’una cosa pitjor: va parlar de pànic, va parlar de deu minuts «en què el rival, si hagués necessitat fer-nos-en tres, ens els fa».

Cop duríssim

«Espanya havia començat el Mundial magníficament bé, millor que ningú, sabent com i amb qui volia jugar i, ara, pel camí ha perdut tota la part bona que havia guanyat i això, en una competició curta, no és tan fàcil de recuperar, de remuntar, de tornar a sentir. La confiança, la seguretat, la determinació, el saber com fer-ho no són fàcils d’adquirir i, pel que hem vist, és bastant fàcil de perdre», va assenyalar el porter internacional Santi Cañizares. «Jo només sé que, a Sud-àfrica, quan vam ser campions, ens vam presentar als vuitens recuperats d’un mal inici, venint de menys a més; ara ens presentem contra el Marroc, un rival molt estireganyós, que si ve contra nosaltres ens pot fer molt mal perquè no hi estem acostumats, venint de més a menys, sense la confiança de llavors i, per descomptat, sense la confiança guanyada amb la golejada contra Costa Rica», comenta el golejador Poli Rincón.

Però Luis Enrique ho té tot previst, tant que, en un dels seus 'streams’, va reconèixer que ell se sent molt més còmode i segur en els moments de crisi, manejant problemes. «Dec ser així de gilipolles», va dir. Remuntar l’ànim dels seus nois, que ahir van aparèixer en l’entrenament (van canviar el dia de festa a avui) amb l’aparença una mica més riallera, ja que el míster els havia dit al vestidor que «hi ha altres que estan pitjor o ni tan sols van arribar aquí o ja se’n van anar, com Alemanya». I a la nit va poder afegir fins i tot l’Uruguai, acomiadat per Corea del Sud.

Però és evident que tant a Luis Enrique com al seu psicòleg Joaquín Valdés se’ls ha acumulat la feina. Com evident és que si esculls soldats, en lloc dels millors o els que en millor forma estan, t’arrisques que alguns d’ells no tinguin l’experiència i el pòsit necessari per a una competició d’aquest nivell, tot i que t’assegures l’obediència i les bones cares. El que és evident és que, en un Mundial, no s’aprendrà, s’hi ha d’anar amb la lliçó apresa i sembla que, sent la tercera selecció més jove de la Copa del Món, algun punt feble ha d’arrossegar Espanya quant a no saber dominar determinats moments del joc i la competició.

Malgrat que la seva actuació, va explicar Valdés, és permanent «com a observador», el cert és que el psicòleg té, en aquests dies, completament ajaguda al seu divan tota la selecció, inclòs el seleccionador, que, com va reconèixer, fa ja anys, al documental Els homes de Lucho, de Barça TV i TV-3, «el psicòleg és, sobretot, per a mi, i ¡beneït psicòleg!, ja que és l’únic al qual aguanto i m’aguanta. Vull que estigui contínuament al meu costat i m’ajuda a gestionar les situacions d’estrès, que, en aquesta feina, en són moltíssimes». És coneguda l’anècdota d’aquella època culer en què Luis Enrique va arribar a oferir, a més d’un periodista, els serveis del seu psicòleg «per si ho necessites, te’l deixo, te’l deixo».

Luis Enrique, que va reconèixer que va poder tenir un infart d’haver sabut que Espanya va estar eliminada durant tres minuts en l’última jornada del seu grup mundialista, ha d’afrontar, dimarts (16.00 hores, contra el Marroc), una marató, situació delicada també per als seus soldats, venint de 10 minuts de pànic.

Valdés, asturià també, de 45 anys, cinturó negre de judo, professor i que fa 12 anys que treballa amb Luis Enrique, haurà dialogat durant les últimes hores amb els pesos forts de la selecció per sondejar l’estat anímic dels nois. e«La meva missió», ha explicat recentment, «és optimitzar el rendiment dels jugadors. Luis Enrique, a qui no comento el que parlo o el que passa amb els jugadors perquè perdria la confiança en ells, dona molta importància a la meva figura i això els futbolistes ho capten de seguida».

Deixar passar el dol

«No crec que el problema fonamental, en aquests moments, siguin els dubtes que et genera una derrota com la que es va produir contra el Japó», va assenyalar ahir a la nit, a Gol Mundial, Andoni Zubizarreta, bon coneixedor de la idiosincràsia amb què treballa Luis Enrique i, per descomptat, amb prou experiència davant situacions semblants que està vivint ara la selecció a Qatar. «El problema és que vas començar golejant Costa Rica, que vas continuar empatant, en un partit correcte i equilibrat, amb Alemanya i, de sobte, et veus fora del Mundial i hi estàs dins, no pel teu resultat, sinó pel d’un altre equip. I això sí que et pot generar certs dubtes, certs elements de reflexió, sobre quines coses estaves fent bé i no vas fer. Però per a això hi ha l’entrenador».

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

Quan es pregunta a Zubi quin botó tocarà Luis Enrique i, per descomptat, el seu equip tècnic, entre els quals hi ha Joaquín Valdés, per recuperar anímicament l’equip, el mític porter internacional assenyala que «el primer que cal fer és deixar passar el temps, donar-se una pausa, per petita que sigui per a, primer, adonar-nos que, malgrat tot, estem classificats, descansem i, a partir d’aquell moment, ja veurem com remuntem el vol i preparem el partit contra el Marroc amb garanties de guanyar-lo».

Aquell temps de pausa que suggereix Zubizarreta és el que els experts en aquest tipus de situació denominen «passar el dol». Després, sens dubte, vindrà el moment d’intervenir del psicòleg, que acompanyarà Luis Enrique per preparar, no només l’anàlisi de la derrota contra el Japó sinó també el discurs a desenvolupar en aquests dies com a preparació del xoc, de vuitens, contra el Marroc.