L’Argentina necessita el millor Messi, França guanya sense que brilli Mbappé

Tots, tots, des del míster Llorenç Serra Ferrer fins al golejador ‘Pichi’ Alonso, passant pel porter Santiago Cañizares i pel centrecampista Víctor Muñoz, comparteixen, és clar, la tesi que, tot i que França, que és l’actual campiona, sembla clara favorita al títol, la final està tremendament igualada, començant, precisament, perquè es tracta d’una final en què poden intervenir un munt d’imponderables i en què, sens dubte, cada un dels finalistes, després d’una llarga i dura competició, s’enfrontaran davant el repte no de realitzar el seu millor futbol, sinó de guanyar, que és l’únic que compta en el partit de demà.

Pur equilibri

«Comencem, potser, per aquest punt de vista, és a dir, pel fet que difícilment veurem un futbol bonic, vistós, de filigranes», explica Serra Ferrer. «Es tracta de dos equips molt, molt, equilibrats interiorment i també en el seu joc, futbolísticament parlant. És evident que l’Argentina es presenta amb una confiança brutal després d’haver crescut a partir de la derrota, el primer dia, davant l’Aràbia Saudita, i se li ha donat una cohesió, una motivació extra enorme. Però davant tindrà una França que és un autèntic tràiler, un camió de desenes de metres de mida, físicament imponent, amb un poder inusitat, des del seu porter Lloris al seu golejador Giroud».

Serra Ferrer, com els meus altres amics, creuen que serà vital marcar primer perquè qui aconsegueixi adquirir avantatge farà que el rival jugui la final a remolc. «No cometre errors serà vital i, en aquest sentit, jo veig, per exemple, que el centre del camp francès, amb un impressionant Griezmann i veurem si pot reaparèixer Rabiot, que ens està tornant a satisfer a tots, és amo del temps dels partits, que és molt important en una final. Allò de Griezmann és impressionant perquè no només està a tot arreu, sinó que tapa, cobreix, recupera, demana la pilota, mesura el temps del joc, li dona serenitat i interromp, fent jugar els seus companys amb una altíssima concentració. Griezmann és, en aquest Mundial, qui millor està entenent el que demana el partit i no deixa ningú tirat. És com si els digués: ‘si no sabeu què fer, doneu-me la pilota a mi.’ Formidable, una gran solució».

L’entrenador de Sa Pobla està convençut que «per primera vegada en aquesta Copa del Món, França saltarà al camp sabent que això no és bufar i fer ampolles. Quan es juga contra aquesta Argentina, tan motivada, fins i tot sobreexcitada i amb un líder tan portentós com Leo Messi, sap que li costarà horrors guanyar el partit. L’Argentina està molt unida i ha après a competir contra tot i contra tots a Qatar, cada partit; des de la seva derrota el primer dia, ha anat fins al final, guanyant. Això sí, el físic i el desplegament de França, representada en l’explosivitat de Mbappé, que és admirable, repeteixo, admirable, pot acabar amb el partit amb dues o tres urpades».

N’hi ha altres de boníssims

Cañizares és dels pocs que pensa, sense, per descomptat, treure’ls importància, relleu i protagonisme –«¡Déu em salvi, sisplau, Déu em salvi!»– que aquesta final és moltíssim més que un duel Messi-Mbappé. «Per això ho nego. Hi ha dues grans seleccions sobre el camp i bons futbolistes. Penso en tot el que ha parat ‘Dibu’ Martínez en aquest Mundial; en la pausa que Griezmann està imprimint al joc de França; en el gol vital que Theo Hernández va marcar a Anglaterra, que va ser el primer, vital sempre en tot gran partit; o el xut, ras, dur i ajustat al pal de Tchouaméni; o els quatre gols d’aquest ratolí hàbil que és Julián Álvarez... No, no, aquesta final serà tremenda pels dos equips i tots els seus protagonistes».

