Un pacte a temps

Aquesta temporada, per exemple, vull que el meu equip aconsegueixi al maig o al juny els seus objectius correctes, però sé que abans que arribi el gran moment ens esperen encara pel camí un munt de partits igualats, seqüències de dolor, nervis i patiment i marcadors que creuen el minut 85 encara oberts. Em fa moltíssima mandra tot el procés, soc vell per suportar aquesta tensió, de manera que arriba dissabte al matí i no tinc cap pressa al respecte. Potser hi ha qui tingui ganes que arribi el següent partit per competir i sentir emocions fortes en viu i en directe, però cal valorar que mentre no jugues, no perds. Es destaca poc, això. És la gran vàlua del partit dels dilluns. Anar-se’n a dormir diumenge sense haver perdut, amb la il·lusió intacta i la porteria a zero.

Encara és febrer, però de tant en tant em fico al llit pensant en el pròxim estiu: vermuts, partidets, còctels, pau mental i rostes, una mica de platja i una mica de poble; però després penso també que abans de l’estiu em toca renovar el carnet de conduir, passar la ITV del cotxe i matinar un milió de vegades per portar els nens a l’escola. També somio despert amb la meva jubilació quan em fico al llit i prego perquè arribi ràpid, però després penso que em queden uns trenta anys per treballar i llavors em desvetllo i ja no m’adormo.

No sé ben bé què prefereix el València: aturar ara el campionat i no tornar a guanyar mai o continuar jugant per comprovar al final del curs si ha evitat el descens. No sé ben bé què prefereix el Madrid: enllustrar la medalla de la golejada a Anfield o descobrir el destí final del torneig. No sé ben bé què prefereix el Barcelona: emmarcar l’actual classificació de la Lliga per compensar allò d’Europa o accelerar la minutera comprometent el premi. Mentre no jugues, no perds. Quedar-te com estàs o acceptar el risc.

Proposo un pacte de consens. Deixem-ho tot a temps. Inventem alguna cosa. No ens fem mal. És el moment perfecte.

Guanyar en salut

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

Mentre continuem jugant, valoro bastant també el partit dels divendres. Nou de cada deu metges recomanen el partit dels divendres. En la passada jornada, mentre recollia els estris a la feina, em va arribar l’habitual missatge temptador de les tardes dels divendres, la clàssica trampa: una invitació innocent per a una cervesa, la típica que saps a quina hora hi vas però no a quina en tornes.

I primer vaig dir sí, però després vaig veure al Livescore que jugava el Girona, que mola bastant, aquest Girona, i jugava Rodrigo Riquelme, que mola bastant, Rodrigo Riquelme, i llavors m’ho vaig repensar i em vaig tirar del barco de la perillosa cervesa dels divendres. Vaig anar directe a casa i vaig disfrutar de Rodrigo Riquelme i em vaig despertar sense ressaca ni remordiments l’endemà. Es destaca poc, això. És la gran vàlua del partit dels divendres. És boníssim per a la salut, el partit dels divendres.