¿Per què tothom vol que guanyi Leo Messi?

«Fa 45 dies que no veiem la nostra família, nois», va començar dient Messi després de moltes setmanes competint en les diferents fases de la copa al Brasil. «Teníem un objectiu i som a un pas petit d’aconseguir-lo. No existeix la casualitat, nois. Aquesta Copa s’havia de jugar a l’Argentina i Déu la va portar aquí, nois, ¡al Brasil! Déu la va portar aquí perquè sigui més bonic per a tothom. Sortim amb confiança i tranquils, que aquesta la portarem per a casa».

Primer gran duel

I se la van emportar. I ara els toca emportar-se la Copa del Món. I tot comença en el partit de quarts d’avui contra els Països Baixos. I tot passa per imposar-se a l’equip d’una de les bèsties negres de ‘la Pulga’, el veterà Louis van Gaal, que demana «revenja» (Van Gaal mai parlaria de venjança), després de caure el 2014 contra l’Argentina en la tanda de penals, en un xoc que, ahir mateix, el míster holandès va recordar com el partit en què Messi amb prou feines va tocar la pilota. I, sí, va ser cert, aquell dia, el 10 de l’‘albiceleste’ només va tocar 70 vegades la pilota en 120 minuts i no va crear ni una sola ocasió de gol.

No només Messi té mal record de Van Gaal. Pitjor ho té l’altra gran estrella de l’Argentina, Ángel Di María, que hores abans de tornar a enfrontar-se a l’holandès va dir, reafirmant-se: «El pitjor entrenador que he tingut mai». ‘El Fideo’ va tenir d’entrenador Van Gaal, precisament, setmanes després d’aquell Mundial del 2014, al Manchester United. I Di María explica per què va posar la creu al míster holandès. «Vam guanyar un partit 3-0, repeteixo, 3-0, vaig fer un gol i vaig donar una assistència i, l’endemà, em va tancar al seu despatx i em va mostrar vídeos de les passades que havia fallat. Estava jugant bé i del no-res, em va deixar sec».

Aquest és el partit que ens espera avui. Un partit que tothom creu que guanyarà l’Argentina (perquè té Leo Messi), però que no està tan clar perquè els Països Baixos també persegueixen el mateix títol que l’argentí. Però no és menys cert que el món sembla haver-se tornat boig perquè Messi guanyi aquesta Copa del Món, tasca complicadíssima, no només perquè el bloc ‘albiceleste’ no és res de l’altre món, sinó perquè, en cas de superar els Països Baixos, després podria tocar-li a semifinals el Brasil i, en la final, qui sap, potser la França de Mbappé o l’Anglaterra coral de Gareth Southgate.

És ara quan més fort ressonen les declaracions de Leo Messi, el març del 2010, al diari ‘El Mundo’, quan va dir que «si vols ser llegenda, cal guanyar un Mundial». «Fa 40 anys que els dos millors jugadors del món són argentins», explica l’argentí Javier Gurruchaga, campió el 1986. «L’únic que li falta a Leo és un Mundial, ¡tant de bo el guanyi aquesta vegada!, però guanyar-lo no el farà millor que Maradona ni inferior a Maradona».

«Tots estem patint una mica amb ell i per ell», explica l’alemany Jürgen Klinsmann, campió amb Alemanya el 1990, «perquè tots volem veure com Messi aixeca la Copa del Món. Leo ha dominat el futbol en els últims 15 anys, junt amb Cristiano Ronaldo. Em temo que fins i tot ell mateix s’ha de sentir com a incomplet sense aquesta Copa del Món. Perquè una cosa sí que és certa, per ser un dels més grans de la història, fins i tot d’aquí 100 anys quan no hi siguem cap de nosaltres en aquest planeta, cal haver guanyat un Mundial».

Messi sap que té tot un país, gairebé 48 milions d’argentins, pendent d’ell. Aquesta és una motxilla molt pesant, que ‘la Pulga’ s’ha acostumat a portar. No és ni tan sols un pes que pugui compartir amb els seus companys de selecció perquè, fins i tot ells, saben que depenen del 10. «Jo jugo per a ell», va explicar fa algunes setmanes el centrecampista Rodrigo de Paul a la revista ‘Rolling Stone’. «Jugo per a ell, perquè aquesta és una de les meves missions al camp. Jo jugo perquè Leo hagi de córrer menys, tingui menys desgast i, sobretot, perquè tingui més força per desequilibrar, per anar-se’n, per driblar, per decidir, quan agafi la pilota».

Un dia li van preguntar a l’argentí Oswaldo Ardiles, quan era entrenador del Tottenham anglès, com i per què era possible que sorgissin tan bons futbolistes, desequilibrants, a l’Argentina. «Jo crec que l’explicació és que no tenim cap organització, que els nanos juguen al carrer amb el primer que se’ls posa al davant, sigui una pilota, una pilota feta amb draps, una llauna de refresc, qualsevol cosa, i aprenen a trepitjar, a driblar, a fer cabrioles així. Després, quan ja arriben als clubs, aprenen alguna cosa més, però la base és del carrer. Ells, després, de professionals, utilitzen, porten a col·lació els trucs que porten a les butxaques i que van aprendre al carrer».

Aquest Messi de carrer, de Rosario, que és el segon campió, el segon candidat, el segon favorit, el segon ídol de tot el món, fins i tot d’aquells que tenen un primer amor en l’estrella del seu país o en la seva pròpia selecció («jo», va dir Luis Enrique tot just arribar a Qatar, «si no guanya Espanya, vull que guanyi el Mundial Leo Messi, s’ho mereix»), mirarà de liderar i saltar avui el primer gran, enorme, titànic, escull en el seu camí cap a la final del 18 de desembre. Pot ser que els Països Baixos no siguin gran cosa o no la gran cosa que solia ser la vella Holanda de Johan Cruyff i companyia, però és un equip que sap (massa) bé a què juga i com es juga a futbol.

«El pitjor problema amb Leo Messi», va explicar ahir el central del Liverpool, Virgil van Dijk, probablement junt amb el blaugrana Frankie de Jong, les dues úniques estrelles lluents dels Països Baixos, «és que quan tu tens la pilota, quan tu intentes atacar, construir la teva ofensiva, ell desapareix del radar, va caminant, distret, s’amaga en algun racó, tu no el veus, no saps on és, et creus que l’ubiques, que el controles, però no és cert, ha desaparegut de la teva vista i, de sobte, quan el seu equip recupera la pilota, el busquen, l’hi donen i pot fer-la ben grossa en un moment. Aquest és l’autèntic perill de Messi: saber on s’amaga quan tu tens la pilota».

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

Si algú tingués la curiositat de veure una de les últimes fotografies publicades en el seu Instagram per Antonela Roccuzzo, dona de Leo, amb 22 milions de seguidors, en què mostra orgullosa l’immens arbre de Nadal que va deixar instal·lat a la seva casa parisenca abans de viatjar a Qatar, comprovaria la confiança, la fe cega, la devoció que la família Messi professa a la màgia del 10. Tant, que els seus ídols –i poden veure’s imatges d’ells a les boles d’aquest arbre de Nadal– són els protagonistes de la sèrie de Harry Potter, especialment ‘Hedwog’, l’òliba del mag, a la bola del qual es pot llegir: «L’important és no deixar de somiar mai».

Doncs això, el somni de Messi, que ve de lluny, d’uns altres quatre campionats del món, compleix avui una altra exigent parada. I de moment, no serà l’última, no.