Segons el porter madrileny, aquest diumenge s’enfronten, sens dubte, «els dos equips que més bé han sabut adaptar-se a aquesta mena de competició, equilibrant, en tot moment, defensa i atac, amb la premissa d’‘ataco, però no descuido la defensa’, perquè si encaixo un gol, començo a estar fora, ja que el cementiri és ple de valents».

«No hi ha dubte que així, a pes, perdó, comptant els futbolistes, pensant en el seu valor en el mercat, la selecció de França és moltíssim millor, però l’Argentina és un col·lectiu molt aguerrit, molt i, en aquest Mundial, vull dir, aquest mes d’estada a Qatar, l’equip de Lionel Scaloni, amb Aimar, Ayala, Samuel... Han sabut convertir solistes en una orquestra. I, millor encara, han convertit, per fi, Messi en líder des de la humilitat, que és el que li faltava a la seva grandesa futbolística. I aquestes coses només s’aconsegueixen des de dins del grup».

«Ha de guanyar França, ¿no?», es pregunta Víctor Muñoz, no sense dubtar, no sense saber que és una final i que pot passar de tot, pensant que està Leo Messi, el «mag», el faedor de miracles. «No hi ha dubte: l’Argentina necessitarà el millor Messi per ser campiona, mentre que França ja ha demostrat que, sense el millor Mbappé, és més; fins i tot amb un Mbappé intermitent, discret, pot guanyar», comenta el centrecampista aragonès. «Jo sí que crec que qui millor resolgui la incògnita de com parar Messi i Mbappé tindrà molt de guanyat en aquesta final i no sé si la solució passarà per un marcatge individual o col·lectiu».

I, per descomptat, Víctor insisteix que és una final i que pot passar tot des del minut u: un penal en l’arrencada, una expulsió, un gol de mala sort, una lesió... Pot passar de tot. «Per exemple, Mbappé encara no ha fet el partit del Mundial i, qui sap, igual se li acut protagonitzar-lo diumenge. De la mateixa manera que no penso que aquesta sobreexcitació, que molts critiquen de l’Argentina, sigui dolenta. Al contrari, pot ser que sigui la que els ha portat fins a aquesta final. Una altra cosa és guanyar-la».

«Jo, quan veig França, tinc la sensació que és una selecció que sembla construïda per a aquest tipus de competició, per als campionats del món», assenyala Ángel ‘Pichi’ Alonso. «No ho sé, la veig tan rodona, tan ben feta, amb tan bons futbolistes en totes les zones del camp, sabent tant al que juga i com jugar, que la veig campiona un altre cop, sí. Però... Davant aquesta aquesta tremenda passió, ganes i futbol, diferent, sí, però futbol al cap i a la fi, que juga l’Argentina... amb Leo Messi. I és que, perdona, però si traiem de l’equació Messi és que no volem parlar de futbol ni de la final. El que Leo s’està jugant aquí és històric i, per tant, s’ha de tenir en compte, tot i que el rival que tingui davant sigui aquest poderosíssim campió del món.»

Centre, de luxe

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

Pichi recorda que el comportament de França és, sí, d’autèntic campió, perquè «fins i tot el dia que juga malament, guanya». «Són solvents en totes les zones del camp, pressionen quan han de pressionar, defensen tots junts i a dalt tenen un golejador tremend i l’explosivitat de Mbappé. Però jo em quedo amb la serenitat del seu centre del camp, on Griezmann, Rabiot i Tchouaméni són perfectes, imponents. ¿Mbappé? Ningú el vol tenir davant, ja que cada vegada que agafa la pilota et pot fer un descosit. La seva explosivitat, dríbling en carrera i determinació són tremends».

Però Pichi continua atorgant grans possibilitats a l’Argentina perquè ha demostrat que competeix com ningú. «Jo soc dels convençuts que la derrota del primer dia els va fer millors. ¿Per què? Perquè Scaloni es va veure obligat a ficar mà a l’equip i ho va fer en la direcció que li interessava a Messi o al seu joc, que necessita futbolistes que s’associïn a ell, com Enzo Fernández, Alexis Mac Allister o aquest terrible Julián Álvarez, i l’‘albiceleste’ va remuntar, va sortir-ne beneficiada».