Mor als 53 anys l’exjugador i entrenador serbi Sinisa Mihajlovic per leucèmia

L’exjugador i entrenador serbi Sinisa Mihajlovic va morir aquest divendres en un hospital de Roma als 53 anys a causa d’una leucèmia que patia des del 2019. «La dona Arianna, amb els seus fills Viktorija, Virginia, Miroslav, Dusan i Nikolas, la seva neta Violante, la seva mare Vikiorija i el seu germà Drazen, des del dolor, comuniquen la injusta i prematura mort del seu exemplar marit, pare, fill i germà, Sinisa Mihajlovic», va informar la seva família en un comunicat publicat per l’agència italiana ANSA.

«Un home únic, un professional extraordinari, servicial i bo amb tothom, que va lluitar valentament contra una malaltia horrible. Donem les gràcies als metges i infermeres que l’han seguit al llarg dels anys, amb afecte i respecte. Sinisa sempre estarà amb nosaltres. Viu amb tot l’amor que ens va donar», segueix el comunicat familiar.

El 2019, Mihajlovic, exjugador de la Roma, Lazio, Inter, Sampdoria i Estrella Roja, equip amb el qual va ser campió de la Copa d’Europa del 1991, va anunciar en roda de premsa que patia leucèmia, una malaltia que l’ha acompanyat aquestes tres últimes campanyes. Va superar aquesta leucèmia en primera instància el 2019, però se li va reproduir a finals de la temporada passada, cosa que va provocar que hagués de sotmetre’s a un tractament mèdic per intentar remetre-la. Mihajlovic es va allunyar de les banquetes, quan dirigia el Bolonya, a meitat de la campanya passada a causa d'aquest tractament mèdic, però va tornar a dirigir un partit des de la gespa una mica més d’un mes després d’haver estat ingressat en un hospital, just per a les tres últimes jornades.

Retirada el 2006

Fill de mare croata i pare serbi, va començar la seva carrera a la seva Iugoslàvia natal (Vukovar), al Vojvodina, ara equip serbi, el 1988. Una temporada i mitja després va fer el salt a l’Estrella Roja de Belgrad, amb el qual va aconseguir aixecar la Copa d’Europa el 1991 després de derrotar l’Olympique de Marsella. El 1992 va fer el salt a Itàlia, a la Roma, en el qual va militar dues temporades, fins que el 1994 va fitxar pel Sampdoria. Quatre anys després, el 1998, va firmar pel Lazio i va vestir l’equipament ‘biancoceleste’ fins al 2004, quan va marxar a l’Inter, equip en el qual es va retirar el 2006. Com a jugador, a més d’aixecar l’‘Orelluda’ el 1991, va ser campió de la Copa Intercontinental amb l’Estrella Roja (1991), de la Serie A amb el Lazio (1999-00) i amb l’Inter (2005-06), de la Supercopa d’Europa amb el Lazio (1999-00), de la Recopa d’Europa amb el Lazio (1998-99) i de la Copa d’Itàlia amb l’Inter (2004-05, 2005-06) i amb el Lazio (1999-00, 2003-04). En aquesta carrera va sobresortir per la seva capacitat per efectuar llunyans llançaments de falta directa amb la poderosa cama esquerra.

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

Com a entrenador, a més del Bolonya, va dirigir el Catània, el Fiorentina, el Sampdoria, el Milan, el Torino i la selecció de Sèrbia. La primera ministra italiana, la ultradretana Giorgia Meloni, va mostrar les seves condolences després de la mort del serbi. «Vas lluitar com un lleó al camp i a la vida. Has sigut un exemple i has donat valor a molts que estan enfrontant la malaltia. T’han qualificat com un sergent de ferro, has demostrat que tens un gran cor. Ets i seràs sempre un guanyador. Adeu, Sinisa Mihajlovic», va publicar al seu compte oficial de Twitter.

A més, la Serie A també va expressar el seu dol: «La Lega Serie A està profundament entristida per la mort de Sinisa Mihajlovic, una icona del futbol i la vida. La seva classe pura com a jugador i entrenador, la seva força i la seva humanitat són un exemple que deixa una empremta indeleble en el futbol italià i mundial».